PP i Vox defenen que la nova llei educativa "protegeix" el valencià i l'oposició declara la guerra al carrer i els tribunals

La proposició de llei de llibertat educativa ha obert el macrople aquest dimecres a les Corts, on ha començat a tramitar-se el paquet legislatiu de cinc iniciatives presentat pel PP i Vox, socis en el govern valencià. Una vegada entre en vigor, derogarà l'anterior norma de plurilingüisme que el Botànic va aprovar el 2018 i que fixava un ensenyament mínim del 25% en castellà i valencià per a tot l'alumnat. Amb la nova llei seran les famílies les que trien la llengua vehicular en què estudien els fills i filles, una possibilitat que els grups promotors emmarquen en la llibertat d'elecció. Per a l'oposició, el PSPV i Compromís, la proposta és "sectària" i orientada únicament a "dividir" la societat, "eliminar" el valencià de les escoles i "segregar" l'estudiantat.

La polèmica generada entorn de la futura llei feia esperar un debat més encés del que finalment s'ha escenificat en l'hemicicle, que tot i això no ha estat exempt de moments puntuals de tensió i algunes pujades de to. El PP ha triat el seu secretari general, el diputat i portaveu adjunt Juan Francisco Pérez Llorca, per a presentar i defensar des del faristol el text legislatiu, una de les promeses insígnia del partit en campanya electoral. En valencià i amb to conciliador, s'ha esforçat per tot i per totes per exposar les virtuts que, a parer seu, comporta aquesta norma, que ha qualificat de "bona" i l'ha emparada en la "llibertat educativa" reconeguda en la Constitució espanyola com a "dret fonamental".

El també alcalde de Finestrat (Marina Baixa) ha garantit que la intenció de PP i Vox en la redacció dels 21 articles que la integren ha sigut "buscar l'equilibri" entre les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana: "Busquem una llei educativa on un castellanoparlant se senta còmode i un valencianoparlant també", ha assenyalat. Davant dels atacs de l'oposició, Pérez Llorca ha assegurat que la proposició respecta l'Estatut d'Autonomia i la llei d'ús i ensenyament del valencià del 1983 i ha insistit que aquells que diuen que acabarà amb el valencià s'equivoquen, perquè el que busca és canviar la "imposició" per la "promoció". "Tindrem temps per a demostrar que la imposició no ha fet més que mal al valencià. Amb la promoció i les certificacions automàtiques a l'alumnat estem convençuts que aconseguirem un millor ús", ha assenyalat. De pas, ha acusat el PSPV i Compromís de "generar rebuig" amb la postura que adopten respecte del valencià, "una llengua molt bonica que apreciem molts valencians i que hem de cuidar". Cosa que no es fa, al seu juí, imposant-la a les escoles.

Per la seua banda, la diputada Julia Llopis (Vox) ha destacat —en castellà— que la llei que acabarà amb el model del plurilingüisme posa en el centre la llibertat de les famílies i l'interés de l'alumnat "per damunt de qualsevol interés polític". "La llibertat és el millor que li pot ocórrer a una societat, encara que siga una paraula restringida en el seu vocabulari", ha amollat a les bancades del PSPV i Compromís. La parlamentària d'ultradreta ha subratllat que es tracta d'una norma "inclusiva", que evita les barreres lingüístiques i ha negat que discrimine el valencià. Durant la intervenció en el faristol ha llançat uns quants dards a l'oposició: "Ara se senten malament, però estiguen tranquils: com passa amb els nadons i les dents, una vegada que ixen ja no fan mal". I ha volgut tancar la rèplica exhibint una samarreta amb la cara de l'exconseller d'Educació Vicent Marzà en què es llegia "Wanted, only alive" i que evocava a les mítiques samarretes que va lluir l'exvicepresidenta Mónica Oltra sobre Francisco Camps.

Llei de la "confrontació" educativa

En els torns en contra, el PSPV i Compromís han deixat clar que rebutgen completament la llei, i per això els dos grups han confirmat que presentaran esmenes a la totalitat. Els diputats José Luis Lorenz i Gerard Fullana han eixit a la tribuna per a atacar, en la llengua pròpia, la proposta registrada pel PP i Vox. I li han declarat la guerra tant en la via judicial com en el carrer amb mobilitzacions.

