Monzó avança que el dèficit és de l'1,3% i que serà impossible complir amb el requeriment d'Hisenda

El secretari autonòmic d'Hisenda, Eusebio Monzó, ha reconegut a Les notícies del matí que les previsions del dèficit valencià per a 2024 són molt superiors a les que la Generalitat ha plantejat al Consell de Política Fiscal i Financera, on el Ministeri d'Hisenda ha proposat situar-lo, de manera col·lectiva en el 0,1%, a instàncies de la reactivació dels objectius d'estabilitat financera a la Unió Europea. Les autonomies, el govern valencià inclòs, han fet pinya per a reclamar un marge del 0,3%. Tanmateix, Monzó ha admés que "el dèficit real de la Comunitat Valenciana actual és del 3,1%" i que el previst per a l'any que ve "serà de l'1,3%", donant per fet que superarà el límit marcat per l'Estat, però destacant alhora que la Generalitat l'ha retallat en vora punts en quatre mesos. "Una altra cosa és el que posem en els pressupostos, perquè els comptes han d'estar quadrats. Però val la pena que no ens enganyem en el solitari", ha explicat en l'entrevista a la ràdio d'À Punt.

Monzó ha defés la possibilitat d'aplicar un marge de dèficit asimètric per a la Comunitat Valenciana, del 0,3%, si es manté l'objectiu col·lectiu del 0,1% per al conjunt del sistema, a fi que les autonomies millors finançades compensen les que menys ingressos per habitants reben de l'Estat, com la valenciana o Múrcia. Ja va passar el 2013 i, segons Monzó, la proposta no va trobar oposició en el Consell de Política Fiscal, on les autonomies governades pel PP, catorze, són majoria. "L'ajust l'hauria de fer el ministeri, perquè ells saben millor que la resta qui ho necessita i qui no [...] Ahir es va posar damunt la taula. En la pròxima reunió se'ns convocarà, segurament, per a marcar ja l'objectiu individual de dèficit per a cada autonomia", ha avançat en À Punt.

Volem un dèficit asimètric, com el que ja es va aplicar a la Comunitat Valenciana el 2013. L'ajust l'hauria de fer el ministeri, perquè ells saben millor qui ho necessita i qui no

Per al secretari autonòmic d'Hisenda, el problema del dèficit ha de resoldre via increment d'ingressos, i per això, ha d'anar indissolublement unit a la reforma del model de finançament, amb totes les opcions obertes "dins del marc constitucional". "No podem proposar un model que ens beneficia només a nosaltres en detriment d'altres. No volem que cap comunitat reduïsca els ingressos, volem que augmente els nostres per a igualar la resta", ha explicat Monzó, que assegura que amb el model actual també serà impossible complir amb els objectius de retallar entre un 0,5% i un 1% el deute els pròxims anys, que marca la UE. "Com abaixarem el deute si no abaixem el dèficit?" ha preguntat retòricament Monzó, que ha recordat que el model complirà al gener deu anys caducat, cinc més dels que, segons ha destacat, es retrau al PP recurrentment pel lustre de bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial.

El criteri de condononació del deute beneficia només a Catalunya en detriment de la resta i això no pot ser

Monzó ha justificat les rebaixes fiscals a la Comunitat Valenciana, que ha situat com l'autonomia amb més càrrega tributària de l'Estat en temps del Botànic, alhora que ha lamentat la incapacitat d'augmentar sensiblement els ingressos via impostos propis, per a pagar les despeses corrents de l'Estat de benestar, que atribueix als 1.500 milions anuals que deixa d'ingressar per l'infrafinançament. En tot cas, ha assegurat que la Comunitat Valenciana està disposada a "negociar i cedir" sempre que "és respecte als valencians".

Fora d'aquest respecte situa les negociacions bilaterals del govern espanyol amb Catalunya. Una situació "inusual" que el secretari autonòmic situa estrictament en "l'objectiu d'aconseguir set vots" perquè "Sánchez siga president". Monzó critica l'opacitat sobre els criteris i les quantitats de la negociació i assegura que la proposta de condonació del deute, de la qual el govern ha dit que es beneficiaran totes les autonomies de règim general, com la valenciana, està en realitat feta a la mida de Catalunya, perquè compensa el deute generat durant la crisi econòmica i no l'estructural, producte de l'infrafinançament d'anys. "Això beneficia només Catalunya en detriment de la resta i no pot ser", ha explicat en Les notícies del matí.