El PP i Vox deixen el debat de la llei de concòrdia a les Corts fora de la campanya de les europees

Les cinc proposicions de llei del paquet legislatiu registrat el passat 21 de març a les Corts pel PP i Vox, socis en el govern de la Comunitat Valenciana, separen per primera vegada els seus camins. Després d'haver fet els passos inicials de la tramitació parlamentària a les Corts, es trossejaran a partir del pròxim ple la setmana que ve, perquè la llei de concòrdia quedarà fora del debat. Així, la cambra abordarà les esmenes a la totalitat que ha presentat l'oposició, formada pel PSPV i Compromís, a les lleis sobre llibertat educativa i À Punt, així com la de l'Agència Valenciana Antifrau —impulsada esta última en solitari pels populars—.

Les dos restants, concòrdia i transparència, es debatran "molt probablement" en el ple següent, d'acord amb el que han manifestat els dos partits que sustenten el Consell després de la junta de síndics d'este dimarts. La primera, que substituirà la vigent de memòria democràtica impulsada el 2017 pel govern del Botànic, ha sigut la més polèmica, amb permís de la de l'ensenyament. Des que va presentar-se va generar una gran divisió en la societat civil i una batalla política amb l'oposició i el govern espanyol, que ha amenaçat de portar-la al Tribunal Constitucional si s'aprova en els mateixos termes en què està formulada. Fins i tot l'ONU, en un informe signat per tres relators, mostra recels perquè considera que vulnera drets humans i invisibilitza les víctimes del franquisme.

Tant el PSPV com Compromís han carregat contra la decisió, que atribueixen a la intenció de retardar el debat de la llei de concòrdia fins després de les eleccions europees que se celebren el 9 de juny. Asseguren que la maniobra busca evitar el desgast electoral que implicaria debatre una norma que els fa vergonya.

El PP ha negat estes acusacions de boca del seu síndic, Miguel Barrachina, que ha defensat que el calendari permetrà que en el pròxim ple es debaten altres iniciatives de l'oposició. A més, ha justificat la "urgència" d'avançar amb la llei de llibertat educativa perquè hi haja "pau lingüística" i amb la d'À Punt per a donar "seguretat jurídica" a la radiotelevisió pública valenciana. En qualsevol cas, els socis del govern continuen amb l'objectiu de tirar avant les cinc lleis en el període actual de sessions, que acaba a l'estiu, i Barrachina s'ha mostrat confiat que el PP i Vox s'aprovaran "recíprocament" les esmenes parcials en solitari. El síndic de Vox, per la seua banda, ha rebutjat les crítiques d'eludir la campanya electoral amb el calendari aprovat: "Una setmana o quinze dies no canvia la celeritat, però sempre hi ha prioritats" ha justificat José María Llanos.

Des del PSPV, José Muñoz ha destacat com a "xicoteta victòria de la societat civil" el retard del debat de la llei de concòrdia, perquè segons ell això demostra que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, "se n'avergonyeix". Ara bé, ha instat el PP a aprofitar per a retirar-la en lloc d'ajornar-la. I Joan Baldoví (Compromís) ha instat el PP i Vox a donar explicacions de les raons per què ara decideixen esperar per a debatre la llei de concòrdia quan van pactar prendre en consideració les cinc proposicions en bloc el mateix dia.

Al marge de les esmenes a la totalitat, Compromís defensarà en el pròxim ple una proposició no de llei de rebuig a la concentració bancària, per la possible fusió entre el BBVA i el Sabadell. I respecte a la situació de col·lapse de les ITV, el PSPV ha anunciat una comissió d'estudi per a saber "què està passant" en vista de la impossibilitat de concertar cites en les últimes setmanes. "Ens temem que estiguen provocant un caos en les ITV per a justificar-ne la reprivatització", ha advertit Compromís, que portarà al ple una petició per a obrir una comissió d'investigació sobre la privatització de les ITV en ple juí del cas Erial a l'expresident Eduardo Zaplana per la presumpta implicació en este procés.