Els pressupostos del 2025 per a la recuperació postdana superen els 32.200 milions, un 8,6% més
La consellera Merino explica que són els comptes "més importants" de la història de l'autogovern valencià i nega retallades "de cap classe" en drets o llibertats per a complir exigències de Vox
Els pressupostos de la Generalitat per al 2025, que inclouen una part específica destinada a la reconstrucció dels pobles devastats per la fatídica dana del 29 d'octubre, ja s'han traduït en xifres concretes i tangibles. El ple del Consell ha aprovat este dijous, l'endemà de la Cremà de les Falles, l'avantprojecte dels comptes i la llei d'acompanyament. Tal com ha explicat la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, en roda de premsa este dijous, la inversió prevista pel govern valencià creix a 29.927 milions d'euros en la part ordinària, a la qual cal sumar 2.364 milions més en l'apartat destinat a donar resposta als danys per les riuades. En total, la despesa apuja a 32.291 milions, vora 2.500 més que el 2024 (8,6%).
Merino, la consellera encarregada de donar forma als comptes, ha explicat que es tracta del "pressupost més important de la història de l'autogovern valencià", un projecte "ambiciós i complex" que arreplega diversos pressupostos en un i que torna a estar marcat, un any més, per l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana. Segons ha detallat, les línies mestres que el sustenten són la recuperació social i econòmica després de les riuades, el reforç de la despesa social, un avanç en la política d'alleujament fiscal, l'optimització de recursos en tots els àmbits de l'administració —eliminant la despesa supèrflua— i consolidar els primers pressupostos del canvi, els aprovats l'exercici anterior.
Estos són els segons comptes del Consell de Mazón, ara en un context molt diferent dels de l'exercici anterior perquè governa en solitari des de l'estiu del 2024 i esta vegada ha necessitat amarrar el suport de Vox a les Corts per a garantir que superaran amb èxit el tràmit parlamentari. Després de setmanes de dubtes, i amb la presentació dels comptes enlaire i sense data fixada, dilluns el president de la Generalitat anunciava per sorpresa l'entesa entre el PP i el partit d'Abascal, en plena setmana fallera. Un acord pel qual Mazón assumeix el discurs de la ultradreta en assumptes polèmics com la política migratòria i el canvi climàtic, per a passar a confrontar obertament amb el govern espanyol PSOE-Sumar.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2025 anaven a rebre llum verda del gabinet de Mazón el 31 d'octubre, però la tragèdia de les inundacions per la devastadora dana ocorreguda dos dies abans, que va deixar 225 morts, tres desapareguts, milers d'afectats i una gran quantitat de danys materials, va obligar a posposar la presentació i a prorrogar els comptes del 2024. Els coneguts hui són uns comptes fonamentals en el context que s'obri després de la barrancada, perquè inclouen partides específiques per a materialitzar la reconstrucció dels vora cent pobles valencians arrasats i ajudes als afectats. La vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, ja va anticipar que tindrien dos parts diferenciades, la genèrica i l'exclusiva per a fer front als estralls de les riuades. També va dir que seran els que tindran "més inversió històrica" en polítiques socials.
No hi ha "retallades de cap classe" en drets ni llibertats
Cal recordar que, a canvi dels tretze vots, Vox ha posat com a condició que la Comunitat Valenciana es negue a admetre cap menor migrant, eliminar totes les subvencions a l'Agenda 2030 i retallar de manera significativa les ajudes al valencià, a la memòria històrica i a la cooperació internacional, entre altres. De fet, fins i tot abans que la consellera Merino compareguera per a desglossar els comptes, el síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, ha fet la primera valoració i ha avançat algunes de les partides víctimes de la tisora: s'ha referit, en concret, a una reducció del 30% a les subvencions als sindicats i d'un 50% a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'entitat normativa arreplegada en l'Estatut d'Autonomia.
Minuts després, la titular d'Hisenda ha negat que hi haja "cessions" ni "retallades de cap classe" en serveis socials, pel que fa a drets o a llibertats. A preguntes dels mitjans de comunicació, ha negat que el Consell de Mazón haja "assumit" les tesis de Vox en estos comptes i ha aclarit que més bé el PP coincideix amb alguns punts, com ara l'optimització del sector públic o més ajudes a la natalitat i les famílies. Així, Merino ha assegurat que no s'han modificat les partides destinades a sindicats i patronal i no hi ha retallades en igualtat, com els reclamava Vox, que també proposava reduir les partides per a cooperació. La consellera ha precisat que el que s'ha fet és "un canvi en la manera de repartir" les ajudes, que passen de nominatives a concurrència competitiva. Respecte a la petició de Vox de reduir la dotació de l'AVL, Merino ha afirmat que en eixa entitat, igual que la resta d'ens estatutaris i del sector públic, s'ha fet "un ajust".
