La proximitat de la sentència del ‘procés’ marca l'obertura de l'any judicial

La proximitat de la sentència pel referèndum del primer d'octubre a Catalunya ha marcat l'acte d'obertura de l'any judicial. 

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha elogiat els set magistrats que van jutjar el procés i assegura que han representat el "compromís" amb "la defensa dels valors de l'estat de dret proclamats per la Constitució". I ho fa fet en la mateixa sala on va ser el juí oral pels fets de l'1-O a Catalunya, en presència del rei i dels representants dels principals estaments judicials de l'Estat. 

Lesmes ha afirmat que "el respecte al dret [en un estat democràtic] comporta ineludiblement el respecte a la decisió judicial", en una referència velada a la imminent sentència de la causa, sobre la qual els líders independentistes han anticipat una resposta contundent en cas de condemna.

Acatar la sentència

En la intervenció anterior la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha destacat la "imperiosa obligació" de tots els espanyols d'acatar la sentència sobre aquest juí, "siga com siga el sentit d'aquesta sentència". 

La cap dels fiscals ha defés que el ministeri públic va actuar "de manera autònoma" en el procediment judicial i que "enfront de l'extraordinària gravetat dels fets" que es van jutjar, la resposta de la justícia "ha sigut l'aplicació serena, ferma i rigorosa de la llei".

Crítica a les decisions d'alguns tribunals europeus

La memòria anual que la Fiscalia ha lliurat en l'acte carrega contra el "deficient" sistema d'euroordes, i insta a reformar-lo a la vista de les decisions dels tribunals belgues i alemanys, els quals considera que es van excedir de les seues competències en entrar a valorar les ordes emeses per Espanya per al lliurament de Carles Puigdemont i altres fugits del procés. En el document s'adverteix que la cooperació judicial internacional es basa en una confiança mútua que "pot trencar-se".

erquè, si bé hi ha hagut "sintonia" amb els fiscals d'altres països de la Unió Europea en el tractament del procés secessionista a Catalunya, "no s'ha vist reflectida en les decisions adoptades per determinats òrgans judicials", com va ocórrer en la negativa a entregar l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont adoptada tant a Bèlgica com a Alemanya.

A més, la memòria incideix que la valoració "estrictament jurídica" que va portar la Fiscalia en la causa a apreciar delictes de rebel·lió, sedició, malversació de cabals públics i desobediència en la causa, en funció del tipus de participació de cadascun dels processats, es va fer "des del més escrupolós respecte al principi de presumpció d'innocència".