Moisés Pérez: "La llibertat d'elecció s'ha pervertit. Sovint són les escoles les que escullen les famílies i no al revés"

El periodista ha presentat en Les notícies del matí ‘El negoci de les aules. L'ensenyament privat i concertat al País Valencià’, un estudi finançat amb la beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació

El periodista Moisés Pérez posa amb el seu llibre ‘El negoci de les aules. L'ensenyament privat i concertat al País Valencià’ / À Punt NTC

El pes de l'educació privada i concertada, un 27% en el sistema educatiu valencià, ha centrat el debat en la tertúlia de dijous de Les notícies del matí per la publicació del llibre El negoci de les aules. L'ensenyament privat i concertat al País Valencià i la presència en la ràdio d'À Punt de l'autor, Moisés Pérez, que ha tret l'obra amb una beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació que el 2020 li van concedir, conjuntament, el Magnànim i la Unió de Periodistes.

Pérez assegura haver confirmat, amb dades, la desigualtat demogràfica que acompanya els dos models i situa en un 8% el percentatge d'alumnat de classes desfavorides a les aules de la concertada.

Tot i les subvencions públiques l'accés, destaca el periodista, s'ha limitat i continua limitant-se amb mecanismes de selecció, com van ser el districte únic o continua sent, en alguns casos, el copagament amb quotes dissuasives. En aquest sentit, assegura que estudis de la mateixa patronal sobre una àmplia mostra d'escoles revelen que entre 2001 i 2022 el 89% mantenien quotes obligatòries, tot i la voluntarietat que estipula la llei.

"La llibertat d'elecció s'ha pervertit. Moltes vegades eren les escoles i no les famílies les que triaven el centre", ha explicat l'autor, respecte de la protecció del dret de l'alumnat a rebre educació, segons les conviccions dels progenitors i la llibertat de creació de centres docents que empara l'article 27 de la Constitució espanyola.

Moisés Pérez ha destacat la falta de transparència sobre l'operativa econòmica de la privada i la concertada, començant pels diners públics que veritablement s'hi injecten. Entre les dades aconseguides, ha destacat la sorpresa de descobrir com alguns ordes religiosos empren les aportacions públiques per a les places d'alumnat concertat com a mecanisme de finançament propi, cas de l'Escola de les Esclaves del Sagrat Cor de València, que paga a l'orde vora 600.000 euros pel lloguer de l'espai de l'escola, amb els diners públics que rep per a l'escolarització.

L'autor considera que amb el PP es va donar un clar impuls a la privada i la concertada, també en l'àmbit universitari, i ha subratllat la normalització de l'statu quo, tot i els intents de recuperació de parcel·la públic del Botànic, per les diverses sentències en contra.

També et pot interessar

stats