PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG registren la reforma per a poder usar totes les llengües cooficials al Congrés abans de la investidura de Feijóo

El PSOE, Sumar, els independentistes d'ERC i Bildu i els nacionalistes del PNB i BNG han registrat aquest dimecres una proposició de llei de reforma del Reglament del Congrés per a poder usar totes les llengües cooficials en tots els debats de la Cambra i en la presentació d'iniciatives. La idea d'aquests partits és que la reforma s'aprove d'ací a dues setmanes perquè puga aplicar-se ja en el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, previst per als pròxims 26 i 27 de setembre.

El pla és que la proposició de llei siga admesa per la Mesa del Congrés en la seua reunió de dimarts que ve i es tramite pel procediment d'urgència, la qual cosa suposa acurtar els terminis parlamentaris a la meitat.

Amb la seua majoria absoluta en la Mesa, el PSOE i Sumar portarien aquest text al Ple en la setmana del 19 al 21 de setembre per a aprovar-lo en lectura única, és a dir, sense passar per la Comissió de Reglament, que encara no està constituïda. Tots dos partits ho justifiquen equiparant aquest text amb les reformes reglamentàries que, a l'inici de cada legislatura, només canvien la denominació de les comissions parlamentàries.

Tot i que no han firmat la proposta, fonts de Junts han assegurat que previsiblement hi votaran a favor. "No signem el text perquè no formem part de cap bloc, ni som socis de ningú", ha explicat la formació. Les mateixes fonts subratllen, no obstant això, que la reforma registrada finalment inclou les modificacions "necessàries perquè puga ser una proposta votable", en haver garantit "que el català estiga sempre en igualtat de condicions amb el castellà".

Quins canvis haurà d’introduir el Congrés?

La reforma del reglament de la Cambra Baixa estableix el dret dels diputats i diputades a usar qualsevol de les llengües oficials en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits. A més, la reforma preveu un termini màxim de sis mesos per a disposar dels mitjans necessaris per a tramitar els escrits presentats en alguna llengua oficial diferent del castellà. Mentrestant, els parlamentaris que presenten escrits en català, gallec o basc, n'hauran d'incloure la traducció.

D'altra banda, en el Diari de Sessions es reproduiran íntegrament totes les intervencions i acords adoptats en els plens, en la Diputació Permanent i en les comissions, tant en la llengua en què es facen, com en castellà.

PSPV i Compromís ho celebren

El PSPV i Compromís qualifiquen el fet d’“històric” i després de “dècades d'anomalia democràtica”. 

“Des de hui el Congrés s'assembla una mica més a Espanya. Per primera vegada en la història es podrà parlar valencià en el Congrés dels Diputats. Un fet històric que totes les i els socialistes valencians celebrem amb orgull”, ha assenyalat el PSPV en un missatge en el seu compte d'X —abans Twitter—.

També Compromís ha expressat la seua satisfacció per aquesta iniciativa en una publicació en la mateixa xarxa social en què assegura que “després de dècades d'anomalia democràtica, els valencians i valencianes podrem parlar en valencià en el Congrés per a defensar els nostres interessos”. Diputats de Compromís-Sumar també han compartit missatges en els quals mostren igualment la seua alegria. La portaveu adjunta del grup, Àgueda Micó, ha valorat que en el pròxim ple “votaré per a poder expressar-me en la llengua de ma mare”, mentre que Alberto Ibáñez ha tuitejat que en el pròxim ple aprovaran poder exercir la seua faena com a diputats i diputades en valencià.

Per la seua part, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha retret al líder del PSPV, senador territorial i anterior cap del Consell, Ximo Puig, que haja demanat que es reconega l'ús del 'català-valencià' en el Congrés i li ha instat a demanar “perdó” per això “com abans millor”. Mazón ha fet aquestes afirmacions durant la visita a Asp (Vinalopó Mitjà).

En unes declaracions recents, Puig garantia que la denominació 'català-valencià' apareixerà “visiblement” al Congrés, alhora que demanava al Consell, format per PPCV i Vox, que no obrira “velles ferides” ni una “batalla cultural” amb l'ús de la llengua.