Les notícies falses arriben a la campanya electoral

No formen part de l’estratègia oficial de la campanya política, però sí que existeixen de facto. Així ho ha assenyalat el politòleg i consultor d’Atrevia, David Sabater, en la secció de xarxes de Les notícies del matí. Comenta que hui dia, amb plataformes com ara WhatsApp, es donen les condicions idònies per a la propagació d’aquestes informacions, per la seua accessibilitat, rapidesa i manca de filtres.

L’engranatge de la difusió d’aquestes informacions pot tindre, segons l’expert, dos punts de partida: les campanyes que s’enceten des de la base o glassroots, un exemple seria la primera campanya d’Obama; i les que parteixen des de la cúpula, l’astroturfing. “De manera totalment artificial es comparteixen aquestes notícies a través de granges de bots, de perfils falsos en diferents comptes de xarxes socials”, assenyala David Sabater.

Assenyala que aquesta campanya, més que per gran quantitat de notícies falses, s’està distingint per les “mitges veritats”. I en posa algun exemple, com una informació que es va difondre sobre la quantitat d’immigrants il·legals a Andalusia, que després es va demostrar que no era certa. “L’èxit va se elevar al debat públic una qüestió que no estava en l’agenda”, un dels objectius, segons comenta, d’aquestes notícies.

Com detectar les ‘fake news’

El politòleg dona algunes claus per a saber quan ens trobem una notícia falsa. El primer consell, estar a l'aguait de l’actualitat política. El segon, respondre a les preguntes clàssiques del periodisme: Qui, quan, què, on, com i per què. “Si ens fem aquestes preguntes sabrem per què s’ha compartit aquesta informació”. Les plataformes de Fact Checking també diu que poden ser una opció, però amb compte. “Sempre poden tindre un biaix editorial”.