Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA
Euskadi assumeix la gestió de les presons del seu territori
L'Estat i el País Basc firmen el traspàs de la gestió de les tres presons basques, que sumen 966 reclusos. La transferència efectiva no es farà fins a l'1 d'octubre
L'Estat i el País Basc firmen aquest dilluns el traspàs de la gestió de les tres presons basques a Euskadi, que sumen 966 reclusos, encara que la transferència efectiva no es farà fins a l'1 d'octubre. Aquest matí es firmen a Bilbao quatre traspassos de competències, encara que els altres tres són menors i l'únic que ha suscitat polèmica és el de les presons. En l'actualitat, Catalunya és l'única autonomia que gestiona les presons a Espanya.
El País Basc compta amb tres centres penitenciaris que alberguen actualment 966 interns. Són els de Basauri (Biscaia), amb 149 interns; Nanclares (Àlaba), la més gran i moderna, amb 623 reclusos; i Martutene (Guipúscoa), amb 194. Els tres immobles seran traspassats a Euskadi. A més, quan s'acabe la nova presó guipuscoana de Zubieta, passarà a dependre del govern basc i, al seu torn, aquest retornarà l'actual Martutene a l'espanyol, que la tancarà.
La transferència també inclou l'edifici de l'antiga presó de Nanclares, que va ser clausurada i ja no acull població reclusa. També es transferirà a Euskadi el personal que atén les tres presons: 620 funcionaris i 50 laborals, que a partir d'ara cobraran del govern basc.
El traspàs inclou la gestió de les presons, és a dir, la competència sobre la seua organització i funcionament. Es tracta d'una transferència prevista en l'Estatut de Guernica, fa 41 anys, i que ja exerceix Catalunya, encara que la part legal, és a dir les normes i els reglaments penitenciaris, continua sent la mateixa per a tot Espanya.
El PP sospita que podria beneficiar els presos d'ETA
Aquesta legislació estableix que són les juntes de tractament de cada presó les que decideixen proposar trasllats o la progressió de graus, tot això sota la supervisió del jutge de vigilància penitenciària. Aquest punt és el que més polèmica política ha causat, per les sospites de partits com el PP sobre el fet que la transferència podria beneficiar els presos d'ETA.
Actualment, a les tres presons basques a penes hi ha trenta presos d'ETA. Els continus acostaments que s'han produït l'últim any han sigut en presons pròximes, però molt pocs al País Basc. El govern basc ha rebutjat aquestes sospites i ha insistit que la seua intenció és potenciar la reinserció de tots els reclusos, objectiu que figura en la Constitució.