La UE s'escora a la dreta, encara que la majoria proeuropea resisteix
Les forces d'ultradreta ascendeixen i guanyen els comicis a França, Itàlia, Bèlgica i Àustria
El Partit Popular Europeu (PPE) ha guanyat les eleccions en la Unió Europea i es manté com la primera força política, amb 186 escons, deu més que en l'anterior Parlament Europeu. "Construirem un bastió contra els extrems, de l’esquerra i de la dreta", ha assegurat l'actual presidenta de la Comissió Europea i candidata del PPE a repetir en el càrrec, l’alemanya Ursula von der Leyen, que ha celebrat la victòria de la seua família política. "Hui és un bon dia per al Partit Popular Europeu. Hem guanyat les eleccions europees [...]. Els votants han reconegut el nostre lideratge en els últims cinc anys", ha dit des del seu quarter general de campanya a la capital belga.
L’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) és el segon grup parlamentari que més presència tindrà a l'hemicicle durant els pròxims cinc anys, en aconseguir 135 diputats, quatre menys que en la legislatura anterior.
En tercera posició queda Renovar Europa, el partit que més he baixat en estes eleccions. La formació liberal es queda amb 79 diputats, fet que suposa 23 menys que en la passada legislatura.
Els segueixen els euroescèptics Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), que arriben a 73 eurodiputats, i l’extrema dreta d’Identitat i Democràcia (ID), que ha quedat amb 58 escons, nou més que en l'anterior legislatura.
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) han tingut una caiguda de 18 escons i es queden amb 53 representants a l'Eurocambra. Per tant, en sexta posició, contra la quarta que tenien a l'hemicicle anterior.
El grup amb menys representació a l'Eurocambra continua sent L'Esquerra (GUE-NGL), que s'ha quedat amb 36 escons i n'ha perdut un.
45 dels 720 eurodiputats no estan afiliats a cap de les famílies polítiques europees i passaran a formar part del grup de No Inscrits. De moment, els nous eurodiputats que no formen part de cap dels grups existents en la legislatura anterior, emmarcats en la categoria anomenada Altres, tindran 55 seients al nou hemicicle.
El PPE, primera força a mig Europa
La primera força a 13 dels 26 països amb dades oficials ara per ara és el grup parlamentari PPE: Espanya, Alemanya, Luxemburg, Eslovènia, Croàcia, Polònia, Bulgària, Grècia, Xipre, Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània. Per darrere queda l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates amb quatre primers llocs a Portugal, Malta, Suècia i Romania.
En tercera posició i empatats amb tres victòries trobem Renovar Europa (RE) i Identitat i Democràcia (ID). Els liberals han sumat s'han imposat a Països Baixos, Dinamarca i República Txeca, i l'extrema dreta d'ID ha guanyat a França, Bèlgica i Àustria. L'altre grup polític ultradretà, els Conservadors i Reformistes Europeus, s'han erigit en primera força a Itàlia.
Eleccions legislatives anticipades a França
La primera conseqüència de la victòria del Reagrupament Nacional a França ha sigut l'anunci d'eleccions legislatives anticipades, que ha fet el president de França, Emmanuel Macron. Ha sigut pocs minuts després de conéixer-se el resultat dels sondejos, quan Macron ha fet una declaració institucional a l'Elisi i ha anunciat la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions anticipades. Uns comicis que, segons ha dit, seran el 30 de juny en primera volta i el 7 de juliol en segona volta.
