El PP i Vox rebutgen sotmetre el seu paquet legislatiu al dictamen del Consell Jurídic, com demana l'oposició
El PSPV i Compromís apel·len al reglament de les Corts i la seguretat jurídica, mentre que el PP els insta a presentar esmenes a les normes, que volen aprovar al juny
El PP i Vox volen xafar l'accelerador perquè les cinc proposicions de llei que van presentar dijous s'aproven al juny, abans que acabe el període de sessions. Aplicaran el procediment d'urgència, que redueix els terminis de tramitació a la meitat, i obviaran la petició de l'oposició, que ha reclamat sotmetre el paquet legislatiu al vistiplau del Consell Jurídic Consultiu (CJC). Un tràmit que el PSPV i Compromís reclamen per a donar seguretat jurídica a unes normes que podrien acabar al Tribunal Constitucional, com va avançar als micròfons d'À Punt la líder dels socialistes valencians, Diana Morant.
El síndic popular Miguel Barrachina considera que la consulta al CJC és prescindible perquè no hi ha obligació legal de fer-la i insta els grups de l'oposició a "deixar de protestar" i cenyir-se a la possibilitat de millora que permet la tramitació parlamentària. "El PP va acceptar esmenes. A veure si acaben denunciat-se a ells mateixos", ha dit.
Tampoc Vox li veu trellat a la consulta al CJC, malgrat que la formació va presentar una petició, en temps del Botànic, perquè les normes es portaren a l'òrgan de consulta quan ho demanara un grup de les Corts. "Tots els partits del Botànic s'hi negaren i ara es victimitzen, ens diuen de fer el que llavors no volien", ha explicat el síndic José María Llanos. Preguntat pel contrasentit d'oposar-se a una consulta que demanaven des de l'oposició, ha dit que "allò que en aquests moments està vigent és el que hi ha i no ho modificarem de moment".
El PP i Vox apel·laren al CJC en l'oposició
El PSPV ha recordat que també el PP, el 2018, va presentar una petició per a sotmetre tota l'activitat legislativa de la cambra a consulta del CJC i d'altres organismes, com el Consell Econòmic i Social. José Muñoz ha destacat que el 2021 el Botànic va modificar el reglament de les Corts perquè el parlament poguera portar proposicions de llei al CJC amb la firma de dos grups que representen la meitat de la cambra i la d'un dels proponents. I ha oferit aquesta via a Barrachina, deixant la petició firmada pel PSPV i Compromís.
"El PP, en mans de l'extrema dreta, intenta aprovar lleis sense consens, de manera oculta i sense la seguretat jurídica que reclamaven en l'oposició", ha advertit Muñoz. Amb "traïdoria i nocturnitat", ha arribat a dir el síndic, que assegura que el paquet legislatiu ha causat molta preocupació en les files socialistes. Connecta l'actitud del Consell amb un retorn al "modus operandi del zaplanisme" i considera les normes que deroguen la normativa de plurilingüisme i memòria democràtica "una involució democràtica" i "una esmena a la totalitat dels acords de la transició".
Compromís considera les cinc proposicions de llei un "desgavell legislatiu" del qual "no hi ha precedents", que considera s'ha decidit "per a defugir del focus públic" i que desmenteix l'oferta de diàleg del president de la Generalitat Carlos Mazón. "Quin millor diàleg que signar la consulta al Consell Jurídic Consultiu i donar temps perquè la ciutadania puga esmenar-ho?", s'ha preguntat retòricament el síndic Joan Baldoví. "Nosaltres comptàvem amb l'oposició quan estàvem al Botànic. Però el PP i Vox volen aplicar el rodet parlamentari, no comptar amb l'oposició i fer el que els done la gana", ha dit.
Maniobres dilatòries" per a retardar "l'agenda reformista" del PP
Per a Barrachina, aquestes protestes i peticions de consulta al CJC són només maniobres dilatòries" i "cortines de fum", per a retardar "l'agenda reformista" del PP. "Ens sembla urgent complir amb els objectius electorals", ha dit el síndic dels populars valencians, que ha citat entre aquests compromisos el punt primer del programa electoral per a derogar "la llei d'estafa lingüística" i "donar llibertat d'elecció als pares".
No obstant això, ha reconegut desconéixer en quin punt del programa figura la reforma de la llei de memòria democràtica, que substituirà la nova llei de concòrdia, que el PSPV ha rebatejat com la "llei franquista". L'oposició atribueix la normativa a les pressions de Vox. Tanmateix, Barrachina ha assegurat que no perjudica les accions d'investigació i exhumació vigents, i que simplement amplia l'espectre temporal per a aclarir, per exemple, els onze assassinats d'ETA pendents de resoldre a la Comunitat Valenciana.
De les cinc lleis, només una, la reforma de l'Agència Valenciana Antifrau manca del suport de Vox. "Com ha de ser perquè ni l'extrema dreta la signe", ha valorat Joan Baldoví, que creu que el PP "no li perdona a l'Agència Antifrau l'informe sobre Zaplana que ha servit per a jutjar-lo", ni que investigara presumptes irregularitats associades a la gestió de Carlos Mazón anteriors a la presidència de la Generalitat. El portaveu de l'extrema dreta, José M. Llanos, ha explicat després que no l'han signada perquè la desconeixien, ja que és l'única en la redacció de la qual no han participat.