El PSOE i Junts tanquen un acord sobre l'amnistia que aplana la investidura de Sánchez

La futura llei es presentarà la setmana que ve i previsiblement aquest divendres es coneixerà la data del debat al Congrés

Reunió entre Santos Cerdán i Puigdemont el passat 30 d'octubre
Reunió entre Santos Cerdán i Puigdemont el 30 d'octubre / Europa Press
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
08 de novembre 2023 - 23:13 Actualitzat: 09 de novembre 2023 - 09:47

Després de quasi tres mesos de negociacions, el PSOE i Junts han tancat finalment aquesta matinada un acord polític que facilita el camí per a la investidura de Pedro Sánchez. L'entesa la va avançar anit elDiario.es i ha confirmat a primera hora d'aquest dijous fonts de la negociació. Segons han explicat en Europa Press, el pacte inclou l'amnistia per als fets vinculats amb el procés català i casos de lawfare o guerra judicial, terme amb què els dirigents independentistes es refereixen al que consideren una persecució per part de jutges i magistrats per motius polítics.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, preveu comparéixer a les 12:00 hores a Brussel·les per a explicar-ne els detalls i després signar el pacte amb el número tres dels socialistes, Santos Cerdán. Dirigents de la cúpula del partit català s'han desplaçat a fins la capital belga per a acompanyar Puigdemont, entre ells Jordi Turull, Albert Batet, Josep Rius, David Saldoni o David Torrents.

La llei d’amnistia, una de les qüestions més polèmiques de l’acord i principal escull en les converses entre el PSOE i el partit de Puigdemont, que s'han desenvolupat en els darrers dies a Brussel·les, no es presentarà fins a la setmana que ve. La principal discrepància radicava en el perímetre o abast que hauria de tindre la mesura de gràcia, és a dir, en quines casuístiques es podria aplicar. Semblava que aquest punt retardaria l’acord fins a la setmana que ve, però finalment aquest dijous han pogut arribar a una entesa per tal que Junts done els seus vots a Pedro Sánchez, de manera que s'assegure la reelecció com a president espanyol en el debat d'investidura i puga revalidar el govern de coalició amb Sumar.

Les negociacions han sigut llargues, intenses i minucioses, amb intercanvis múltiples de documents. Els equips negociadors han consensuat i polit al màxim la redacció de la norma que ha de regular la mesura de gràcia. L'objectiu era assegurar que nasca sense fissures i puga superar el tràmit parlamentari i l'examen al qual previsiblement la sotmetrà el Tribunal Constitucional. I també evitar que els possibles beneficiaris puguen veure's afectats per interpretacions restrictives de la llei. Si prospera, impedirà que les persones encausades pels fets relacionats amb el procés sobiranista català siguen jutjades i deixarà sense efectes les condemnes d'altres. Puigdemont, precisament, està fugit des del 2017 a Brussel·les per a no retre comptes davant de la justícia espanyola per ser un dels principals promotors del referèndum il·legal del 2017.

A falta que el PSOE oficialitze el pacte amb el PNB, l'últim partit que falta —encara que els bascos ja li van garantir el suport fa setmanes— la previsió és que la sessió d'investidura en el Congrés tinga lloc també la setmana que ve. En els pròxims dies la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, oficialitze les dates en què tindran lloc els plens. Possiblement es coneixeran aquest mateix divendres.

L’anunci de l’acord PSOE-Junts ha arribat el mateix dia que el PP ha utilitzat la majoria absoluta al Senat per a avalar la consideració de la seua proposta de reforma del reglament, que dilatarà la tramitació de la llei d'amnistia. La proposta es votarà i s’aprovarà la setmana que ve. Per aquest motiu la tramitació de la norma podria dilatar-se fins a dos mesos. 

La negociació també s'ha vist sacsejada aquests dies per l'impacte de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, que va acordar dirigir la investigació per terrorisme sobre Tsunami Democràtic contra Puigdemont; la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, i una altra desena d'investigats.

També et pot interessar

stats