Pendents del vot CERA: les províncies on encara poden ballar escons
El PP aspira a tres diputats clau a Girona, Cantàbria i Madrid; mentre que el PSOE posa els ulls a Salamanca, Tarragona i Màlaga
Les eleccions generals del 23J han deixat en el tauler polític espanyol un escenari endimoniat i molt difícil de desencallar per a conformar el nou govern, encara que no impossible. El bloc de dretes, representat per PP-Vox, suma al Congrés 169 escons i no té majoria suficient per a investir el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, com a nou president. Només Unió del Poble Navarrés li ha garantit suport, la qual cosa el deixa encara lluny del mínim necessari. En la part oposada de l'arc parlamentari, PSOE i Sumar tenen 153 diputats, però també possibilitats d'armar una majoria amb els vots d'Esquerra Republicana, Bildu, el PNB i el BNG, que els deixen en 172. Depenen, en tot cas, d'una abstenció com a mínim de Junts per Catalunya, el partit de l'expresident català Carles Puigdemont, perquè el socialista Pedro Sánchez tire avant la investidura en segona volta. Tots aquests números i equilibris, però, no són encara definitius.
L'escrutini que vam conéixer diumenge passat en la nit electoral és provisional, a l'espera que aquest divendres les juntes electorals provincials duguen a terme el que es considerarà ja el recompte definitiu. El procés comença a les huit del matí i s'han de valorar els eventuals recursos que hagen interposat els partits polítics, esmenar possibles errades de recompte i, a més, comptabilitzar i sumar el vot procedent del que es coneix com a Cens de Residents Absents a l'Estranger (CERA). És a dir, què han triat els espanyols i espanyoles que viuen fora del país. Tenint en compte que moltes vegades l'assignació d'escons a un partit o un altre es decideix només per un grapat de vots, el sufragi CERA pot arribar a ser clau en el resultat final i, fins i tot, capgirar l'escenari si fa ballar un diputat. Especialment, amb una aritmètica tan renyida entre els blocs conservador i progressista com la que ha eixit del 23J.
Per exemple, hi ha circumscripcions on la batalla va estar molt ajustada i l'últim partit a aconseguir un dels escons a repartir se'l va emportar realment pels pèls. És el cas de Girona i Cantàbria, on el PP es quedà a només 363 i 428 vots, respectivament, dels rivals que s'endugueren el cobejat lloc al Congrés. En fins a huit províncies s'han adjudicat diputats per una diferència de menys de 2.000 paperetes. En altres, com ara Barcelona, Saragossa, Balears o València és virtualment impossible que hi haja canvis, ja que la separació és de més de 20.000 vots. El comptatge final determinarà quants corresponen a cada formació, a més de com queda l'equilibri de blocs entre dretes i esquerres després de la cita amb les urnes. El suspens ha planat en l'aire durant tota la setmana, tenint en compte que encara queden diversos milers de sufragis per comptar del vot estranger que poden ser decisius. L'element fonamental per a calibrar en quina mesura està, com sempre, en la participació.
La clau està en la participació: enguany el 10%
Un total de 233.688 d'espanyols i espanyoles residents a l'estranger han exercit el dret al sufragi en les eleccions del 23J, a penes el 10% dels més de 2.328.000 que conformen el cens i podien votar. Ho feren dies abans de la jornada electoral, amb urnes instal·lades en ambaixades i consolats espanyols que hi ha repartits per tot el món. L'electorat del CERA suposa poc més del 6,6% del cens total d'electors a Espanya, que inclou més de 35 milions de ciutadans.
L'elevada polarització i l'expectació que hi ha hagut en aquesta campanya electoral per la possibilitat que l'extrema dreta entrara al govern espanyol per primera vegada en la democràcia havia alçat les expectatives de participació en el vot des de l'estranger. Tenint en compte els més de dos milions de potencials votants, podia haver arribat a tindre un pes semblant al vot per correu, que ha assolit xifres històriques a tot el país, per damunt dels 2,6 milions de sol·licituds, perquè la convocatòria dels comicis ha caigut en ple estiu.
