Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Montero assegura que remetrà una nova proposta de població ajustada per al sistema de finançament
La ministra d'Hisenda afirma que el remetrà després de l'estiu, sense concretar més el termini
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, remetrà a les comunitats autònomes després de l’estiu una proposta de finançament autonòmic basada en el criteri de la població ajustada, un dels criteris en què ha insistit la Generalitat.
La població ajustada respon a l’assignació que es pretén fer de cada territori tenint en compte les seues necessitats segons determinats criteris, com la població envellida o la dispersió de la població en zones rurals. L’objectiu del model pel qual aposta Hisenda és mesurar la despesa de cada autonomia d'acord amb aquesta variable, segons han indicat des d’aquest ministeri.
Montero, que no ha concretat el termini en què farà arribar aquesta proposta, ha criticat que els governs autonòmics seguisquen "parapetats en el model de màxims que cadascun defensa".
Sobre la creació d'un fons transitori per a compensar a les comunitats infrafinançades, com reclama la Comunitat Valenciana, entre altres, la ministra ha assenyalat que primer han de posar-se d'acord les autonomies governades pel PP i ha considerat que la proximitat de les eleccions autonòmiques allunya el consens.
Després que el 31 de gener concloguera el termini perquè les autonomies presentaren al·legacions a la proposta d'Hisenda per al càlcul de finançament segons la població ajustada, Montero ha ressaltat en una entrevista amb EFE que Hisenda "no s'ha quedat de braços plegats", ja que les transferències a les comunitats i els lliuraments a compte han continuat tots els anys.
El govern [de Sánchez] ha transferit els majors recursos de la història durant tot el seu mandat a les comunitats autònomes de manera consecutiva
"El govern ha transferit els majors recursos de la història durant tot el seu mandat a les comunitats autònomes de manera consecutiva", ha remarcat després de recordar la transferència de 16.000 milions durant la pandèmia, altres 13.000 milions a l'any següent i altres 7.000 milions extraordinaris fruit de la compensació del sistema d'informació de l'IVA, "d'una actuació amb traïdoria i nocturnitat del senyor Montoro", en referència al canvi en la gestió de l'IVA que va fer l'exministre d'Hisenda del PP, Cristóbal Montoro.
Montero lamenta que en l'última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, al qual el conseller España va acudir amb la petició urgent de disposar d’un nou model de finançament, les posicions entre comunitats van seguir enfrontades a l'hora de trobar una fórmula per a finançar les autonomies segons la població ajustada. En aquesta línia, Montero ha criticat que les regions governades pel Partit Popular donen, fins i tot, respostes desiguals.
La ministra ha recalcat que, des que governa Pedro Sánchez, Hisenda ha transferit més d'un 40% afegit de recursos a les comunitats, dels quals es van transferir durant el govern de Mariano Rajoy: "178.000 milions d'euros més són els que s'han repartit en aquests últims anys; per tant, no hem plegat els braços", ha incidit.
No obstant això, ha sigut categòrica en afegir que la reforma del finançament autonòmic ha de tindre un elevat consens, i el govern socialista continuarà treballant. "Ho farem una vegada que es revaliden els resultats electorals en 2023 perquè tinguen les administracions territorials les garanties", ha puntualitzat.
El PP desconfia de l’anunci
Davant l’anunci de Montero, el subsecretari d'Economia del PP, Juan Bravo, ha desconfiat de la proposta. En declaracions a RNE, Bravo ha assenyalat que podria ser "un missatge fantàstic", si no fora perquè en l'últim Consell de Política Fiscal es va anunciar que no anava a haver-n'hi un nou, perquè "les comunitats autònomes no es posaven d'acord".
El responsable d’Economia dels populars manté que la reforma del model de finançament "seria una bona notícia", perquè "és necessària per a comunitats com València, Múrcia, Castella-la Manxa o, fins i tot, Andalusia. Però la realitat no apunta a això".
"No soc molt optimista, els fets i els antecedents ens fan pensar que aquesta no és la voluntat", ha insistit.