El 60%, a l'estat del benestar
En la roda de premsa, Ruth Merino ha desgranat com serà el repartiment dels pressupostos del 2025 per conselleries i ha remarcat que sis de cada deu euros es destinaran a finançar els pilars que sustenten l'estat del benestar. És a dir, les carteres de Sanitat, Educació i Serveis Socials, que enguany aglutinen vora el 60% del volum total dels comptes i creixen un 6% des del 2024. La sanitat valenciana concentra el 38% dels diners previstos i presenta el pressupost "més alt" de la història de la Generalitat, 9.170 milions d'euros, després d'incrementar-se un 7,8%, ha subratllat. El full de ruta de la conselleria que dirigeix Marciano Gómez fixa com a prioritats l'impuls a l'atenció primària (1.738 milions), l'hospitalària (4.401 milions), les prestacions farmacèutiques (1.476 milions) i les polítiques en salut mental (192 milions).
D'altra banda, la despesa social Merino ha recalcat que la cartera Serveis Socials i Igualtat, capitanejada per la vicepresidenta Camarero, comptarà amb 210 milions. Este increment anirà acompanyat d'una injecció de 44 milions més per a infraestructures sociosanitàries i de 100 milions addicionals per a l'atenció a la dependència, a causa del rècord històric de beneficiaris del sistema.
El deute valencià frega els 60.000 milions
Del volum total de diners contemplats en els comptes d'enguany, l'administració valenciana podrà comptar amb 26.251 milions per a despesa real, una vegada descomptat el cost que ha de pagar per finançament i interessos. La quantitat s'incrementa en un 15,83% respecte de l'exercici anterior, ha destacat la titular d'Hisenda, que ha xifrat en 59.498 milions d'euros el deute de les arques públiques valencianes —en data 30 de setembre—. Tal com ha recordat, el 80% d'esta quantitat deriva de l'infrafinançament, segons coincideixen tots els informes d'experts en la matèria. D'altra banda, Merino ha quantificat en 1.143 milions l'increment dels interessos pel deute, un 25% més que l'any passat.
El retard per a presentar els pressupostos per al 2025 havia provocat que el projecte caiguera del calendari ordinari de les Corts per a l'actual període de sessions, que acaba al juliol. Ara, una vegada presentada, la norma comença la tramitació parlamentària, un fet que obligarà a reajustar la planificació de la cambra legislativa. Merino ha confirmat que en els pròxims dies es modificarà l'agenda de la cambra autonòmica per a incloure les compareixences dels consellers, on explicaran les línies mestres del pressupost per al seu departament. La previsió és que s'aproven a finals de maig amb la majoria absoluta assegurada del tàndem PP-Vox, una vegada finalitzat el debat i amb la incorporació de les esmenes dels diferents grups parlamentaris. La consellera d'Hisenda ha fet una crida a la responsabilitat de les quatre formacions representades en l'hemicicle, també el PSPV i Vox, perquè presenten propostes per a "millorar" el projecte.
Més rebaixes fiscals en la llei d'acompanyament
En paral·lel a l'avantprojecte dels pressupostos, el Consell ha aprovat el projecte de llei de mesures fiscals del 2025, la popularment coneguda com la llei d'acompanyament, que impulsa nous avantatges tributaris per a les famílies i els sectors productius. Segons ha detallat l'administració en un comunicat, "en funció de les càrregues familiars es duplica i fins triplica la bonificació en l'IRPF per naixement, adopció o acolliment familiar, mesura que afavorirà a 41.900 persones amb un estalvi global de 10 milions d'euros". A més, "se suprimeix el pagament de taxes portuàries als vaixells de pesca amb l'objectiu de fer costat al sector, que pateix un increment sostingut de costos que afecten la seua competitivitat". Finalment, es modifica la llei de la Renda Valenciana d'Inclusió i s'inclou el mig prepagament per a l'abonament de la prestació.
