"Preocupació" en Podem pel risc que Yolanda Díaz tire en solitari espentada per la "progressia mediàtica"

La ministra d'Igualtat i número dos de Podem, Irene Montero, ha manifestat que la formació viu amb "preocupació" el fet que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, no haja manifestat un "compromís ferm" i clar per la unitat entre Podem i Sumar.

Montero ha explicat que la "inquietud" radica en la possibilitat que "moltes veus" de la "progressia mediàtica" o d'"entorns del PSOE" puguen dir-li a Díaz que "tire sense Podem" o que fins i tot ella mateixa ho puga arribar a pensar, com ja va ocórrer en el seu moment amb el líder de Més País, Íñigo Errejón. Una interpretació del moment polític en la mateixa línia del que ha compartit l'exsecretari general de Podem, Pablo Iglesias, en diverses intervencions als mitjans de comunicació. Durant la presentació de Sumar, a què no va assistir cap membre de l'executiva de Podem, Díaz va advertir que la formació naixia lliure de "tuteles", en una exposició de principis que s'ha interpretat com una referència vetlada a la influència d'Iglesias sobre la formació morada.

En declaracions a TVE, la ministra d'Igualtat ha insistit a defendre la unitat com a solució per a governar amb "més força" i potenciar els avanços en drets, si bé ha reconegut que no hi ha novetats en la negociació entre les parts. El punt candent de l'acord, ha recordat Montero, és una cosa "molt senzilla", el fet que Sumar accepte celebrar primàries obertes en la futura llista d'unitat, que garantisca l'elecció dels "millors equips" mitjançant un procediment "democràtic i participatiu". La ministra ha urgit a firmar l'acord i "com més prompte millor", atés que de fet plantegen fer-ho abans de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques.

Podem insta a Díaz a fer campanya pel seu espai polític el 28M

D'altra banda, ha instat a Yolanda Díaz a fer campanya pel seu "espai polític" i pels candidats d'Unides Podem en els comicis del 28M, especialment en el cas de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, perquè entén que així enviaria un senyal que es vol el pacte de coalició per a les generals. La petició de suport a candidats de Podem com Alejandra Jacinto (Madrid) i Héctor Illueca (Comunitat Valenciana) xocaria amb la d'altres plataformes com Compromís o Més Madrid, que també podrien formar coalició amb Sumar. Preguntada per aquesta qüestió, Montero ha respost que és la vicepresidenta qui ha de prendre les seues pròpies decisions.

Montero defén el potencial de Podem en les generals

La número dos de Podem ha defés el potencial de la formació morada en les generals, tot i els sondejos que atorguen menys representació a l'esquerra en un escenari de fragmentació de candidatures. Montero ha destacat el fet que, si fora pels sondejos, "ni tan sols" existiria l'actual govern de coalició i ha reivindicat la "utilitat" i "valentia" de Podem en les institucions, per la capacitat per a arrossegar tota l'esquerra i al mateix PSOE a mesures progressistes, tot i el "cost polític". Així va passar, ha recordat, amb el límit del gas, una mesura de què els socialistes han fet bandera, tot i que inicialment la titllaren de "populista".

UP esmena la proposta del PSOE per a reformar la llei del només sí és sí

En un altre orde de coses, Unides Podem ha registrat unes esmenes a la proposta del PSOE, per a reformar la llei del només sí és sí, en línia a les d'ERC i Bildu, que segons la formació morada eviten retrocedir i "degradar el sistema del consentiment". Mentre que la proposta socialista introdueix un tipus agreujat per a l'agressió sexual, quan es produïsca amb violència o intimidació, Unides Podem proposa que aquestes circumstàncies siguen agreujants, però no determinen la consideració dels fets com a agressió sexual, a fi de mantindre la falta de consentiment com a element nuclear del tipus penal.

Justícia va alertar que el sistema suggerit per Igualtat i Podem podria donar lloc a penes desproporcionades i va optar per presentar en solitari la seua proposta de reforma, que Unides Podem considera que suposa tornar a l'esquema anterior.

Des de l'aprovació de la llei del només sí és sí, centenars de condemnes a agressors sexuals s'han revisat a la baixa, després que molts òrgans judicials interpretaren que la rebaixa de les penes mínimes de la norma era es podia extrapolar automàticament als condemnats amb la norma anterior.