El PSOE i Junts pacten una amnistia des del 2012 fins ara i un mediador internacional

El pacte PSOE-Junts per a aplanar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol s'ha oficialitzat aquest dijous a Brussel·les. El secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, han firmat el document que arreplega l'acord polític que compromet els socialistes a impulsar una llei d'amnistia per als fets vinculats amb el procés català a canvi que els independentistes voten a favor de Sánchez perquè puga revalidar el govern de coalició amb Sumar. Els dos partits han convocat rodes de premsa per a explicar els detalls de l'entesa, pas previ d'un debat d'investidura que ja té data: 15 i 16 de novembre. El número tres del PSOE, que està a la capital belga des de fa dies, ha comparegut al migdia i l'expresident català Carles Puigdemont ha fet el mateix a les 14:00 hores.

El text firmat inclou una amnistia, sense donar cap nom, que abastarà el període comprés entre 2012 i 2023 i contemplarà també casos de lawfare o guerra judicial, terme amb què els dirigents sobiranistes es refereixen al que consideren una persecució per part de jutges i magistrats per motius polítics. Aquesta última part, una de les exigències dels dirigents de Junts per a donar llum verda a l'acord, obri la porta a revisar els casos de l'advocat Gonzalo Boye, la presidenta de Junts, Laura Borràs o el clan Pujol.

Els signants situen l'origen del "conflicte" entre Catalunya i l'Estat en la sentència del Tribunal Constitucional que en 2010 va anul·lar diversos articles de l'Estatut d'Autonomia català. A partir d'ací, fa un relat de fets —del 9-N a l'1-O— que propiciaren "múltiples causes judicials, moltes d'elles encara sense resoldre, que afecten un gran nombre de persones" i que "han tingut una incidència política rellevant". Tots dos partits defensen la mesura de gràcia, que ha sigut el principal escull en les converses, "per a procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per a abordar els reptes del futur immediat". I s'han compromés perquè el text legal abaste tant els dirigents polítics com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments.

Junts proposarà un referèndum a Catalunya

El document també contempla la negociació d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i ambdues formacions deixen clar en la redacció de l'acord les "profundes discrepàncies" que tenen i la "complexitat" i "obstacles" que en comporta la resolució del conflicte entre l'autonomia i l'Estat. Mentre que Junts considera "legítim" el resultat i el mandat del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 —declarat il·legal pel Tribunal Constitucional—, els socialistes "neguen tota legalitat i validesa" d'aquella consulta i de la posterior declaració unilateral d'independència, i mantenen "el seu rebuig a qualsevol acció unilateral". Tot i això, els firmants constaten que es poden aconseguir acords importants "sense renunciar a les respectives posicions", i per a això han consensuat dotar-se d'un mecanisme "internacional" destinat a "acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre totes dues formacions als quals s'arribe".

En concret, la declaració ratificada a Brussel·les arreplega que en la primera reunió de negociació, prevista per a aquest mateix mes de novembre, Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya "emparat en l'article 92 de la Constitució". I, del seu costat, el PSOE defensarà l'"ampli" desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, així com el desplegament ple i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya.

El PSOE celebra el pacte i acusa Feijóo "d’haver rendit el seu partit a la ultradreta"

La portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha assegurat que hui dia s’està més prop de tindre un govern “de progrés i convivència", i ha responsabilitzat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, "d’haver rendit el seu partit a la ultradreta". "Si vol Espanya la meitat del que diu, hauria d'abandonar l'estratègia de mentides i odi que tracten d'enverinar la convivència entre espanyols", ha dit la política socialista, mentre vaticinava que el "futur tornarà a donar la raó al progrés" i Feijóo serà un trist record d'un líder popular que no va estar a l'altura.

La portaveu socialista ha acusat el PP i Vox d'usar els seus pactes en comunitats autònomes i ajuntaments per a retallar drets de dones, de treballadors i dels joves, a més de per a censurar la cultura i portar a les institucions masclistes, negacionistes, homòfobs i fins franquistes.

ERC celebra l'acord i valora la via de la negociació

La portaveu d'ERC Raquel Sans ha celebrat l'acord aquest dijous i ha dit que aquest pacte evidencia "que la via de la negociació és la que permet avançar com a país".

En una roda de premsa al Parlament, Sans ha aplaudit així mateix que totes dues formacions independentistes s'hagen "trobat" en la via de la negociació. Sans ha indicat que, amb aquests acords, l'independentisme aconsegueix "frenar el pas a la dreta i l'extrema dreta reaccionària". "Aquest acord és un benefici per al país, en l'àmbit de la sobirania avancem en la resolució del conflicte", ha indicat. També creu que l'amnistia suposa "posar el comptador a zero", alhora que ha indicat que el reconeixement del conflicte polític ve de la legislatura anterior, en al·lusió als pactes d'ERC amb el PSOE.

Mesos de negociacions

Les negociacions, que s'han allargat durant quasi tres mesos, han sigut intenses i minucioses, amb intercanvis múltiples de documents. Els equips negociadors han consensuat i polit al màxim la redacció de la norma que ha de regular la mesura de gràcia. L'objectiu era assegurar que nasca sense fissures i puga superar el tràmit parlamentari i l'examen al qual previsiblement la sotmetrà el Tribunal Constitucional. I també evitar que els possibles beneficiaris puguen veure's afectats per interpretacions restrictives de la llei. Si prospera, impedirà que les persones encausades pels fets relacionats amb el procés sobiranista català siguen jutjades i deixarà sense efectes les condemnes d'altres. Puigdemont, precisament, està fugit des del 2017 a Brussel·les per a no retre comptes davant de la justícia espanyola per ser un dels principals promotors del referèndum il·legal d'aquell any.

La taula de negociació també s'ha vist sacsejada aquests dies per l'impacte de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, que va acordar dirigir la investigació per terrorisme sobre Tsunami Democràtic contra Puigdemont; la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, i una altra desena d'investigats.