El PP pacta un govern de coalició amb Vox sense Carlos Flores en el Consell

El PP ha pactat amb Vox la formació del govern valencià i la investidura de Carlos Mazón com a nou president de la Generalitat tirarà endavant amb el suport de la formació d'ultradreta, que tindrà una presència “decisiva” en aquest executiu de coalició. L'escull que suposava el paper en el gabinet del líder, Carlos Flores, vetat per Génova a propòsit de la condemna que té per violència de gènere, s'ha aconseguit esquivar perquè aquest fa el salt a la política nacional i encapçalarà la llista per València en les eleccions generals del 23 de juliol.

Els detalls de l'acord, tancat aquest dimarts en una reunió amb la delegació del PP per a negociar la investidura de Mazón que s'ha allargat quasi tres hores, els ha anunciat el mateix Flores en una roda de premsa posterior a la cita. Segons ha anunciat, el futur govern de la Comunitat Valenciana estarà encapçalat pel líder popular, com a guanyador dels comicis autonòmics, i Vox hi tindrà una “participació decisiva” que encara ha de concretar-se. De moment, no han precisat la xifra de conselleries que gestionarà l'extrema dreta, assumpte que s'acabarà de perfilar en els pròxims dies i es coneixerà abans que acabe la setmana. Sí que ha avançat, però, que seran carteres “amb rellevància” i en una quantitat proporcional als resultats electorals —Vox és quarta força amb tretze diputats—.

Una qüestió que ha quedat ja decidida és part de la composició de la mesa de les Corts, l'òrgan que governarà el parlament autonòmic en els pròxims quatre anys. Vox hi exercirà la presidència i el PP la vicepresidència primera i la secretaria primera, ha avançat Flores. Així, els ultraconservadors es queden amb la segona màxima autoritat de la Comunitat Valenciana i un dels noms que sonen amb més força per a ocupar aquest espai és el de la diputada Llanos Masó, presidenta provincial de Vox a Castelló.

Amb la trobada amb Vox, el PP ha posat punt final a la ronda de converses que va iniciar la setmana passada amb els partits que obtingueren representació a les Corts en les eleccions autonòmiques del 28 de maig per a buscar suports que els permeteren tirar avant la designació de Mazón com a nou cap del Consell. El grup d'ultradreta era l'última possibilitat que els quedava, ja que els dos d'esquerra han rebutjat en bloc la possibilitat d'abstindre's per a permetre un hipotètic govern del PP en minoria. Els 40 diputats aconseguits pels populars en els comicis eren insuficients per a tancar en solitari qualsevol majoria en l'hemicicle. En aquest escenari, Mazón necessitava indispensablement els vots de Vox per a convertir-se en el pròxim cap del Consell. Almenys, d'una part dels tretze diputats que tenen gràcies al suport rebut per la ciutadania en les urnes: deu en primera votació per a la majoria absoluta o set en una segona en què n'hi hauria prou amb una majoria simple, ja que els vots en contra de l'oposició sumarien 46 escons —31 el PSPV i 15 Compromís—. Amb el suport garantit de Vox, Mazón serà investit sense problemes en la primera votació.

A la cita, celebrada en les Corts, han acudit sis homes, tres pel PPCV i tres per Vox. La delegació dels populars ha sigut l'habitual que ha participat en tota la ronda de negociacions: el president del partit i futur cap del Consell si aconsegueix els suports, Carlos Mazón; el coordinador regional, Juan Francisco Pérez Llorca; i el director de la campanya electoral, Miguel Barrachina. En representació de Vox, Flores ha estat escortat pel diputat al Congrés Ignacio Gil Lázaro —que anirà de número dos el 23J per València, darrere d'ell— i l'extorer Vicente Barrera, que figurava en les llistes de Vox a l'Ajuntament de València. 

De València al Congrés

Justament la figura del candidat de la ultradreta en les passades eleccions autonòmiques amenaçava de ser un obstacle a la configuració del futur govern autonòmic, per les reserves que ha expressat la direcció nacional del PP pel fet que el 2002 el van condemnar per maltractament psicològic a l'exdona. Just la vespra, el portaveu del comité de campanya del PP i subsecretari de Cultura i Societat Oberta, Borja Sémper, va admetre que aquest assumpte era una “línia roja” per a Génova i que “òbviament algú que és un maltractador” o ha sigut “condemnat per maltractament” no és “una persona que s'hauria de dedicar a la política”.