El percentatge del 10% avançat aquest divendres per Efe i altres mitjans supera en vora tres punts el paràmetre assolit en les últimes generals de 2019, celebrades el 10 de novembre. Aleshores, poc més de 145.000 espanyols enviaren el vot des de l'estranger, quantitat que va suposar en aquell moment una participació d'a penes el 7% del CERA. La participació des de l'estranger ha crescut notablement si es compara amb la cita electoral de fa quatre anys, però continua sent menuda. Més, tenint en compte que les dades conegudes d'aquest diumenge situaren l'afluència a les urnes de la ciutadania espanyola per damunt del 70%. Són quatre punts més que en les generals anteriors, cosa que evidencia una convocatòria amb una mobilització considerable.
Tradicionalment, la participació en les eleccions espanyoles des de l'estranger ha sigut baixa. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) reflecteixen una volatilitat notable en els últims vint anys, així com una davallada molt clara i acusada en les convocatòries més recents. El 2012 va tocar-se fons amb a penes 73.000 votants, i els últims anys la participació s'havia mogut en forquetes d'entre el 4,73 de 2015 i el 6,85% de 2019. El rècord va assolir-se en les generals del 2008, quan quasi 385.000 espanyols i espanyoles a l'estranger votaren des dels seus països de residència, un 31,88% del cens.
La davallada abrupta té una explicació: la reforma de la llei electoral de 2011. Aleshores és quan va introduir-se el sistema conegut com a vot pregat, que requeria un tràmit previ per a sol·licitar el sufragi cada vegada davant les autoritats locals i era un procés molt farragós. Alguns partits polítics i part de la ciutadania va denunciar que aquest mecanisme posava traves a la participació i, finalment, es va suprimir el 2022. Ara sols cal estar inscrit en el registre de matrícula consolar i en el CERA per a rebre directament la documentació del vot. Els comicis generals del 23J són els primers que s'han celebrat ja sense vot pregat i per això la previsió era que la participació cresquera. Com a mínim, fins a doblar la registrada el 10N. Però, finalment, li trau tres punts percentuals i vora 88.000 persones més.
A falta de conéixer la participació concreta en cada circumscripció, val a dir que amb percentatges tan baixos és complicat esperar que les paperetes del CERA que s'afegeixen ara al recompte en les juntes electorals provincials tinguen un impacte molt significatiu. Difícil, però no impossible. Per exemple van influir a Biscaia en 2019, on el PNB va perdre l'últim escó que havia guanyat en favor del PP. La qüestió és que com més participació, més probabilitat que el resultat provisional de diumenge puga ballar en alguna xifra.
Les províncies més disputades
En aquest escenari postelectoral, tots els ulls estan posats en les circumscripcions on el repartiment d'escons encara podria donar alguna sorpresa una vegada siga definitiu. Especialment a Girona i Cantàbria, per ser de les més ajustades. O Madrid, que té una gran quantitat de vot exterior. En els tres casos, és el PP qui està més pendent del recompte perquè té possibilitat d'arrapar un escó més en cada circumscripció: a Junts en el primer cas, a Vox en el segon i al PSOE a la capital. Si els sufragis dels residents absents fan ballar la distribució de parlamentaris a favor dels populars en aquestes tres demarcacions, es quedarien en 139 i l'equilibri de forces seria encara més endimoniat, ja que els socialistes recularien fins a 121 i no seria suficient l'abstenció de Junts per a investir a Sánchez com a president del govern espanyol. L'escó que es disputen entre PP i PSOE a Madrid va caure a favor dels de la rosa per només 1.748 vots, que són els que separen al partit de Feijóo de poder pegar la volta al tauler i arrabassar-los-el.
Ara bé, la possibilitat que tot açò passe no és tan automàtica. Cal tindre en compte que el grapat de vots que separa el PP dels partits rivals, a penes tres i quatre centenars a Girona i Cantàbria i poc més de 1.700 a Madrid, és la quantitat mínima que haurien d'aconseguir en el recompte final, sempre que els altres partits sumaren zero vots nous. Un escenari que és ben remot. La predicció de quantes paperetes són necessàries en aquestes circumscripcions perquè el PP puga inclinar la balança i endur-se l'escó anirà en augment en relació amb els vots que obtinguen les altres forces polítiques. Així, i amb una participació estimada del 10% de l'electorat CERA, al PP li cal garantir-se almenys un 15% de les paperetes a Girona, el 10% a Cantàbria i el 5% a Madrid per a plantar batalla per l'últim diputat. Els percentatges, lògicament, hauran d'incrementar-se a mesura que les altres formacions també sumen suports.
