Directes
Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
Ara en la ràdio
LÍNIA DE FONS (reemissió)

Pacte en l'últim moment entre els socis del Botànic per a aprovar els pressupostos de 2020

El conseller d'Hisenda lliura el projecte dels comptes en les Corts amb retard perquè la reunió del Consell s'ha allargat.

El conseller d'Hisenda lliura el projecte de presupostos al president de les Corts

El ple del Consell ha aprovat amb més retard del que estava previst el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a 2020. Els membres del govern valencià han negociat fins l'últim moment els que seran els comptes més elevats de la història de l'Administració autonòmica, ja que superen els 23.000 milions d'euros i comporten una despesa real de vora 17.000 milions d'euros, un 1,6% més que l'any passat. Les partides que més creixen són sanitat, educació i protecció social. 

De nou, els pressupostos es tornen a veure llastats pel deute, ja que es destinaran 6.400 milions d'euros al pagament del deure de la Generalitat, 800 milions d'euros més que l'any passat.

El Botànic saluda uns comptes que l'oposició critica en bloc

Els grups dels Botànic han saludat l'augment de la inversió de vora 250 milions als pressupostos i la vessant social dels comptes públics valencians per a 2020 què, per contra, l'oposició, en conjunt qüestiona.

El síndic socialista Manolo Mata s'ha felicitat per la capacitat d'arribar a acord dels grups del Botànic, i més tenint en compte la pluralitat de les formacions. Fran Ferri, de Compromís, els considera un exemple de "política útil", perquè l'orientació social de la despesa pública permetrà al seu juí seguir "rescatant persones" i ampliar drets socials, a pesar de l'infrafinançament. Ferran Martínez, de Podem, considera que els comptes demostren la "capacitat de transformació" que la formació aporta al govern valencià. Ha insinuat que la contribució de Podem ha fet augmentar de 165 a 186 milions la partida en habitatge, que gestionen, i que volen consolidar com un pilar més de l'estat del benestar. 

L'oposició en bloc no ha estalviat crítiques contra els pressupostos del Consell per a 2020. Un qüestionament preventiu, segons han advertit, perquè l'han fet abans de poder consultar en profunditat el projecte que ha presentat Soler. Ruben Ibáñez, del PP, considera que arrosseguen la "falta de credibiliat política" i de "crèdit econòmic" que al seu juí pateix el govern de Ximo Puig, al qual ha acusat d'argumentar la despesa per a col·locar a dit a més 300 càrrecs públics nous. Ruth Merino, de Ciutadans, alerta que la recaptació enguany ha baixat i que tot i l'orientació expansiva, la despesa final obligarà a fer "retallades" de nou. Per la seua banda, María de los Llanos Massó, de Vox, preveu una inversió en "gastos superflus" que es repercutirà a tots els valencians als quals, després, s'hauran d'aplicar retallades per una mala planificació.

Una reunió tensa 

El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, ha entregat la memòria USB que conté el projecte dels comptes públics a Enric Morera, president de les Corts, però amb més retard del que estava previst. S'esperava que fora a les dotze del migdia però l'allargament de la reunió del Consell, molt tensa, ho ha ajornat. Els socis del Botànic han negociat els comptes fins a l'últim moment per a pactar en quines partides s'aplicaran els 364 milions d'euros d'ajust que va anunciar Soler.

Aquest dijous era la data límit per a presentar els comptes en les Corts. Ara comença la tramitació parlamentària, que es durà a terme en plena campanya electoral. Els grups parlamentaris hauran de treballar sobre aquest projecte, que està previst que s'aprove a finals de desembre. 

La inestabilitat política espanyola ha fet que el Consell haja d'aprovar un projecte de pressupostos amb ajustos importants. De fet, va estar a punt de prorrogar els pressupostos actuals, però el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar dijous passat que, finalment, sí que els presentarien. 

Es tracta d'uns pressupostos continuistes però un poc menys restrictius del que estava previst. L'objectiu, segons el cap del Consell, és donar estabilitat en temps d'incertesa.

També et pot interessar