L'escull s'ha aconseguit salvar amb una maniobra de Vox, que ha optat per enviar qui era el seu número u en les eleccions del passat 28M per a encapçalar les llistes per la circumscripció de València en els comicis generals del 23 de juliol. “No és important la posició que tindré en el govern valencià”, ha respost Flores quan li han preguntat si en formaria part. El catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de València ha remarcat que el salt a la política estatal “no és un pas al costat”, sinó més bé “un pas avant” amb un objectiu clar: “Desplaçar” a l'esquerra en el govern d'Espanya, igual que han fet en el territori. I ha deixat clar que el que realment importa és que a la Comunitat Valenciana hi haurà “un govern de canvi”, alternatiu a la coalició del Botànic —que formaven PSPV, Compromís i Unides Podem— i que serà “estable” i “respondrà a la voluntat majoritària de la societat valenciana”.

Els cinc eixos del nou govern

Durant la roda de premsa, el líder de Vox ha deixat clar que el futur govern “no serà un Botànic 3” en què cadascun dels socis “gestiona al seu aire les àrees” que li corresponen “sense tindre en compte el que fan els altres”. L'executiu que integraran PP i Vox estarà als antípodes del “mestissatge” que impregnava l'anterior coalició botànica, ha remarcat Flores, i no es basarà en “compartiments estancs”, sinó sobre la base de la “confiança mútua” entre les dues potes i “objectius programàtics” comuns. “Compartim prou coses per a tindre faena de sobra durant els pròxims quatre anys”, ha dit el dirigent, que ha fixat un horitzó temporal mínim de huit anys per al nou executiu. En ser preguntat sobre l'aparició de possibles discrepàncies amb els populars, Flores s'ha mostrat convençut que, encara que n'hi haja, ambdues formacions seran “prou civilitzades” per a tractar-les de manera “educada i cortesa”.

En un comunicat escarit que ha difós posteriorment la formació, detallen que l'acord de govern tancat es basa en cinc eixos estratègics: llibertat, “perquè tots puguem triar”; desenvolupament econòmic, “per a reduir despesa innecessària i impulsar l'economia”; sanitat i serveis socials, “per a reforçar la sanitat pública i els serveis socials”; identitat, “per a defendre i recuperar els nostres senyals d'identitat; i, finalment, suport a les famílies, “per a fomentar la natalitat, seguretat i promoció de les famílies”.

A falta de concretar els serrells pendents, sembla clar que Vox es quedarà amb la vicepresidència del Consell i tindrà almenys tres carteres. Aquesta vesprada compareixerà el futur president de la Generalitat, Carlos Mazón, i a partir de dimecres començaran a reunir-se les comissions de treball dels dos partits per a formar l'executiu de coalició. En eixir de la trobada de hui, els populars Barrachina i Pérez han negat que s'haja parlat ja de conselleries i de càrrecs, ni tampoc de l'estructura que tindrà el gabinet encapçalat per Mazón. Barrachina sí que ha deixat caure algunes claus del futur executiu, en principi més reduït que l'actual: hi haurà “menys consellers, menys alts càrrecs i menys assessors”, ha dit. A més, les principals línies de govern contemplen una baixada dels impostos, treballar per a aconseguir una sanitat pública “sense cues”, donar un “suport més gran” a les famílies valencianes i una “reafirmació de les senyes d'identitat valencianes”.

L'entrada de Vox a la Generalitat suposa el segon dels grans pactes que el PP tanca amb Vox a la Comunitat Valenciana derivats de les eleccions autonòmiques i locals del 28M. Poques hores abans es coneixia la notícia que ambdues formacions havien acordat formar un govern de coalició a Elx, la tercera ciutat més poblada del territori. Així, el popular Pablo Ruz es convertirà en alcalde tot i ser el segon en vots —la primera força va ser el PSPV—, a canvi de cedir a la ultradreta encapçalada per Aurora Rodil tres regidories: Promoció Econòmica i Formació; Pedanies, Camp d’Elx i Vertebració Territorial; i Família i Majors.