El nou Congrés dels Diputats tindrà la major representació femenina de la història
Per primera vegada se supera el 40%, ja que hi haurà 164 diputades, el 46,8% del total.
El nou Congrés sorgit de les eleccions d'aquest diumenge tindrà la major representació femenina de la seua història, amb 164 dones diputades. Aquesta xifra suposa, a més, el 46,8% dels escons, per la qual cosa, també per primera vegada se supera el 40%, el percentatge en què se situa l'anomenada democràcia paritària. Les 164 dones elegides en les urnes, amb els 186 homes que també estaran a la cambra baixa, són 26 més que les que van seure en l'hemicicle en la legislatura passada.
El PSOE, el partit amb més diputades
La formació amb una major representació femenina és el PSOE, amb 64, un 52% dels 123 escons aconseguits en aquests comicis, per als quals van presentar llistes cremallera, encara que només 22 de les 52 circumscripcions estaven liderades per dones.
També el PP tindrà més diputades que diputats, en concret, 34 dels 66 seients que ha aconseguit, és a dir, un 51,5% dels seus representants en la cambra baixa. Els populars portaven el 44% de les seues llistes encapçalades per noms femenins. Per aquest motiu, malgrat els baixos resultats obtinguts en relació a l'anterior legislatura, la majoria dels seus representants triats foren dones.
En Ciutadans, el nombre de diputades s'eleva a 21, un 36,8% dels seus 57 representants, mentre que Units Podem té una diputada menys que la formació de Rivera, 20, que en el percentatge dels seus 42 representants suposen un 47,6% del grup parlamentari.
Coalició Canària, 100% dones
Esquerra Republicana, per la seua part, passa de les 2 diputades amb les quals comptava en l'última legislatura a 6, i compleix amb l'anomenada democràcia paritària, ja que suposen el 40% de la seua representació. Per la seua part, el Partit Nacionalista Basc compta amb 2 diputades dels 6 representants que ha aconseguit; Junts Per Catalunya amb 2, de 7 diputats; EH Bildu amb una dona entre els seus 4 representants; i Coalició Canària suma un 100% de representació femenina, les dues diputades que hi té.
Aquestes són les cinquenes eleccions generals que se celebren després de l'entrada en vigor, el 2007, de la Llei d'igualtat, que obliga els partits al fet que, en cada tram de cinc llocs de les candidatures, cap dels dos sexes supere el 60 per cent o estiga per davall del 40 per cent, un requisit que no impedeix que un dels dos sexes cope els llocs d'eixida.
De fet, en les legislatives de 2008, la primera vegada que va ser obligatori presentar llistes paritàries, van eixir elegides 124 diputades (el 35,4%), les mateixes que en la convocatòria de 2004, quan encara no s'havia aprovat la Llei d'igualtat. En les generals de quatre anys abans només es va comptabilitzar una diputada més: 125 (35,7%) davant dels 225 diputats (64,2%).
Però, encara que la legislatura va arrancar sense paritat, va acabar sent paritària, perquè al llarg dels quatre anys el relleu en els escons va propiciar que s'incrementara la presència femenina. Les dones no van concórrer en llocs d'eixida, però les successives substitucions van permetre que s'incorporaren de manera gradual a la cambra baixa.
Al final, van arribar a ser 148 diputades (el 42,2%) i van aconseguir superar així per primera vegada el 40% de l'hemicicle. Els homes es van quedar en 202 (el 57,7%).
A més, l'anterior va ser la legislatura (2011-2015) en la qual el Congrés va comptar amb més dones, va ser fa quatre anys, amb 175 (el 39,9%) van ser dones. Des que va començar aquesta etapa democràtica el nombre de dones s'ha multiplicat per huit, perquè en la legislatura constituent només hi van haver 21 diputades (el 6% del total).
En la primera legislatura (1979-1982) el nombre de representants dones va pujar a 24. En la segona (1982-1986), la primera de majoria absoluta de Felipe González, va tornar a baixar a 23, i en la següent (1986-1989) va arribar a 33. L'avanç més important va tindre lloc entre 1989 i 1993, quan un total de 54 dones van aconseguir escó, que es van transformar en 65 en la cinquena legislatura, l’última d'aquella etapa socialista.
A partir d'ací l'entrada de diputades en el Congrés va anar creixent més intensament, i entre 1996 i 2000, la primera legislatura del govern de José María Aznar, el nombre de dones es va acostar a cent, exactament en van ser 98, una xifra que es va superar en la següent etapa (2000-2004), quan hi van haver 132 diputades i una d'elles, la popular Luisa Fernanda Rudi es va convertir en la primera presidenta de la institució.
Després, el ritme d'entrada de dones es va alentir, encara que la xifra continuava augmentant. En la huitena legislatura, la primera de José Luis Rodríguez Zapatero, 146 escons van tindre noms femenins, en la següent (2008-2011) van arribar a ser-ne 158, i en la del 2015 es va batre el rècord de 175 dones en l'hemicicle de la cambra baixa al llarg de tot el període.
