Morera reclama suficiència financera pel 25 d'abril:"Ens juguem l'autogovern"

"Ens juguem l'autogovern". Amb aquesta contundència s'ha expressat el president de les Corts, Enric Morera, en el discurs institucional pel 25 d'abril, dia en què el poble valencià commemora la desfeta a la batalla d'Almansa del 1707. La derrota de l'arxiduc Carles d'Àustria va comportar la pèrdua dels Furs —les institucions i les lleis pròpies valencianes— per orde de Felip V, el primer de la dinastia dels Borbons al regne d’Espanya. En el tradicional acte institucional que se celebra cada any al parlament autonòmic, Morera ha reivindicat un finançament autonòmic just per a "governar, legislar i practicar l'autonomia i l'autogovern" que la Comunitat Valenciana va recuperar el juliol del 1982 gràcies a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia vigent.

Enguany el 25 d'abril, oficialment Dia de les Corts Valencianes i l'últim de la legislatura, ha sigut més descafeïnat i atípic del que és habitual. Celebrat en un clar ambient preelectoral i la cambra dissolta —sols la diputació permanent està en funcionament— la cita tampoc ha comptat amb el lliurament dels Premis Francesc de Vinatea, com és tradicional. Durant la seua intervenció, Morera ha alertat que sense suficiència financera no hi pot haver cap agenda valenciana ni autonomia política. El "deute històric impropi derivat de tants anys d'infrafinançament amenaça la supervivència de la Generalitat, la sostenibilitat dels serveis públics essencials, els drets i llibertats com a poble i l'autogovern", ha avisat el polític de Compromís.

En el discurs, el president de les Corts ha fet balanç de la legislatura que acaba amb les eleccions del 28 de maig i ha aprofitat per a tornar a reclamar per enèsima vegada la reforma del sistema de finançament autonòmic per a garantir l'autonomia política de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, ha demanat també posar fi a la "discriminació secular" que pateix el territori en les inversions de l'Estat i ha recalcat el deure de totes les forces polítiques d'assumir aquest compromís "estiga cadascú on estiga". Així mateix, ha defensat que els problemes valencians siguen tractats de manera "bilateral i asimètrica" amb el govern central.

Morera s'ha mostrat confiat que les assignatures i reivindicacions pendents de l'agenda valenciana estaran "molt presents" en el parlament que sorgisca després dels comicis. Entre l'audiència, el president de la Generalitat, Ximo Puig; els diferents consellers, la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; l'alcalde de València, Joan Ribó; les síndiques i portaveus dels grups parlamentaris i altres representants polítics i de la societat valenciana.

"Necessitem estabilitat econòmica, estabilitat política i voluntat per a pactar la solució valenciana", ha reclamat Morera, que ha subratllat que el parlament autonòmic "no pot ser un lloc per a produir productes de màrqueting polític en la lluita política i partidista". "No som un plató de televisió, és on recau la nostra sobirania i la responsabilitat ha de presidir l'activitat", ha recalcat.

Quasi unitat política en les demandes històriques

En declaracions als mitjans, les formacions polítiques que integren l'hemicicle ja extint han repassat les principals reivindicacions. A esquerra i dreta coincideixen a assenyalar dues que són demandes històriques: més autogovern i un finançament autonòmic ajustat a la població valenciana. Només Vox trenca la unitat i posa el punt de discòrdia, ja que el seu ideari polític és contrari a l'autogovern i a la defensa de les autonomies.

I a partir d'aquests punts en comú, cada partit afig les seues prioritats. Des del PSPV demanen avançar més en la descentralització de les institucions i una fiscalitat "justa" per a redistribuir les rendes en el marc de l'estat del benestar. La portaveu parlamentària, Ana Barceló, ha remarcat que cal continuar treballant perquè el territori se situe en línia amb la resta de comunitats en què "els serveis públics que s'ofereixen són els que es mereix la societat valenciana".

El principal reclam del PP passa per la baixada d'impostos, un dels grans objectius que es marca per a la legislatura que ve. La síndica, María José Catalá, ha assegurat que si arriben al govern eliminaran l'impost de successions i abaixaran el tram autonòmic que grava la renda (IRPF) "de manera històrica". "Aquesta renda serà l'última que paguen amb els impostos tan alts", ha manifestat.

Ciutadans, per la seua banda, posa la mirada en infraestructures com el corredor mediterrani, que considera "necessari" perquè l'economia valenciana siga competitiva. "Vull que la Comunitat Valenciana siga el Silicon Valley Europeu", ha resumit Mamen Peris, portaveu de la formació a les Corts. Un pacte nacional de l'aigua i posar fi a la corrupció són altres de les demandes que ha exposat.

Des de Compromís fan un pas més enllà i reclamen una reforma de l'Estatut d'Autonomia que introduïsca nous drets socials i mediambientals, amplie competències al govern valencià i blinde la sanitat pública. "Hem demostrat que sabem governar i sabem fer-ho millor que el govern central quan tenim les competències", ha subratllat el candidat de la coalició a la Presidència de la Generalitat, Joan Baldoví. L'actual diputat al Congrés s'ha compromés a buscar solució a través del diàleg a "un problema de sempre", com és l'infrafinançament, i ha garantit que defensarà l'autogovern en els tribunals.

Finalment, Unides Podem ha tornat a reclamar a l'executiu espanyol la transferència de les competències en la gestió dels trens de rodalia amb l'argument que "quan la gestió és més propera, s'ajusta més a les necessitats de la societat valenciana". La portaveu adjunta del partit morat a les Corts, Estefania Blanes, ha reconegut que en els últims anys s'han produït avanços en qüestions com la gratuïtat del transport públic per a molts col·lectius, però ha avisat que no és suficient: "Si no ho dotem de recursos i freqüències suficients ens quedem curts, perquè al final el que fem és saturar".