El govern espanyol aprova uns pressupostos per al 2023 amb més despesa social i menys creixement

PSOE i Unides Podem, els dos partits que conformen el govern espanyol de coalició, han tancat un acord in extremis per als pressupostos generals de l'Estat de 2023 aquesta matinada després de diversos dies de negociacions contrarellotge. Són els tercers comptes públics i últims de la legislatura, ja que l'any que ve és electoral. El president, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, han formalitzat públicament l'entesa a què han arribat les dues potes de l'executiu durant el matí d'aquest dimarts i després el Consell de Ministres ha donat llum verda al projecte pressupostari. Ara es remeten al Congrés, on el govern estatal haurà de buscar el suport dels socis parlamentaris de la investidura abans del 31 de desembre.

La ministra portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, s'ha mostrat satisfeta per l'aprovació dels comptes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i ha remarcat que donen "estabilitat" i "futur" a l'economia espanyola malgrat els "endevinadors". A més mantenen, ha dit, el full de ruta marcat per Pedro Sánchez, de protegir els més vulnerables enfront de les conseqüències de la crisi. "Compleixen el principal objectiu, que és donar tranquil·litat a la ciutadania i recuperar la dignitat de les persones cohesionant el país des del punt de vista social", ha resumit.

Fonts de La Moncloa han confirmat que aquests comptes incorporen la despesa social més elevada de la història per a reforçar l'estat de benestar i suposen una nova mostra d'estabilitat, atés que la coalició tira avant els seus comptes "dins del termini i en la forma que toca per tercer any consecutiu". En paral·lel, el govern rebaixa en sis dècimes la previsió de creixement per al 2023, fins al 2,1%, degut principalment a l'elevada incertesa, que ve marcada per l'alta taxa d'inflació i un context internacional de crisi energètica, ha apuntat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño.

Els comptes estatals per a 2023 garantiran el poder adquisitiu de pensionistes i milloraran les condicions laborals i salarials dels empleats públics, segons fonts governamentals, que destaquen també que la sanitat, l'educació, la dependència i les beques seran àmbits on l'executiu posarà l'accent principalment. Incorporaran també els fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que pretenen orientar l'economia espanyola cap a un model "més digital, més verd i més productiu".

Esculls per la despesa social

El pacte ha arribat després de converses d'última hora entre els dos socis. Díaz havia advertit, dilluns a la nit, que encara hi havia diferències profundes en el si de la coalició per a tancar un acord, sobretot en temes d'habitatge i despesa social. Qüestions com ara l'ampliació de les prestacions per desocupació, els permisos de maternitat o els 100 euros mensuals per als fills i les filles de mares treballadores que Unides Podem vol fer universal. Uns esculls que finalment la coalició ha aconseguit salvar. Fora del projecte pressupostari queda un altre assumpte que havia alçat polseguera també entre els dos socis, la despesa en defensa.

Un poc després de fer-se públic l'acord, la vicepresidenta segona ha celebrat l'entesa en un fil publicat en Twitter en què apunta que els comptes públics de l'any vinent "aporten certesa" i "afronten amb valentia l'efecte de la inflació" amb l'objectiu de "protegir el poder adquisitiu de les famílies espanyoles". Per la branca socialista ha reaccionat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, qui ha definit els pròxims pressupostos com els de la "justícia social i la prosperitat econòmica".

Pacte en matèria fiscal i pujada salarial al funcionariat

Un dels grans pactes que inclou el projecte de pressupostos elaborat pels dos partits és el fiscal, que inclou un paquet de mesures destinades a "ajustar" el sistema tributari per a incrementar la pressió sobre les rendes més altes, augmentant-los la contribució a les arques públiques, i alhora rebaixar impostos a les més baixes amb bonificacions en l'IRPF per a persones que guanyen fins a 21.000 euros anuals i reduccions en l'impost de societat per a micropimes, entre d'altres. Arreplega, d'altra banda, la baixada de l'IVA del 10 al 4% en productes d'higiene menstrual, preservatius i anticonceptius no medicinals, una petició reiterada del col·lectiu feminista.

L'executiu ha d'arreplegar en el projecte de pressupostos, a més, la pujada dels sous al funcionariat. Hisenda ha oferit als sindicats una millora del 9,5% entre 2022 i 2024, que finalment ha acabat en acord. Els treballadors i les treballadores públiques ja han rebut el 2022 un augment salarial del 2%, al qual se sumarà ara l'1,5% retroactiu proposat pel departament de María Jesús Montero. En total, suma un 3,5% per a l'actual exercici.

Sostre de despesa

El mes de juliol passat el govern espanyol va aprovar un sostre de despesa per a 2023 de 198.211 milions d'euros, un màxim històric que supera d'un 1,1% el dels comptes de 2022. Hi ha una referència de dèficit del 3,9% del PIB, 1,1 punts menys que el que s'espera per a 2022.

Tot apunta que els comptes del pròxim exercici inclouran una revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC, així com una pujada salarial per als empleats públics del 2,5%, a la qual es podria sumar un 1% addicional en funció de l'evolució del producte interior brut (PIB) i la inflació, segons l'acord tancat aquest dilluns.

Igualment, incorporaran una transferència a la Seguretat Social de 19.888 milions, un 8,1% superior a la de 2022, seguint les recomanacions del Pacte de Toledo, però no l'extensió de les mesures per a contindre la inflació —com la bonificació del carburant o la baixada de l'IVA elèctric—, que es decidirà a final d'any.

Echenique acusa el PSOE de deslleialtat

De vesprada, el portaveu d'Unides Podem en el Congrés, Pablo Echenique, ha acusat el PSOE de "deslleialtat" i ha denunciat que l'ala socialista els ha ocultat un "augment unilateral" en la despesa de Defensa i que és una "vergonya". En tot cas, Echenique ha deixat clar que la seua formació "no trencarà el govern" per l'actitud del seu soci, ja que seria "molt irresponsable" quan els líders de PP i Vox, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, estan "esmolant els ganivets" contra l'executiu progressista.