"La Primavera Valenciana va despertar la societat"

La sensació d'injustícia, l'omnipresència policial, la violència contra estudiants que es manifestaven contra les retallades... les imatges es barregen en la ment de Jordi Juanes quan es compleixen deu anys de la Primavera Valenciana, aquella onada de protestes estudiantils contra les retallades dels serveis públics en temps del Partit Popular. Les originava una càrrega policial contra l'alumnat a les portes de l'institut Lluís Vives de València, les imatges de la qual pegaren la volta al món. 

Per a Juanes, un dels estudiants que participaren en les protestes, "la Primavera Valenciana va despertar la societat" i va activar un canvi mental que "està en el germen del 15M" i en "el punt d'inflexió polític al País Valencià i fins i tot a l'Estat". En el seu cas personal, va accelerar la sensibilització política i acabaria conduint-lo a la militància en un sindicat d'estudiants. 

Va ser un revulsiu per a plantejar-te moltes coses (...) No va passar res greu per pura sort

"La gent que va estar al carrer aquells dies no ho oblidarà mai, va ser molt greu. És un revulsiu que fa plantejar-te moltes coses. (...) Recorde els furgons policials agranant els manifestants pel carrer de Xàtiva". "No va passar res més greu per pura sort, perquè les maniobres comandades per aquest senyor podrien haver acabat malament", explica Peris. Amb "aquest senyor" es refereix a l'excap de la Policia Nacional, Antonio Moreno, qui va assenyalar com "l'enemic" dels estudiants i que esdevindria el principal antagonista d'aquests, juntament amb l'exdelegada del govern Paula Sánchez de León.

"Veníem d'un context de normalització d'aquestes situacions. Però veure que la societat responia a una protesta i tenia conseqüències fins i tot mundials, pels hashtags, i que les imatges rodaren pel món ens va reafirmar en la lluita estudiantil i ens va donar una confiança que no l'haguérem tinguda d'una altra manera", apunta Laura Peris, una altra de les estudiants que hi participaren.

Veure que la societat responia a la protesta ens va donar una confiança que no haguérem tingut d'una altra manera

Així ho han explicat el dos a Les notícies del matí just quan es compleix una dècada d'aquell 15 de febrer del 2012 que encetaria una llarga setmana de protestes i detencions. Uns fets que Peris recorda amb "nostàlgia", però "també ràbia", ja que interpreta que es va produir "un atemptat contra la democràcia i la llibertat d'expressió". "Parlem d'una policia pegant xavals —que molts eren menors— per a demanar que no retallaren l'educació, o fins i tot per a tindre paper higiènic per a fer les necessitats a l'escola, que fins ahí arribaven les retallades".

Comparteix aquesta impressió l'advocat Agustín Arenas, que va defendre desenes d'estudiants després de l'onada de detencions i sancions que es va aplicar als manifestants, una de les quals va portar al Tribunal Europeu d'Estrasburg. "Es van vulnerar multitud de drets fonamentals, de les pròpies normes de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, de l'atenció als detinguts, amb la manera que es va tractar com un conflicte d'orde públic unes protestes de xavals a les portes d'un institut. Crec que si l'objectiu era resoldre les protestes van aconseguir el contrari".

Es van vulnerar drets fonamentals tractant com un cas d'orde públic la protesta d'uns xavals

Arenas assegura que es van aplicar contra aquell alumnat interpretacions que no trobarien empara legal fins a tres anys després en la llei mordassa. Assenyala que el 99% dels processos judicials oberts foren absolutoris i que s'alçaren el 100% de les multes que es van recórrer. 

"Recorde dijous, una de les primeres càrregues... em recorde davant de l'estació del Nord i era un terror continu, retrocedien, molts no ens havíem trobat amb la Policia en aquesta tessitura... recorde aquella vesprada corrent, girant-te i les càrregues que acabaren desgastant-nos totalment", rememora Laura Peris, que llavors sí que tenia experiència com a militant estudiantil en el Bloc d'Estudians Agermanats. 

Com Juanes, Peris fa una lectura positiva i transcendent de l'efecte d'aquelles protestes en què veu la llavor d'un canvi de govern i de polítiques: "Hi havia uns partits, unes ideologies que atempten contra l'estat del benestar i hi ha una resposta de la societat que es consolida en el canvi polític i unes polítiques de canvi també per a compensar les mancances en els serveis públics."