El PSOE recorre al Constitucional perquè es revisen tots els vots nuls de Madrid el 23J
Els de Pedro Sánchez, que perderen l'últim diputat en el recompte definitiu amb el vot exterior, acudeixen a l'òrgan de garanties després del rebuig del Suprem i de les Juntes Electorals Provincial i Central
El PSOE es resisteix a perdre la batalla per l'últim diputat de Madrid en les eleccions generals del 23J. Fonts de Ferraz han informat aquest dimarts que portaran l'assumpte al Tribunal Constitucional, per a recórrer contra la sentència del Tribunal Suprem que desestimava la petició perquè es revisaren els 30.302 vots nuls registrats en aquesta circumscripció durant el recompte definitiu, que incorporava també el procedent de l'exterior. Aquest grapat de paperetes era clau perquè, com que els socialistes no les sumaren al resultat final, la balança va inclinar-se a favor del PP, que és qui es va endur finalment l'escó en disputa.
El 17 d'agost passat, el PSOE va recórrer al Suprem contra la negativa de la Junta Electoral Central (JEC) a revisar els 30.302 vots que s'havien declarat nuls a Madrid. El rebuig també de l'alt tribunal porta els socialistes a cremar l'últim cartutx, que acudeix ara a l'òrgan de garanties. L'escrutini de les generals amb el vot estranger sumat va restar-li l'últim escó al PSOE per a passar-lo al marcador del PP. Els de Pedro Sánchez acudiren aleshores tant a la Junta Electoral de Madrid com a JEC per a revisar la validesa de totes les paperetes, però cap de les dues autoritats va estimar la sol·licitud.
En un recurs d'empara electoral, al qual ha tingut accés Europa Press, el PSOE al·lega que la negativa del Suprem vulnera el dret fonamental al sufragi passiu en realitzar “una interpretació restrictiva” de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), “respecte a la realització de l'escrutini general i la possibilitat de l'obertura de tots els vots nuls consignats”. A parer seu, també ha violat el dret fonamental d'accés en condicions d'igualtat als càrrecs públics electius, “en produir-se una situació de fet diferenciada entre representants l'àmbit d'elecció dels quals és el local i aquells dels quals és provincial o superior”.
L'escrit que presenten davant el TC, si es resolguera a favor seu i en un termini de temps àgil, podria ser clau de cara a la sessió d'investidura al Congrés. Especialment amb l'hemicicle fragmentat que han deixat les urnes després del 23J, en què l'equilibri de forces entre els blocs de dreta i esquerra està més ajustat que mai i en què un escó amunt o avall pot canviar-ho tot. De moment, el primer candidat proposat pel rei Felip VI per a sotmetre's al debat d'investidura és el popular Alberto Núñez Feijóo, com a guanyador dels comicis. Però, si d'ací al 26 de setembre —data fixada per a la sessió— no augmenta la cistella de suports, els 172 vots que ja té confirmats són insuficients per a superar exitosament el tràmit parlamentari i convertir-se en el pròxim president del govern espanyol.
Si fracassa Feijóo, el socialista Pedro Sánchez ja ha manifestat que té intenció d'intentar la investidura. Té garantits els 121 vots del PSOE i els 31 de Sumar, 152. Afegir el diputat que va ballar a Madrid seria crucial per a elevar el marcador i pot ser determinant perquè, en cas que amarrara els suports de Bildu, el PNB, Esquerra i el BNG, necessitaria només una abstenció de Junts per a traure la votació en segona volta —quan fan falta més sís que nos—. Això, sempre que Coalició Canària no hi votara en contra. Amb la distribució actual d'escons, necessita que algun dels parlamentaris del partit de l'expresident català Carles Puigdemont li faça costat.
