Els principals canvis pactats en la llei d'amnistia pel PSOE, Junts i ERC
El nou text adapta els delictes que no entren en el perdó a la legislació europea: són les conductes més greus de terrorisme i els delictes de corrupció si hi ha enriquiment personal
El nou text que ha acordat el PSOE amb Junts i Esquerra Republicana (ERC) per a sustentar definitivament la proposta de llei d'amnistia a tots els encausats del procés acota els delictes que no quedaran coberts per la mesura de gràcia sobre la base de la legislació europea i internacional. Això vol dir que quedaran fora de la mesura de gràcia les conductes més greus o traïció i els delictes de corrupció si hi ha enriquiment personal.
A petició de la formació que lidera Carles Puigdemont, s'amplia també dos mesos l'àmbit temporal de l'amnistia, que anirà de l'1 de novembre de 2011 al 13 de novembre de 2023. A continuació enumerem els principals canvis introduïts en les esmenes transaccionals que han pactat els socialistes i els partits catalans i que s'arrepleguen en el dictamen avalat aquest dijous per la comissió de justícia. Ara, el text ara haurà d'abordar-se en el ple del Congrés la setmana que ve per a continuar la tramitació parlamentària.
Terrorisme
En el cas del terrorisme, s'esborren les referències al Codi Penal espanyol i s'especifica que queden fora de l'amnistia "els actes que per la seua finalitat puguen ser qualificats de terrorisme", segons la directiva europea de 2017, i que, al seu torn, hagen causat "de manera intencionada greus violacions de drets humans". En particular, s'exclouen les conductes regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatius al dret a la vida i la prohibició de la tortura, i en el dret internacional humanitari.
La traïció
Respecte als delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i aquells relatius a la defensa nacional recollits en el Codi Penal, es concreta que quedaran fora del perdó només quan s'haja produït "tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya". Es remeten en aquest cas als termes establits en la Carta de Nacions Unides i en la resolució 2625 aprovada per l'Assemblea General en 1970.
Les tortures
Tampoc podran beneficiar-se de la mesura de gràcia els actes tipificats com a delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants d'acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans. Sí que es cobriran, però, quan "no superen un llindar mínim de gravetat", perquè no resulten "idonis" per a humiliar o degradar una persona, danyar la seua dignitat o "provocar por, angoixa o inferioritat d'una forma capaç de fer fallida en la seua resistència moral i física".
La malversació
El text delimita l'amnistia del delicte de malversació, que podrà aplicar-se "únicament" quan siga dirigit a finançar, sufragar o facilitar el procés de Catalunya i "sempre que no haja existit propòsit d'enriquiment". I concreta que no es considerarà enriquiment l'ús de fons públics per al procés quan, "independentment de l'adequació a l'ordenament jurídic", no haja tingut el propòsit d'obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial".
Les multes
La llei deixa clar que no hi haurà indemnitzacions i que tampoc es reintegraran multes ja abonades, encara que amb l'última modificació s'obri la porta a retornar aquelles que s'imposaren en aplicació de la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa. Això es podrà fer llevat que es tracte d'infraccions molt greus i sempre que l'administració que va fixar la sanció estime que concorren "criteris de proporcionalitat" per a fer-ho.