Oltra defendrà el buc de rescat Aita Mari contra Albiol (Vox) per acusar-los de "vaixell de negrers"

L'exvicepresidenta del govern valencià i advocada Mónica Oltra representarà en els tribunals la demanda de l'ONG que gestionat el buc de salvament basc Aita Mari contra el diputat de Vox i regidor de Borriana (Plana Alta) Jesús Albiol, que va qualificar-los de "vaixell de negrers" i "cooperador necessari de les màfies de tràfic de persones".

L'Associació de Salvament Marítim (SMH), que opera el vaixell de rescat, i el capità del vaixell han presentat una demanda de conciliació per atemptat contra l'honor de l'entitat i els tripulants. Volen que Albiol rectifique i fan extensiva la causa al partit de Vox a Borriana. Si la petició no dona fruits, presentaran una querella per injúries i calúmnies.

"Tot no s'hi val. Ell ens va acusar públicament, així que volem que es retracte en públic", ha manifestat la vicepresidenta de SMH Amaia Iguaran en declaracions a À Punt.

L'ONG emmarca les afirmacions del diputat en l'intent de l'extrema dreta "d'obstaculitzar l'ajuda humanitària" a les persones migrants. Segons explica en una nota de premsa, estos partits empren una "retòrica xenòfoba alimentant la por de la gent cap a la immigració quan el que veiem, cada vegada que eixim a la mar, són persones espantades que fugen de la fam o de les bombes a la recerca d'un futur millor".

Assegura haver recorregut a Mónica Oltra buscant assessorament, perquè en l'etapa de vicepresidenta va proposar al Consell que els vaixells d'ajuda humanitària pogueren tindre un refugi als ports de Borriana i Vinaròs.

La Generalitat els reclama 63.000 euros per taxes portuàries

Segons la SMH, esta relació s'ha trencat amb l'actual govern valencià de Carlos Mazón (PP) que "va decidir acatar una imposició de Vox de reclamar les taxes portuàries dels últims quatre anys, que ascendeixen a 63.000 euros, cosa que en la pràctica pot suposar expulsar la flota de salvament humanitari dels ports de la Comunitat Valenciana".

L'ONG recorda que la llei 1/1999 de tarifes portuàries i la 2/2014 de ports de la Generalitat eximeixen els bucs de salvament operats per la Creu Roja i les organitzacions no humanitàries de pagar estos impostos.

El rescat en alta mar, una obligació legal

El comunicat recorda que "l'assistència en alta mar a embarcacions en perill és una obligació legal dels Estats i negar l'auxili en alta mar o dificultar-lo mitjançant l'abús de mesures administratives és un acte inhumà que té conseqüències legals davant les quals tard o d'hora cal respondre".

Des que l'Aita Mari va començar a operar al Mediterrani el 2019, ha aconseguit rescatar amb vida 1.328 persones, amb un augment dels rescats en el marc "d'una tragèdia humanitària que no es pot detindre amb polítiques antiimmigració, perquè allò de què fugen és pitjor que la perspectiva de morir ofegats".

L'ONG destaca que, malgrat els entrebancs legals i les "exhaustives investigacions" a què governs de tot Europa estan sotmetent embarcacions rescat com l'Aita Maria després de cada operació, "mai se n'ha condemnat cap per la seua tasca humanitària".

Albiol reitera que l'Aita Mari és un "vaixell negrer"

Per la seua banda, Albiol (Vox) ha reiterat en un comunicat que ”l'Aita Mari és un vaixell negrer del segle XXI i cooperador necessari de les màfies que trafiquen amb persones” i afig que la demanda ”no té cap recorregut legal”. El regidor de Borriana i diputat afirma que estos vaixells ”estan fent el mateix que els vaixells negrers portuguesos i anglesos del segle XVI al XIX, però en lloc de portar esclaus a Amèrica, ara els porten a Europa i els condemnen a viure en la il·legalitat”.