"No estem parlant de l'entrecuix del rei, estem parlant de diners públics i corrupció"

"Estic amenaçada de mort, tant jo com els meus fills. Tinc micròfons a casa, no em deixen viure, si comet una bogeria, li costarà car a més d'un". Així començava l'advertiment de la vedet María García García, més coneguda com a Bárbara Rey, fa 24 anys en una connexió telefònica en el programa Tómbola de Canal 9, l'antiga radiotelevisió valenciana. Setmanes després, l'artista va visitar els estudis de Burjassot per a explicar en antena les presumptes amenaces, però es quedà a les portes d'eixir en antena, després que la direcció del programa rebera ordes per a impedir que hi apareguera. Espantada per la situació, Rey telefonà des del camerino al diari Levante-EMV per a denunciar que temia per la seua vida.

El redactor que va agafar aquella telefonada, Quico Arabí, ha recordat l'episodi en la seua visita de cada divendres al programa A la Ventura. Un incident que ha tornat a l'actualitat dues dècades després arran de la confessió de l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Alberto Saiz, que ha assenyalat que el departament d'intel·ligència mediava a favor de l'actriu a canvi que callara sobre la relació que va mantindre amb el rei emèrit, Joan Carles I. Saiz va assenyalar Canal 9 entre les televisions autonòmiques que van pagar amb un contracte el silenci de la vedet, que va rebre un milió d'euros a l'any per presentar durant cinc temporades el programa La cuina de Bárbara.

"No estem parlant de l'entrecuix del rei, estem parlant de diners públics i corrupció" ha destacat Arabí, que ha recordat que la productora del programa no pagava a la presentadora, sinó que ho feia directament la radiotelevisió valenciana amb diners públics. Casualitat o no, el cas ha reviscolat en el huité aniversari del tancament de Canal 9, víctima d'un deute de 1.300 milions derivat de la mala gestió econòmica de l'ens públic, entre altres motius, per la contractació d'alguns programes i continguts a preus fora de mercat.

"No vaig notar una actriu, vaig notar una persona molt nerviosa" ha recordat el periodista sobre la telefonada que va rebre a la redacció del Levante-EMV, una impressió que va tornar a constatar l'endemà d'aquell accidentat Tómbola, quan Arabí va entrevistar en persona la vedet. Segons ha explicat, Bárbara Rey havia denunciat un robatori al domicili en què havien desaparegut vídeos i fotos presumptament comprometedores del rei emèrit, i temia represàlies de La Zarzuela si apareixien en algú mitjà de comunicació. Temia la traïció d'alguns dels amics del rei que havien mediat entre el monarca i l'artista per a frenar l'escàndol, entre els quals Arabí ha citat el banquer Mario Conde o l'empresari Manuel Prado i Colón de Carvajal. "M'acusen d'una denúncia falsa perquè quan isquen les imatges diguen que m'aprofite jo", ha detallat Arabí per a resumir l'episodi, el qual relata en el seu llibre Ciudadano Zaplana.

La realitat és que les presumptes imatges no van eixir mai a la llum pública i Bárbara Rey va aconseguir contractes milionaris després. En una entrevista a La Sexta, l'excap del CNI Alberto Saiz va explicar com un "xantatge" la mediació que s'estava fent en favor de la vedet. I no només en contractes a costa de diners públics. En l'entrevista, Saiz xifra en 600 milions de pessetes més la quantitat que van aportar "donants externs" per mediació del CNI, i que va declinar mencionar. El periodista Tono Calleja li ha refrescat la memòria en les pàgines d'El Periódico de España i ha esmentat empreses com el Banc Santander, Telefónica i Repsol que, segons el redactor, van rebre l'orde de fer-ho de l'expresident del govern espanyol José M. Aznar.