El PSPV i Compromís avisen que el districte únic generarà una educació "a dos velocitats"

El nou model d'admissió escolar genera opinions confrontades entre les famílies de les escoles concertades i les de les públiques

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, i la consellera d'Hisenda i portaveu, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple del Consell este dimarts
El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, i la consellera d'Hisenda i portaveu, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple del Consell este dimarts / À Punt NTC

Els partits de l'oposició a les Corts, el PSPV i Compromís, han advertit que el nou decret de llibertat d'elecció del centre educatiu aprovat este dimarts pel govern valencià, que recupera el sistema del districte únic, "segregarà" les famílies amb rendes més baixes i generarà una educació "a dos velocitats". Els socis del Consell, el PP i Vox, se situen en l'extrem contrari i defensen que este mecanisme permetrà que "tot el món siga igual i puga triar col·legi" amb llibertat, al contrari del que passava amb la "imposició contínua" de l'anterior executiu del Botànic.

En declaracions als periodistes en els corredors del parlament autonòmic, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha denunciat que la norma que regularà l'admissió de l'alumnat en el curs 2024-2025 permetrà que els col·legis concertats "puguen triar les famílies que més els interessen" a pesar de ser finançats amb diners públics. I l'alumnat procedent de llars amb menys recursos econòmics estarà "segregat" i tindrà "menys possibilitats de futur i de progrés", ha afegit. El socialista considera que el decret constitueix "una altra gran mentida" del president de la Generalitat, Carlos Mazón, ja que ha afirmat que "ni les rendes més baixes tindran llibertat d'elecció ni el districte únic significa que les famílies puguen triar el centre".

Per part seua, el portaveu d'Educació de Compromís a les Corts, Gerard Fullana, ha criticat que la nova regulació genera una educació "a dos velocitats" i ha defensat la necessitat de dotar totes les escoles de "recursos suficients" per a potenciar una educació "de barri i tan pròxima com siga possible". Així mateix, ha avisat que el que es vol fer ara és un "rànquing d'escoles, sobretot per a beneficiar les concertades" i això provocarà la formació de "guetos en determinats barris, una competència brutal entre centres i un elitisme en l'escola pública que és inacceptable". Des de la coalició valencianista anuncien que estan ultimant els detalls per a recórrer contra el decret en els tribunals perquè consideren que contradiu la llei estatal d'educació, la LOMLOE.

Famílies i centres, a favor i en contra

El districte únic també genera opinions confrontades entre les famílies de les escoles concertades i les de les públiques. Des de la Federació Catòlica d'Associacions de Pares d'Alumnes de València (Fcapa) veuen un "encert" en el decret aprovat hui. "És la recuperació d'una llibertat retallada pel Botànic" ha assenyalat el portaveu, Vicente Morro. No opina igual la Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de la Comunitat Valenciana Gonzalo Anaya, que ha lamentat la recuperació del que considera un model "altament segregador". "És fals que les famílies guanyem en llibertat d'elecció de centre perquè l'admissió de zona única només serveix perquè els centres concertats seleccionen l'alumnat i per a reforçar els centres guetos, perquè uns centres es massifiquen i altres tanquen unitats" ha apuntat el president, Rubén Pacheco.

Coincideixen amb eixa preocupació representants de les direccions dels centres públics. "Potser sectors d'un nivell socioeconòmic més alt o més baix tenen la tendència d'anar a un determinat tipus de centre i això podria reconduir a la segregació escolar" ha alertat Fran Perea, vicepresident de l'Associació de Directores i Directors d'Escola Pública València. Una possibilitat que neguen obertament en Fcapa, on opinen que "com més col·legis hi haja a disposició de les famílies per a elegir, més capacitat i més llibertat d'elecció". "I al final és una baremació la que decideix tant en els centres concertats com en els públics" ha insistit Vicente Morro. En la Gonzalo Anaya veuen "absolutament falsa" la tesi de la llibertat d'elecció: "No es donarà a les famílies la capacitat de decidir, sinó que la tindrà el centre educatiu i, en segona instància, les rendes més altes".

Federacions d'AMPA, integrades en la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, tenen previst eixir al carrer per a mostrar la seua oposició al districte únic.

També et pot interessar

stats