Així és la proposta d’amnistia de Sumar: amnistia del 2013 al 2023 per la "falta de proporcionalitat" judicial
L'exdiputat Jaume Asens defén que aquesta mesura no és una moneda de canvi per a aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, sinó "un pas natural, necessari i coherent per a tindre un acord històric"
El dictamen jurídic presentat aquest dimarts per Sumar-En Comú Podem per a fonamentar la seua proposta d'amnistia contempla que la mesura de gràcia abaste el període entre 2013 i 2023 i la justifica per "la falta de proporcionalitat amb la qual es van adoptar algunes decisions judicials".
L'amnistia de Sumar abastaria, entre altres, els dirigents del procés; als dotze membres dels Comités de Defensa de la República (CDR), actualment processats per un delicte de pertinença a organització terrorista; o als encausats pels disturbis presumptament promoguts per Tsunami Democràtic, que van tindre lloc després de les condemnes pel procés, la tardor del 2019. Així s'arreplega en el Dictamen sobre una proposta de llei d'amnistia, elaborat per cinc juristes i que la formació ha presentat aquest dimarts. El text exclou finalment entre els seus possibles beneficiaris l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, o l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs.
El document perdonaria les “actuacions dels membres de les forces i cossos de seguretat encaminades a impedir la celebració del procés participatiu i el referèndum”, però quedarien “fora de l'àmbit d'aplicació de l'amnistia les actuacions dels membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals”.
Sumar delimita la seua amnistia a un context temporal que comprén de l'1 de gener del 2013, “inici del procés reivindicatiu del dret a decidir a Catalunya”, al 17 d'agost del 2023, “data de conclusió d’aquesta situació especial”.
La llista de delictes amnistiats
El document es refereix a delictes contra l'administració pública, la de justícia, la Constitució i l'orde públic en el Codi Penal. Aquests últims inclouen els delictes de pertinença a organització terrorista i tinença d'explosius, aquest delicte només imputat a huit dels dotze membres dels CDR processats per l'Audiència Nacional.
Entre els beneficiats per l'amnistia estarien també els més de 700 imputats en la causa sobre Tsunami Democràtic, encara pendent de quantificar l'impacte de les seues accions. Sumar arreplega en el seu dictamen que “els talls de carretera van donar lloc a més de 250 causes”.
El dictamen també proposa incloure en l'amnistia els delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques; així com la infracció de diversos articles de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana.
Els líders independentistes
El text no esmenta expressament els seus noms, però la mesura inclouria l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, indultats però inhabilitats per delictes de desobediència i malversació. També afectaria els dirigents Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats per desordes públics; l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn, condemnats per desobediència.
Respecte als independentistes fugits, l'amnistia afavoriria l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, sobre els quals pesa una orde nacional de detenció per delictes de desobediència i malversació.
Així mateix, s'esmenta els cinquanta càrrecs de la Generalitat de Catalunya sotmesos encara a procediments penals en el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per la seua implicació en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i els més de 700 alcaldes investigats per secundar-lo.
A la llista s'afig la causa pendent en el jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona contra deu dirigents polítics “per l'acció exterior que es va dur a terme durant el procés, acusats de delictes de malversació”.
“L'amnistia no és l'oblit polític, és l'oblit judicial”
L'exdiputat d'En Comú Podem i negociador de Sumar, Jaume Asens, ha defés aquest dimarts que l'amnistia és una oportunitat per a passar pàgina de la judicialització del conflicte català: “L'amnistia no és l'oblit polític, és l'oblit judicial”, ha assegurat. Segons Asens, no és una moneda de canvi per a aconseguir la investidura, sinó que creuen “per convicció” en l’amnistia com un pas natural, necessari i coherent per a tindre un acord històric.