Ha començat el socialista Lorenz, que ha obert foc contundent: "Benvinguts al dia de la infàmia!", ha proclamat. Tot seguit, ha acusat els partits que sustenten el Consell de Carlos Mazón de promoure una llei "sectària", sense "rigor científic" ni "argumentació pedagògica", que empra un "llenguatge pervers" i no té en compte la comunitat educativa. "No legislen per a aconseguir una educació de millor qualitat, volen fer sectarisme i fer desaparéixer el valencià de les aules, que és la nostra principal senya d'identitat", ha denunciat. També ha advertit que el nou model sols servirà per a generar segregació a les escoles i que "llevar percentatges" al valencià en el marc normatiu no soluciona res. Igualment, ha recordat als diputats de PP i Vox que la llibertat de les famílies està "en els consells escolars", que són els organismes encarregats d'elaborar els projectes lingüístics en els col·legis, als quals han ignorat en el plantejament de la llei: "Tenen por del que diuen?" ha etzibat a la bancada conservadora. El diputat del PSPV ha finalitzat amb una promesa i una arenga a la memòria democràtica: "Tornarem al govern per a donar-li força a l'educació pública, com va fer la Segona República l'any 1931".

Des de Compromís, Gerard Fullana ha criticat l'absència del president Mazón del ple i ha assegurat que aquesta norma, que afectarà 800.000 valencians i valencianes, li importa ben poc. En una intervenció prou combativa, el diputat, periodista i professor d'ESO ha acusat directament el PP i Vox de no tindre "ni punyetera idea" d'educació. "Vostés només parlen en una llengua perquè han estudiat en castellà i volen que la resta d'alumnes estiguen com vostés. Són com aquell estudiant que trau un tres i vol que tota la classe suspenga per a sentir-se millor, és absurd!", ha ironitzat després de donar al PP "l'enhorabona" per haver trobat un diputat "capaç d'expressar-se en valencià", en referència a Pérez Llorca. Igualment, ha advertit que el text amaga "racisme", perquè només contribuirà a separar l'estudiantat a les escoles: "Tornarà a passar el del 2015: que el 70% de l'alumnat de les línies en castellà eren immigrants. La seua militància matriculava en valencià, per racisme", ha retret. Per a acomiadar-se, ha avisat els socis del govern valencià que tombaran la llei en els tribunals.

Les claus de la futura llei

Una vegada finalitzat el debat i ja als corredors, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha celebrat —en castellà— que la futura norma per a la llibertat educativa és "positiva" perquè canviarà "la política d'imposició del Botànic per la de promoció" del valencià i posarà fi al model de la "immersió lingüística" per a passar-ne a un "més equilibrat". A més, ha garantit que a les zones bilingües la llengua que no es trie com a vehicular mantindrà una presència del 25 %. "Les famílies triaran la llengua base en zones bilingües i en les castellanoparlants la part més gran serà en castellà". Ha admés, això sí, que aquesta distribució pot provocar problemes en municipis menuts amb una única aula, on l'elecció dels pares i mares d'estudiants podria obligar a desdoblar grups en funció del que escullen.

Una vegada supere la votació per a prendre en consideració la proposició aquest dijous —junt amb les altres quatre que formen el paquet legislatiu— començarà la tramitació parlamentària, que es farà per via d'urgència. El PP i Vox, que tenen majoria absoluta a les Corts, han buscat accelerar el procediment al màxim amb l'aspiració que totes reben la llum verda de la cambra abans que acabe el període de sessions actual, el 15 de juny. Una vegada aprovada, la llei de llibertat educativa estarà totalment aplicada en el curs 2025-2026, encara que en el pròxim ja hi haurà mesures en vigor, com ara la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar l'assignatura. 

La norma soterra el sistema de plurilingüisme instaurat pel Botànic i recupera la doble línia en valencià i castellà a les escoles. Seran les famílies i no els consells escolars dels centres, com ocorria fins ara, els qui triaran en quina llengua han d'estudiar els fills i filles. L'alumnat podrà triar també si vol examinar-se en valencià o en castellà i es podrà demanar l'exempció del valencià en primària i secundària. L'oposició denuncia que, en la pràctica, la llei suposa l'eliminació quasi total del valencià en les zones de predomini lingüístic del castellà. Finalment, contempla també la "certificació automàtica" del valencià amb títols oficials amb un nivell màxim de C1, —el mitjà— que atorgarà a tots aquells estudiants de batxillerat que traguen almenys un set en l'assignatura o en les PAU.