Els partits exhibeixen a les Corts les desavinences sobre l'infrafinançament abans de la reunió de Mazón a la Moncloa

El deute valencià s'aproxima als 60.000 milions d'euros. Ha crescut 1.800 milions l'últim trimestre i el pagament dels interessos s'ha convertit en la segona conselleria per pressupost, només superada per la despesa de Sanitat. Una situació que continuarà empitjorant mentre dure l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana. Fins ací el consens entre els grups parlamentaris, què han oferit un nou episodi de diferències i retrets durant la sessió de control a les Corts. El PP i el PSPV s'han acusat mútuament de trencar el consens forjat en la plataforma pel finançament just, dissenyada per a traslladar les reivindicacions amb una veu única a Madrid. I Compromís ha retret els de trair la unitat aconseguida fins ara. Als primers, per renunciar a la condonació parcial del deute que els oferia el govern espanyol i als segons, per desistir del fons d'anivellament transitori, que hauria de compensar les arques valencianes fins que canvie el model.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que el seu govern no renunciarà "ni a un cèntim" del deute històric causat per l'infrafinançament, i assegura que continuarà pujant perquè el sistema actual "és un desastre". Alhora, reclamarà un fons transitori d'anivellament, que ara rebutja el PSPV. Estes manifestacions les ha fetes a dos dies de la reunió a la Moncloa amb el president, Pedro Sánchez, a qui presentarà un document amb els 56 motius pels quals la Comunitat Valenciana "no pot esperar més" per a tindre un millor finançament. Mazón ha anunciat en l'hemicicle una reunió amb el PSPV, Compromís i Vox per a anticipar-los el text, que no ha aconseguit el suport dels síndics.

El deute continuarà pujant perquè el sistema és un desastreCarlos Mazón - President de la Generalitat

"Deixen d'inventar-se feixistes pel món i comencen a defendre la Comunitat Valenciana, que només han fet que trair-la", ha dit el president al PSPV, que abans li havia retret la negativa dels populars al text que va proposar la família de Miguel Hernández per a anul·lar la condemna i reconéixer-lo com a represaliat del franquisme. "No sé de quin consens ens parla, la plataforma pel finançament just es va fundar el 2017, quan governava Rajoy i llavors el PP no estava", ha recordat el síndic José Muñoz. Mazón i la consellera d'Economia, Ruth Merino, havien acusat el PSPV de "dinamitar el pacte i el consens" per qüestionar el fons d'anivellament.

Joan Baldoví (Compromís) ha retret als dos partits que s'hagen separat de la reivindicació triple: nou model, condonació del deute i fons d'anivellament. El síndic ha qüestionat la coherència del PP per les esmenes a la llei de tracte just, proposada pels valencianistes per a canalitzar la reclamació i que, segons Baldoví, la descafeïnen. "Serà coherent i retirarà infàmia d'esmenes, sí o no?", li ha preguntat el síndic. "Estem fent esmenes perquè la llei té deficiències greus", li ha contestat Mazón, que ha generat rialles en l'hemicicle. "Quan vos parle de temes tècnics rieu, perquè no teniu ni idea. Cal mirar-se els paperets", ha continuat el president.

La culpa és del govern de Pedro Sánchez, que ens asfixiaRuth Merino - Conseller d'Hisenda, Economia i Administració Pública

Al Consell li han plogut queixes per "prometre una cosa i fer-ne la contrària" (PSPV) i acusacions com les de "retallar 906 milions en inversions (PSPV), retardar el pagament als més vulnerables, com els dependents (Compromís) o duplicar el temps de pagament mitjà als proveïdors, que segons Baldoví ha passat de 23 dies a 46. "Com ho explica, tan bé que gestionen?", ha dit.

El PP ha respost subratllant les partides que han crescut amb el seu Consell respecte de l'últim any del Botànic, i ha insistit en l'infrafinançament com a causa de tots els problemes financers del territori. "La culpa és del govern de Pedro Sánchez, que ens asfixia", ha dit la consellera d'Economia.

Rovira insinua que a un diputat de Compromís li van regalar l'oposició

La controvèrsia per la llei de llibertat educativa ha entrat en una dimensió més personal. El portaveu de Compromís Gerard Fullana ha acusat Mazón de menysprear l'educació pública perquè "no li ha fet falta pel fet d'haver tingut un padrí, (l'expresident) Eduardo Zaplana", que ha dit que el va col·locar a l'IVAJ i la a Cambra de Comerç d'Alacant. En la resposta, el conseller d'Educació, José Luis Rovira, ha declarat que Fullana és el "menys indicat per a parlar de padrins" i ha insinuat que li van regalar l'oposició quan son pare va deixar de ser un alt càrrec d'Educació. "Tenint un pare així, no calen padrins", ha dit Rovira, afirmació que ha motivat una queixa de Baldoví per menyspreu al diputat, als opositors i al tribunal que va examinar Fullana.

En el paisatge de fons d'este intercanvi dialèctic, hi havia el recurs al Tribunal Constitucional per la situació de l'aprenentatge del valencià en la nova llei educativa, promogut per Compromís i subscrit per l'esquerra i les formacions nacionalistes del Congrés. Rovira ha acusat els valencianistes d'aliar-se amb els "socis dels terroristes", en referència al suport d'EH Bildu.

Vox demana mesures contra la immigració irregular

Quedava per escoltar a Vox, que fet al Consell una pregunta en què ha tornat a vincular la immigració irregular amb la delinqüència. "Vox no hi està en contra per capritx", ha dit el síndic José María Llanos, que s'ha manifestat contra la possible regularització de migrants i la reubicació de xiquets no acompanyats.

"Creu que és solidari acollir indiscriminadament a qui no coneixem, no s'identifica, no ve a integrar-se, no es vol integrar i, en molts casos, vol entrar a la força?", ha dit Llanos a Mazón, a qui havia demanat aplicar les mesures legals de jurisdicció autonòmica per a afavorir la repatriació dels migrants. Esta setmana, Vox va presentar una proposició no de llei per a facilitar comprovar l'edat dels xiquets migrants, una iniciativa a la qual Mazón ha allargat la mà formalment a les Corts este dimecres.