Morant aposta per l'homologació dels títols universitaris per a facilitar la investigació
El 84% de les sol·licituds d'homologació que rep Espanya són de països iberoamericans, amb Colòmbia i l'Equador en els dos primers llocs
Diversos ministres i autoritats d'educació superior d'Iberoamèrica han advocat este divendres per homogeneïtzar l'homologació de títols universitaris amb l'objectiu d'aproximar-se a l'espai europeu. Ho han decidit durant la celebració de la primera conferència iberoamericana ministerial conjunta d'Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació que s'ha celebrat hui a València.
Actualment, els acords d'homologació de títols són bilaterals entre els països i això dificulta l'agilitat per a moure's i treballar. Totes les nacions participants han conclòs que s'ha de respondre "de manera més adequada" a la ciutadania per a aconseguir una burocràcia més àgil i global.
Entre els participants es trobava la ministra de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya, Diana Morant, a qui acompanyaven el secretari d'Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació de l'Equador, César Augusto Vásquez; i el secretari general Iberoamericà, Andrés Allamand. Morant ha dit que s'ha de reduir la complexitat del procediment i facilitar així que els professionals puguen exercir com més prompte millor.
El 84% de les sol·licituds d'homologació són de països iberoamericans
La titular d'Universitats ha precisat que el 84% de les sol·licituds d'homologació que rep Espanya són de països iberoamericans, amb Colòmbia i l'Equador en els dos primers llocs.
"Espanya és la finestra d'entrada a Europa. Compartim cultura i idioma, som un pont entre Iberoamèrica i Europa. Hem d'exercir com a pont, porta d'entrada i amfitrions europeus", ha sostingut, al mateix temps que ha defensat que el govern d'Espanya "posa en valor eixe capital humà i talent que arriba d'altres països". "Ho necessitem, són benvinguts, ens converteixen en un país més productiu i capaç d'afrontar reptes futurs", ha afirmat.
El secretari d'Educació, Vásquez, ha destacat que a l'Equador i Espanya els uneix una "proximitat més estreta" per a buscar acords bilaterals, però ha insistit que "es tracta de buscar acords entre tots els països membres, per a buscar el reconeixement automàtic dels estudis i que els processos siguen molt més àgils".
Mobilitat universitària
Igualment, Morant ha destacat els acords per a facilitar la mobilitat entre països iberoamericans dels estudiants universitaris, així com "l'enfortiment de l'oferta formativa en espanyol i portugués", i la necessitat de crear "estratègies de ciència oberta".
Un manifest per la ciència i la innovació
Una altra de les conclusions de la trobada ha sigut l'aposta "decidida" per la ciència i innovació. Els representants iberoamericans d'estes àrees han anunciat que faran un manifest dirigit als caps d'Estat per a "continuar invertint cada vegada més" en estes matèries.
"Ho hem aprés en pandèmia: la ciència salva vides, crea ocupació i dona millors oportunitats a la ciutadania. A Espanya, el sector que més creix en termes d'ocupació és el relacionat amb matèries científiques, tècniques i innovació. Cada euro invertit ve retornat en millores, en solucions a problemes de la ciutadania i també a la productivitat, ocupació o reducció de desigualtats", ha expressat Morant.
Allamand també ha defés que "és necessari que tots els països incrementen l'aportació a activitats científiques", amb l'objectiu que Iberoamèrica "siga pol de creació científica i tecnològica, un requisit imperatiu per a tots països".
Missions d'innovació i intel·ligència artificial
En la trobada, els països iberoamericans han aprovat cinc missions enfocades en els reptes d'alimentació, canvi climàtic, digitalització i intel·ligència artificial, salut i transició energètica.
De fet, Morant ha advocat per la promoció de l'espanyol i el portugués com a "llengües de referència" en el desenvolupament de tecnologies, com la intel·ligència artificial. "Han de ser les màquines les que siguen entrenades per a entendre els ciutadans que parlen en les seues llengües i en els accents distints de cada llengua. La tecnologia, que dona grans oportunitats, ha de reconéixer i incorporar les nostres llengües com a llengües pròpies en esta tecnologia", ha reclamat.
