PP i Vox presenten proposicions de llei per a reformar la llengua a l'escola, la memòria històrica i À Punt

El Consell —integrat pel Partit Popular i Vox— ha registrat aquest dijous a les Corts cinc proposicions de llei perquè entren en vigor en els pròxims mesos. Una d'elles, la nova norma anomenada “de llibertat educativa”, establirà la possibilitat que es consulte els pares i mares quina és la llengua en què volen que siguen educats els fills. També una segona norma, sota el nom de concòrdia, substituirà la llei de memòria democràtica i reconeixerà “tots els actes violents des del 1931”.

Una altra de les proposicions, l’esperada nova llei d'À Punt, reformarà la radiotelevisió pública valenciana unificant els dos ens en un —la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació—. La intenció, segons ha remarcat el govern valencià, és fer-la “més àgil i professional” i adaptar-la a la resta de televisions autonòmiques. Les dues últimes lleis tenen com a objectiu reforçar la transparència en matèria de dades personals i introduiran canvis en l'Agència Valenciana Antifrau (AVAF).

Així ho han anunciat, en una roda de premsa al Parlament valencià, els síndics de PP i Vox, Miguel Barrachina i José María Llanos, i el secretari del Grup Popular, Juanfran Pérez Llorca, diuen, amb l'objectiu de “donar un nou impuls a l'agenda reformista que va començar el 29 de maig”.

Dret a elegir la llengua i certificació “automàtica” del valencià

En concret, la nova llei de “llibertat educativa” regularà l'elecció de la llengua als centres educatius per a “acabar amb la imposició del valencià”, segons han defensat durant la presentació. S'aplicarà completament en el curs 2025-2026, encara que en el pròxim ja hi haurà mesures en vigor com la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar l'assignatura. En general, la proposició estableix que “en els territoris castellanoparlants, la incorporació del valencià es durà a terme de manera progressiva, atenent la seua particular situació sociolingüística”. “L'objectiu és no discriminar cap de les dues llengües i, sobretot, que cap persona, parle la llengua que parle, estiga discriminada”, ha exposat Pérez Llorca.

Segons han explicat, els pares i mares podran triar la llengua en la qual seran educats els fills quan es matriculen per primera vegada, mentre que a aquells que ja estiguen escolaritzats se’ls enviarà una enquesta telemàtica per a optar entre valencià o castellà. Posteriorment, es determinarà quants grups s'ofereixen en cada llengua base. La determinació de la llengua base s'actualitzarà anualment a l'inici de l'escolarització en infantil i en els primers cursos d'ESO i batxillerat. Quant a l'elecció de valencià com a llengua base, la proposició estableix que quan no hi haja oferta suficient de places, la Conselleria d'Educació satisfarà la demanda.

En matèria d'exàmens, la proposició estableix que l’alumnat tindrà dret a ser avaluat en valencià o en castellà en les assignatures que no siguen lingüístiques. Paral·lelament, la llei inclou la “certificació automàtica” de títols de valencià. Funcionarà així: reconeixement del nivell A2 per a l’estudiantat que supere l'assignatura de valencià en els sis cursos de primària, B1 per aquells que ho facen en els quatre cursos de l'ESO i B2 en els dos cursos de batxillerat. També es reconeixerà el B1 per als que passen l'assignatura en primer de batxillerat i, almenys, tres cursos de secundària. L’alumnat de batxillerat que supere el valencià en els dos cursos amb una mitjana igual o superior a un 7 sobre 10 tindrà dret al reconeixement del C1.

Una altra de les mesures incloses és que el coneixement del valencià serà un mèrit i no un requisit per al professorat. En infantil, primària, ESO, batxillerat i educació d'adults els docents hauran d'acreditar un C1 de valencià per a poder ensenyar en aquesta llengua, mentre que no hauran de fer-ho per a la resta d'ensenyaments i cossos docents. La proposició inclou un “reconeixement” per al professorat que vehicule en valencià, a efecte de concursos d'àmbit autonòmic, activitats de formació i elecció de torns i horaris.

Llei de concòrdia, no de memòria democràtica

Sobre el projecte de llei de concòrdia, el síndic de Vox ha assenyalat: "Som la primera comunitat autònoma de tot el territori nacional que ja té en marxa una proposició de llei de concòrdia, derogant la memòria històrica, derogant l'enfrontament, l'actualització de conflictes que hagueren de patir els nostres avis, els nostres pares. A més, llevem els termes guerracivilistes i parlem de concòrdia. Es mantindrà la reparació de les víctimes, de totes: les d'un costat i les d'un altre. No farem com els bàrbars que destruïen tot l'anterior". 

Per la seua banda, Pérez Llorca ha afegit que amb aquesta futura llei "es manté la reparació de les víctimes". I ha afegit: "Estem per a evitar les discrepàncies. No és restrictiva ni limita. Ara s'amplia".

Una nova llei per a À Punt

Amb la nova llei del sector audiovisual, segons Pérez Llorca, “es pretén avançar en una televisió moderna, àgil, adaptada als temps que corren. Amb aquesta llei pretenem ser més eficaços" per a una À Punt "professional i competitiva”. “Hem d'aspirar al fet que siga una televisió de tots els valencians i que en les zones castellanoparlants també la senten com a pròpia. Aquesta llei s'adapta a la llei que regula i s'assimila a la resta de televisions autonòmiques. Les modificacions es fan atenent les peticions de la mateixa corporació i ara s'obri un procés de participació en la tramitació de la llei”, ha afegit.

Llanos ha explicat per la seua part que "desapareix la dualitat que hi havia entre la corporació i la societat i es crea una societat pública en la qual prevaldran els principis d'objectivitat, excel·lència, mèrit i control pressupostari. Intentarem tindre una radiotelevisió pública del segle XXI”.

Transparència i Antifrau

Respecte a la modificació en l'Agència Antifrau, Barrachina ha indicat que “es recullen les mateixes modificacions plantejades des de l'Agència en 2022 per l'actual director, Joan Llinares, i la inclusió de diverses directives europees sobre el tractament confidencial d'aquesta mena de dades". També s'assimila l'elecció del president a l'elecció en segona volta per majoria absoluta de les Corts. En el canvi s'assimila la intenció de pactar amb tots els grups per a dur a terme la renovació.

I amb les modificacions de la llei de transparència, diuen, es garanteix “una vertadera transparència, amb les garanties de major control i de fiscalització”.

PSPV i Compromís veuen en la “contrareforma” una “involució democràtica” 

El PSPV-PSOE ha denunciat la “involució democràtica” que constitueix, al seu juí, la “contrareforma” de les cinc proposicions de llei registrades pel PP i Vox, mentre que Compromís ha lamentat que aquestes “han començat a dinamitar avanços que havien aconseguit tots els valencians i valencianes”.

D'una banda, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha denunciat que el govern valencià “entra a l'assalt en À Punt i en l'Agència Antifrau, acaba amb la memòria democràtica, soscava el valencià a l'escola i redueix els controls enfront de la corrupció”. Així, el dirigent socialista ha acusat els partits que sustenten el Consell “d’esborrar d'un colp de ploma i sense consens tots els avanços consolidats durant huit anys de govern progressista a la Comunitat Valenciana”.

Per la seua banda, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha afirmat que hui és “un dia molt negre per a la democràcia valenciana”. Així, ha dit que aquestes dues formacions “tenen un objectiu molt clar”, que és el de “tornar al passat, un passat d'opacitat, corrupció, manipulació de la televisió pública i sectarisme”. “Exactament el mateix passat que representava Zaplana i que hui mateix s'està jutjant i que assumeix el seu deixeble, Carlos Mazón”.