La participació mitjana en les eleccions europees només és del 51%
La taxa més alta s’ha registrat a Bèlgica amb vora un 90% i una llei que obliga a votar, i la més baixa a Croàcia amb un 23%
Els resultats provisionals de les eleccions al Parlament Europeu apunten a una nova gran coalició entre el Partit Popular Europeu, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa, ja que les tres primeres forces al Parlament sumarien una ampla majoria. En el procés d'elecció dels 720 eurodiputats i eurodiputades, però, no ha participat la meitat de la població convocada a les urnes.
La participació ha sigut del 50,9%, vora tres dècimes per damunt dels anteriors comicis. Esta xifra ha anat disminuint de manera constant des que es van celebrar les primeres eleccions al Parlament Europeu, en què hi participà un 62% de l'electorat. El mínim històric es va registrar el 2014, amb només un 42,6% de la població del bloc exercint el dret a sufragi.
A Espanya, la participació s'ha situat lleugerament per sota de la mitjana, en un 49,2%. El contrast entre el nivell d'implicació de l'electorat dels estats membres és molt marcat. Així, hi ha països on ni un terç de la ciutadania ha votat en estos comicis. És el cas de Croàcia (21,3%), Lituània (28,3%) o Bulgària (31,8%).
L'altra cara de la moneda la trobem en els països en què la població està obligada per llei a votar en les eleccions europees: Bèlgica (89,8%) i Luxemburg (82,3%). A Malta, amb una participació del 73% en estos comicis, no existeix esta legislació.
