Els notaris que compraren el pis a Zaplana no van residir allí fins a l'entrada del sirià que va trobar els papers d'Erial

Els notaris que van comprar el pis a l'expresident Eduardo Zaplana no van residir a l'immoble fins a l'entrada, amb un contracte de lloguer, de l'empresari sirià que assegura haver trobat dins els papers que descriuen part de l'operativa del cas Erial.

El notari Pablo Gómez va posar el pis en règim de lloguer al setembre, tres mesos després d'adquirir-lo a Jorge Mauro Iranzo Barceló, notari de Barcelona, que li l'havia comprat el 18 desembre del 2006 a Zaplana. Iranzo, que treballa a Barcelona, diu que només va visitar el pis en tres ocasions fins a la venda a Gómez, que tampoc va ocupar el pis, que poc després va llogar al sirià. L'anterior amo, Iranzo Barceló, afirma no recordar si tenia caixa forta. "No vaig buscar res enlloc", ha dit. Els dos expropietaris asseguren que no van arribar a fer obres, si bé el segon va pintar la casa per a endreçar-la.

Els testimonis, a proposta de la defensa de Zaplana, no han arribat a comprometre la versió de la troballa fortuïta dels documents que sosté el ciutadà; papers que va entregar a l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent i que acanaria descobrint la Guàrdia Civil en un escorcoll del cas Taula en el despatx de l'advocat de Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners. Este dijous dos testimonis situaren el sirià com un col·laborador del Centre Nacional d'Intel·ligència i donaren alés a la teoria d'una presumpta col·locació dels papers per a incriminar Zaplana a través del CNI: el mateix Benavent i l'excomissari de la Policia Nacional Manuel Jiménez Villarejo.

En la sessió també s'ha parlat del pis de Madrid en què l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va residir quan treballava per a Telefònica. Segons Zaplana, l'immoble era de l'amic Joaquín Barceló Pachano, que li va deixar residir allí com un favor; segons la Fiscalia, Zaplana el va comprar amb els suborns que presumptament va rebre per les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic, però el va adquirir Pachano com a testaferro. El treballador de la immobiliària que el va vendre ha recordat els noms de Barceló i de Francisco Grau (assessor financer d'aquell i de Zaplana), però no el de l'expresident, a qui mai va veure. Ha destacat que li van pagar cent mil euros en efectiu, una fórmula poc habitual. "Em digueren de l'oficina de Madrid 'has d'anar a este lloc a arreplegar els diners' i hi vaig anar", ha explicat.

La compra a La Finca, els àtics d'Altea i el nomenament de Grau a la CAM

Per la sessió d'este divendres han desfilat una desena de testimonis més a proposta de les defenses de Zaplana i del seu assessor fiscal, Francisco Grau. Miguel Ángel Modrego, gestor de la societat Costera del Glorio de Joaquín Barceló, amic i testaferro confés de Zaplana, ha explicat que no va participar directament en la compra d'una parcel·la a la urbanització de luxe La Finca, de Pozuelo de Alarcón (Madrid), que la Fiscalia atribueix a una operació de la trama. Ell només gestionava els papers que li arribaven. Per això no ha sabut precisar perquè una altra societat participada per Grau, Medlevante, va prestar-li 320.000 a Costera.

Enrique Javier de Céspedes, director del Port Esportiu Luis Campomanes d'Altea, que gestiona la societat Marina Greenwich, va mediar en la compra d'uns àtics que el ministeri públic també associa a la trama. Céspedes s'ha reafirmat en la declaració que va anotar el pagament d'1,2 milions a nom de Zaplana quan es referia a una compra de Barceló, perquè el primer "era la persona més rellevant".

Ángel Francisco Ripoll Serrano, germà de l'exvicepresident i exconseller de Presidència José Joaquín Ripoll en temps de Zaplana, ha dit que va ser el seu familiar i no l'expresident qui va facilitar l'entrada de Francisco Grau com a conseller de la CAM. Pressionat per la Fiscalia, ha dit que ell va facilitar-li el nom de Grau al germà, encara que no sabut precisar si la decisió final la va prendre Zaplana.

El fisioterapeuta de Zaplana, José Miguel Maeso, ha assegurat haver participat amb "set o huit" persones més en la compra del iot 'Loix', a què diu haver contribuït amb 75.000 euros. La Fiscalia considera l'embarcació propietat exclusiva de Zaplana. L'acusa de pagar-la amb els presumptes suborns de les adjudicacions i de posar els amics com a titulars per a ocultar la titularitat real. Com a "amic personal" de l'expresident s'ha descrit Maeso, des que va començar a tractar-li per unes lesions a la columna. Diu que va pagar 75.000 euros en l'adquisició de l'embarcació. El fiscal l'ha interrogat sobre últims contactes amb l'expresident. Primer els ha situat a l'estiu i després ha rectificat per a ubicar-los en algun possible dinar més recent, després de coincidir en el gimnàs.

L'exdona de Belhot: "Relacions van ser el que li sobrava a este senyor"

L'anècdota de la jornada l'ha donada el testimoni de Gabriela Luisa González-Lerena, exdona del presumpte testaferro uruguaià de Zaplana, Fernando Belhot. Preguntada per les relacions de Belhot amb una dona ha dit que "relacions van ser el que li sobrava a este senyor", perquè ella va patir moltes infidelitats. El president del tribunal l'ha hagut de demanar disculpes per la confusió, matisant que se li preguntava per "relacions comercials" i no sentimentals, que no eren objecte d'investigació en la causa. Pel que fa al cas Erial, ha assegurat desconéixer l'operativa financera del marit i no saber res de l'expresident. Només ha recordat que poc abans de la pandèmia, ja divorciada de Belhot, este li va demanar que signara per a cancel·lar un compte en l'estranger que ella ignorava que tenia.