Santa Cruz de Tenerife és un altre dels territoris en què el combat està molt viu encara, però aquesta vegada entre Sumar i el PSOE. Els de Yolanda Díaz, que no han tret representació al Congrés, estan a 1.514 vots de furtar l'últim escó als socialistes —sempre que ells no obtingueren cap papereta més—. Tot i això, aquest ball d'escons no modificaria l'equilibri de forces entre dreta i esquerra, perquè es quedaria dins del bloc progressista.
Els socialistes, per la seua banda, miren de prop Salamanca. Aquesta circumscripció reparteix quatre escons i el PP s'ha emportat el tercer per poc, 1.875 paperetes. Encara que és molt difícil, perquè aquesta circumscripció de Castella i Lleó té un cens menut d'electors absents —i extrapolant al 10% de participació són vora 3.000—, el PSOE espera poder aconseguir el tomb amb un segon diputat gràcies al vot CERA. També posen els ulls a Tarragona, on es dibuixa una situació semblant: estan a 1.297 paperetes de furtar l'escó a Junts. Un poc més lluny del diputat s'han quedat a Astúries —a 7.302 vots del PP—, encara que les esperances es mantenen gràcies al fet que aquesta circumscripció té una quantitat elevada de vot exterior, amb un cens de residents a l'estranger que supera els 120.000.
Girona, Cantàbria, Madrid i Tenerife són, en tot cas, les províncies més ajustades i en què més possibilitat tindria de prosperar un canvi en el repartiment, perquè els vots mínims que es requereixen perquè això siga realitat a penes suposen entre un 5% i un 15% del total de possibles electors del CERA si ha participat el 10% del cens. Si el PP eixira victoriós en totes les conteses en què pot esperar rascar algun escó i el PSOE no guanyara en cap, l'escenari es tornaria prou complicat per al bloc d'esquerres, ja que les dretes PP-Vox-UPN podrien sumar fins a 172 escons. Són dos més que l'aliança entre els socis de la investidura de 2019, que en aquest cas necessitarien, sí o sí, del suport de Junts. Amb tot, és un escenari bastant improbable.
En altres territoris de l'Estat, la brega per l'últim escó també és qüestió d'uns pocs vots, però són circumscripcions tan poc poblades que és impensable que el CERA canvie l'escenari. És el cas, per exemple, d'Albacete —on Sumar està a 1.287 vots del PSOE per a l'últim escó—, Terol —on a Terol Existeix li falten 1.956 paperetes per a furtar el diputat al PP— o Conca —on al PSOE el separen 2.802 vots del segon escó, en mans del PP—. Encara que participara el 100% de l'electorat inclòs en el cens de residents a l'estranger, no arribarien al mínim de vots que els calen.
A la Comunitat Valenciana també és ja inviable que hi haja novetats en el repartiment dels 33 diputats que aniran al Congrés. Per ordenar les províncies d'alguna manera, la situació més ajustada estaria a Castelló, on a Compromís-Sumar li han faltat 5.043 vots perquè el cinqué escó fora per a ells i no per a Vox. A Alacant, la confluència capitanejada per Yolanda Díaz està a 16.694 paperetes de llevar el cinqué diputat al PP per a emportar-se ells el que seria el segon. I a València, el PSOE s'ha quedat a 22.546 vots d'aconseguir-ne un sisé.
Tradicionalment cap a l'esquerra
Una última dada que cal tindre en compte és que el vot de la ciutadania resident a l'estranger sol decantar-se cap al bloc progressista. En les dues eleccions celebrades el 2019 va ser el PSOE qui va guanyar en el vot CERA després d'obtindre quasi el 27% dels suports, mentre que el 2016 Podem i les confluències arribaren a fer-se amb quasi un terç de les paperetes. Els resultats de l'escrutini definitiu es coneixeran l'1 d'agost, quan la Junta Electoral publique les actes oficials.