La nova FP: una oferta modular i flexible, més internacional i dividida en graus
Celaá presenta al Consell de Ministres el primer esborrany d'aquest nou text que pretén impulsar i prestigiar la formació professional
El Consell de Ministres d'aquest dimarts ha analitzat el primer esborrany de la Llei orgànica d'ordenació i integració de la formació professional. Un text, encara sotmés a canvis, perquè el Ministeri d'Educació aconseguisca millorar l'ocupabilitat dels més joves (només el 12% dels joves espanyols estan matriculats en formació professional, enfront del 25% en l'OCDE i el 29% a la Unió Europea) i que ha de facilitar l'acreditació de competències laborals a tres milions de treballadors que no tenen cap títol que demostre la seua especialitat laboral.
Aquestes són les grans claus de la nova llei que prepara Educació per a la formació professional:
- El govern espanyol assegura que per primera vegada es regula l'FP com una formació dual, és a dir, l'aprenentatge es farà tant als centres educatius com a les empreses. De fet, l'executiu pretén que les empreses puguen impartir entre un 20% i un 40% del currículum.
- La futura norma estableix una oferta modular i flexible de formació professional dirigida per primera vegada a estudiants i treballadors (tant per als que treballen com per als aturats) i ordenada en itineraris formatius que permeten la progressió a través de cinc graus ascendents: grau A (acreditació parcial de competències), grau B (certificat de competència professional); grau C (certificat professional); grau D (cicles formatius: grau bàsic, grau mitjà i grau superior); i grau E (cursos d'especialització: títol d'especialista i màster professional). La ministra d'Educació ha comentat que Espanya dedica molt poc de temps a la formació dels treballadors, 17 hores anuals, en comparació amb les 50 hores, per exemple, d'Alemanya.
- Està previst un ventall de formacions de diferent duració i volum d'aprenentatges que inclou, per primera vegada, unitats formatives o "microformacions" (grau A), fins a aconseguir els títols i cursos d'especialització (graus D i E).
- Tota l'oferta en cicles dels graus C, D i E tindrà caràcter dual i es dividirà en dos tipus: FP en règim dual general i FP en règim dual avançat o en alternança. Es considerarà FP de règim dual general aquella formació la duració de la qual de l'estada en empresa siga d'entre el 25% i el 35% de la duració total de la formació oferida i quan l'empresa assumisca fins a un 20% dels resultats d'aprenentatge del currículum. I es considerarà FP en règim dual avançat o en alternança quan la duració de l'estada en l'empresa siga d'entre el 35% i el 50% de la duració total de la formació i quan l'empresa assumisca fins a un 40% dels resultats d'aprenentatge o mòduls professionals del currículum. A diferència de l'FP dual general, aquesta modalitat d'FP dual constituirà una relació contractual retribuïda de l'estudiant amb l'empresa.
- Una formació més internacional. El projecte de llei preveu la introducció d’un idioma estranger o la formació d'una part del programa en altres països.
- La norma agilita el sistema d'acreditació de competències professionals per als treballadors sense títol. Fins ara, el procés d'acreditació de competències era, segons el Ministeri, "lent i poc eficient", perquè en una dècada només 300.000 persones van poder aconseguir l'acreditació de les seues competències. Ara, amb el nou sistema, Educació preveu acreditar les competències professionals de més de tres milions de treballadors en quatre anys, de les quals 450.000 s'inicien enguany.
- La norma regula la relació entre els ensenyaments de formació professional i els universitaris, perquè el text arreplega el reconeixement mutu per a facilitar l'establiment d'itineraris formatius que reconeguen la formació prèviament adquirida en tots dos ensenyaments, i impulsa nous models de col·laboració, desenvolupament de projectes compartits i préstec d'espais per a generar transferència de coneixement i experiència, crear innovació i optimitzar recursos. Celaá ha explicat que més de 10 milions de treballadors a Espanya no tenen reconegudes oficialment les competències adquirides per experiència.