PP i Vox defensen la nova llei d'À Punt davant de la "desafecció" de la societat valenciana amb els mitjans públics

El PP i Vox han defensat la nova llei per a l'actual Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) (l'entitat que regeix À Punt) com una manera de lluitar contra la "desafecció" que consideren que els valencians senten amb els seus mitjans de comunicació públics i perquè siguen "més competitius" que els actuals.

Així ho han defensat els diputats José Juan Zaplana (PP) i Joaquín Alés (Vox) enfront d'una oposició que en paraules de Mercedes Caballero (PSPV) i Nathalie Torres (Compromís) han criticat que aquesta normativa infon "por" a la plantilla d'À Punt i al sector i han alertat de les "pífies" de la proposta.

Zaplana ha remarcat la necessitat de fusionar la CVMC amb la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC) i a solucionar els problemes "en la renovació de president, dels consellers i la inoperància per a consolidar els treballadors", així com la situació de "fallida financera" i les "baixíssimes audiències".

El diputat popular ha assenyalat que la nova llei busca una organització "més moderna, professional i àgil" així com més presència de contingut digital que necessiten les "noves formes de televisió i ràdio" i ha remarcat la cerca d'un model "plural i independent" enfront de l'actual, que considera que està "qüestionat permanentment".

De fet, ha defensat que la proposta (que substitueix les dues entitats per la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana) busca uns mitjans "més competitius, eficaços en la indústria valenciana" i que servirà per a subrogar i estabilitzar als treballadors així com "aprofitar les seues capacitats". També ha defensat la Xarxa Autonòmica de Sinergia Audiovisual i la Plataforma Audiovisual Valenciana.

Per part de Vox, Joaquín Alés, ha criticat que el Botànic ho va fer "rematadament malament" amb la llei de la CVMC: "L'origen de la debilitat de la radiotelevisió pública valenciana és la mateixa llei fundacional de 2016".

Alés ha qualificat que aquesta és una "regulació inhabilitant" que "va asfixiar a la televisió pública" amb els "índexs d'audiència més baixos d'Espanya" i la direcció de la qual considera que està "lligada de peus i mans". La televisió, per a Alés, "juga un paper residual" i "allunyada de patrons actuals".

PSPV i Compromís alerten d'una "nova Canal 9"

Per part del PSPV-PSOE, Mercedes Caballero, ha defensat que al PP "mai els ha interessat el servei públic i en el cas dels mitjans, menys encara", i ha criticat que han passat "del 'À Punt de tancar' que deia Vox a la televisió governamental del PP".

Caballero ha assenyalat que, més que un model de televisió, és "un model d'indefinició". "És no dir res per a fer el que em done la gana, quan em done la gana i com em done la gana", ha manifestat i ha assenyalat que és una llei que busca que À Punt acabe com Telemadrid i Canal Sud.

De fet, ha criticat que li "lleven la veu a la ciutadania, al Consell d'Informatius i, per descomptat, al Consell de l'Audiovisual". A més, han criticat que "parlen de l'impost del sector audiovisual" però "no concreten res dels diners que s'utilitzaran".

Per part de Compromís, Nathalie Torres ha assenyalat que aquesta normativa "va de control polític i d'esborrar definitivament el valencià de l'espai comunicatiu". Així, ha assenyalat que la fusió de totes dues entitats, amb la qual estarien "a priori" d'acord, "no justifica la demolició del model de televisió pública actual plural i imparcial amb òrgans participants i transparents i amb el valencià com a llengua vehicular".

Torres ha criticat el "tall i confecció" d'aquesta normativa a partir d'aquestes lleis de televisió de Madrid, Andalusia i Aragó per a crear aquesta "nova Canal Nou". "Aquesta llei nomena menys la llengua i cultura pròpia que la llei d'Aragó. Si no garantim l'ús del valencià, quina raó de ser té aquest mitjà?", ha agregat.

La diputada ha assenyalat que aquesta llei deixa "a les fosques" l'audiovisual i han assenyalat que la temor és "un mecanisme que paralitza molt poderós". Igualment, ha considerat que "el Consell d'Administració serà el comandament a distància del Consell".