Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
El ple aprova la llei d'amnistia amb els vots del PSOE i els seus socis
La norma tira avant amb 178 vots a favor i 172 en contra. Sánchez s'ha mostrat satisfet després de l'aprovació de la llei en el ple del Congrés, que ara es remetrà al Senat perquè continue la tramitació
El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous el dictamen de la llei d'amnistia amb 178 vots a favor, del PSOE i dels seus socis parlamentaris, i 172 en contra del PP, Vox, la UPN i CC.
El president del govern, Pedro Sánchez, s'ha mostrat satisfet després de l'aprovació de la llei d'amnistia en el ple del Congrés, que ara es remetrà al Senat perquè continue la tramitació.
Minuts després d'eixir de l'hemicicle a continuació de la votació, Sánchez ha respost amb un "sí" a la pregunta de si està satisfet amb l'aprovació d'aquest dijous.
El president socialista del govern ha arribat al Congrés a l'inici del debat del dictamen de la llei, però no ha estat present en el ple durant les intervencions dels portaveus i només ha entrat a l'hemicicle en el moment de la votació, que ha sigut per crida a petició del PP, com totes les votacions que s'han fet al Congrés vinculades a la llei d'amnistia.
En el debat i votació de la llei d'amnistia han estat presents, no obstant això, el dirigent d'ERC Oriol Junqueras i la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, que han seguit els discursos des de la tribuna de convidats.
La llei no empara els delictes de blanqueig, organització criminal, delictes contra Hisenda i falsedat documental
La llei d'amnistia deixa fora del seu paraigües determinats casos que, segons l'acord signat per Junts i el PSOE al novembre, sí que podrien haver-hi tingut cabuda com a suposat lawfare. Així, la llei, que no arreplega aquesta paraula en la redacció, no abastaria el processament contra l'advocat de l'expresident català Carles Puigdemont, Gonzalo Boye; la condemna de la presidenta de Junts, Laura Borràs, ni el processament del clan Pujol
La proposició de llei d'ainistia se centra en els delictes relacionats amb el procés, deixant fora els altres il·lícits, entre altres blanqueig de capital, organització criminal, associació il·lícita, falsedat documental i contra la hisenda pública, així com qualsevol acte comés abans de l'1 de novembre del 2011 o després del passat 13 de novembre.
Al marge, la llei preveu un apartat específic d'exclusions on figuren els actes tipificats com a delictes de terrorisme, "sempre que" els acusats hagen actuat "de manera manifesta i amb intenció directa" de causar "violacions greus de drets humans", com matar i torturar.
Exclou igualment els actes dolosos contra les persones que hagueren produït un resultat de mort, avortament, pèrdua o inutilitat d'un òrgan, un membre o un sentit, impotència, esterilitat o una greu deformitat.
També deixa fora els actes tipificats com a delictes de tortures o tractes inhumans quan "superen un llindar mínim de gravetat", els fets considerats delictes contra la comunitat internacional –com el genocidi– i els que afecten els interessos financers de la UE.
Al seu torn, exclou la traïció quan haja sigut per una "amenaça efectiva i real, com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial" en els termes establits en la Carta de l'ONU.
Tampoc inclou els fets que s'hagueren comés amb motius racistes, antisemites, antigitanos o una altra classe de discriminació referent a la religió, ètnia, raça, sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, aporofòbia o d'exclusió social o discapacitat.
Puigdemont diu que l'amnistia és la superació de la repressió judicial i policial a un moviment polític
El pròfug de la justícia espanyola Carles Puigdemont, actual eurodiputat i expresident de la Generalitat de Catalunya, ha celebrat que el Congrés haja aprovat la llei d'amnistia, que retorna "a la política definitivament el que és la gestió d'un conflicte de naturalesa política".
L'amnistia respon a un objectiu, que no és passar pàgina ni tampoc un punt final a res, sinó superar una etapa errònia de repressió judicial i policial a un moviment polític,
"L'amnistia respon a un objectiu, que no és passar pàgina ni tampoc un punt final a no res, sinó superar una etapa errònia de repressió judicial i policial a un moviment polític", ha dit en declaracions des d'Estrasburg (França).
Així, ha defensat que Junts hi va votar en contra "quan l'amnistia no era integral", però que ha votat a favor quan s'han complit les expectatives que tenien.