Mireia Mollà aposta per convertir la ZAL en un corredor verd cap a l'Albufera

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, aposta per soterrar definitivament el projecte de la ZAL, després de la nova anul·lació que ha dictat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. "Hi ha tres sentències contra la ZAL i crec que aquesta història ha de parar ja", ha explicat en Les notícies del matí, alineada amb la posició del seu partit, Compromís, que ha demanat que no es recórrega contra la sentència, mentre el cap del Consell, Ximo Puig, condiciona la decisió al que diga l'Advocacia de la Generalitat.

Mollà confia que el Botànic tanque una postura unitària sobre l'assumpte i ja té pensat un projecte de renaturalització d'espais urbans si finalment s'abandona la ZAL. "Hem d'aprofitar l'oportunitat per a repensar el projecte i veure si hi ha alternatives factibles en altres espais. Podem desenvolupar en aquests terrenys un corredor verd que connecte el llit del Túria amb l'Albufera (...) En el meu cas seria el projecte desitjable i podria tindre una dotació fàcil amb els fons de recuperació", ha explicat Mollà, que creu que una de les línies dels Next Generation podria consignar pressupost a curt termini per a la iniciativa.

Coincideix Mollà amb l'alcalde de València, Joan Ribó, que ha vist en la sentència un avís a allò que pot passar amb el litigi sobre l'ampliació del port. Mollà ha insistit a reclamar una nova declaració d'impacte ambiental (DIA), perquè entén que la vigent, del 2007, està antiquada i no incorpora les normatives i figures de protecció que s'han activat posteriorment. "Aquest DIA no val per a mi, no és el mateix projecte i no s'han contemplat circumstàncies que no es van avaluar correctament", ha dit als micròfons d'À Punt.

Hi ha tres sentències contra la ZAL i aquesta història ha de parar ja (...) Hem de donar als terrenys l'oportunitat d'un corredor verd que connecte el llit del Túria amb l'Albufera

Aquesta exigència, la d'una DIA, també l'ha feta extensible a l'eventual reversió d'instal·lacions ja construïdes per al projecte d'ampliació, com el moll nord, sobre el futur de les quals ha evitat pronunciar-se mentre no hi haja un dictamen mediambiental.

La consellera ha valorat com a "normal" el retard en la publicació al DOGV del decret d'energies renovables, que va aprovar l'1 d'abril el Consell. I també ha justificat la demora en la tramitació dels projectes d'instal·lació d'energia fotovoltaica perquè "l'explosió" de sol·licituds ha topat amb una falta de personal, assegura que ja solucionada, en les tres conselleries implicades.

El comentari [gravat a Fruit Logistica] és desafortunat, ho lamente profundament (...) Si algú s'ha molestat, demane disculpes

Mollà, que ha confirmat l'aposta del seu departament per la instal·lació de plantes de grandària mitjana o xicoteta de fins a 50 megawatts —la potència d'àmbit competencial del govern autonòmic—, ha qüestionat les facilitats que atorga l'executiu espanyol per a instal·lar plantes de més envergadura. "No podem tindre un govern que ha aprovat un reial decret on les plantes de més de 50 megawatts tenen més facilitats en la tramitació i les nostres hagen de passar una odissea per a aprovar-se. Si no, estarem afavorint que isquen els projectes grans", ha advertit.

En aquest sentit, també ha explicat que Transició Ecològica ha reclamat el ministeri que "rectifique i esmene" la situació de la província de Castelló en el pla energètic estatal, que considera "injusta i ineficaç", ja que limita la capacitat de bolcar l'energia a la xarxa mitjançant subestacions pròpies.

"Un comentari desafortunat" sobre les taronges

D'altra banda, la consellera ha demanat disculpes pel vídeo gravat en Fruit Logistica en què insta a un expositor de màquines de sucs que diga que la taronja que té a l'estand —de la qual l'empresari desconeix l'origen— és valenciana, una acció que ha motivat la petició de dimissió d'Asaja. "És un comentari desafortunat, ho lamente profundament —ha explicat Mollà— dic que són de València perquè vull que es promocione el nostre producte (...) és una conversa de deu segons treta de context; si algú s'ha molestat, demane disculpes".

En clau política, Mollà ha defés la continuïtat de Mónica Oltra tot i una eventual imputació, com ha demanat al TSJ el magistrat que investiga la gestió de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives sobre els abusos del llavors exmarit a una menor tutelada: "Confie que es resolga ràpidament; no hi ha elements de judici per a estar d'ací a les eleccions amb una imputació, que crec que es resoldria de manera favorable (...) Però si fora aquest l'escenari, Mónica Oltra és la millor candidata a la Generalitat Valenciana", ha afirmat en la ràdio d'À Punt.

Encara que fora imputada Mónica Oltra és la millor candidata a la Generalitat Valenciana

La consellera de Transició Ecològica creu que Oltra ha donat explicacions reiterades sobre el cas, ha proporcionat els documents a l'oposició, i no s'ha produït cap nou testimoni que la incrimine, per la qual cosa entén que no l'ha d'afectar políticament. Creu també que no li passarà factura anímica, perquè ha travessat situacions igualment complicades tant en l'oposició com en el Consell: "Ella trau forces d'on faça falta, és un moment complicat, però té la capacitat per a traure forces per a ser candidata o el que vulga ser", ha afirmat en la ràdio d'À Punt.

Hi ha una cacera política evident (...) A l'extrema dreta cal assenyalar-li accions i fer-les públiques

Atribueix el cas a "una cacera política evident, que no és a l'única que li fan, de la dreta i l'extrema dreta, que estan en estratègia molt agressiva i compartida". Discrepa del síndic socialista, Manolo Mata, que aquest dilluns en Les notícies del matí va qualificar de poc convenient traslladar la idea "que hi ha conspiracions" en relació amb la fotografia que Oltra va mostrar a les Corts d'una reunió de l'exdirigent de Vox i denunciant del procés, Cristina Seguí, amb l'expresident Francisco Camps i l'exconseller de Justícia Fernando de Rosa.

"Això passa, dir-ho és evident, només cal veure l'assetjament en xarxes o en alguns actes (...) A l'extrema dreta cal assenyalar-li accions i fer-les públiques, si no normalitzarem actes de cacera i acabarem penedint-nos, com a França. Crec que hi ha una alineació absoluta i coordinada d'aquests personatges", ha denunciat.