Processen 30 investigats en la causa oberta pels preparatius de l’1-O

El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha processat 30 investigats, entre ells diversos exalts càrrecs del govern de Carles Puigdemont, per malversació i prevaricació en la causa oberta pels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

La jutgessa els acusa dels delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació. A més, per a 17 d’ells fixa una fiança per responsabilitat civil de quasi sis milions d’euros, xifra equivalent, suposadament, a les despeses compromeses amb l’1-O.

Així mateix, exculpa 15 investigats, entre ells Santi Vidal i Carles Viver i Pi Sunyer, i assenyala que no és competent per a pronunciar-se sobre l’exsecretari general d’Hisenda, Lluís Salvadó per la seua condició d’aforat.

La jutgessa processa els ex-alts càrrecs del govern català Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, Francesc Sutrias, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Meritxell Massó i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, entre d'altres.

P

rocessada la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans 

També processa per desobediència la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: la seua administradora única, Núria Llorach; el director de TV3, Vicent Sanchis, el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo; i el director corporatiu, comercial i de màrqueting, Martí Patxot.

En canvi, la jutgessa assenyala en el seu escrit que no és competent per a pronunciar-se sobre l'exsecretari general d'Hisenda, Lluís Salvadó, un dels detinguts en l'operació del 20S de 2017, atesa la seua condició d'aforat, ja que és diputat al Parlament per ERC.

Salvadó, que ha sigut citat com a testimoni el pròxim dia 23 en el juí a la cúpula del ‘procés’ al Tribunal Suprem, queda així en els llimbs, ja que no figura com a imputat en la causa del jutjat d'instrucció 13 i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), òrgan competent per als aforats com ell, tampoc l'investiga de moment.

La jutgessa ressalta el "ferm propòsit" de la Generalitat, "exterioritzat amb intensitat creixent des del 2012", per a celebrar una consulta referendària, que va ser "assajada" el 9N de 2014, per a exercir el dret d'autodeterminació i la constitució d'un nou estat independent d'Espanya, que es va plasmar l'1-O i va tindre com a "corol·lari" la DUI del 27 de setembre.

Per a la jutgessa, els processats en aquesta causa, que es va obrir al febrer de 2017, van traçar una "línia estratègica per a poder assumir el compromís inequívoc d'aconseguir la independència i de poder celebrar el referèndum, tot i els mandats constitucionals" i ser "conscients" de la il·legalitat de les actuacions tendents a la convocatòria i celebració del referèndum.