El PSPV i Compromís diuen que recorreran en "qualsevol instància" la llei de concòrdia
El PP considera que "és una llei superadora de bàndols" i acusa l'oposició de "judicialitzar la política", mentre que Vox assegura que el PSPV i Compromís "no creuen en la llibertat, sinó en una religió d'estat"
El PSPV i Compromís han insistit que recorreran la llei de concòrdia del PP i Vox en "qualsevol instància" judicial, tant estatal com internacional, mentre els populars els han retret que vulguen judicialitzar la política. A més, han defensat esta llei "superadora de bàndols" a unes hores de l'aprovació definitiva.
Així ho han manifestat en el ple de les Corts durant l'últim debat d'esta llei, que derogarà la de memòria democràtica del 2017 i anirà des del 1931 fins a l'actualitat, en lloc de fins a l'inici de la democràcia a Espanya. L'última votació tindrà lloc este dijous després de la sessió de control al Consell.
El debat del dictamen de la comissió de justícia de les Corts sobre la proposició de llei de concòrdia ha comptat amb convidats de l'oposició, com les netes de tres represaliats pel franquisme: el director de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller; el conegut com "el pare del guerriller", Teófilo Alcorisa, i el metge i polític Juan Bautista Peset Aleixandre.
Abans del ple, el síndic del PSPV, José Muñoz, s'ha dirigit a les víctimes per a afirmar que l'aprovació d'esta llei "no és el punt final", perquè la recorreran "en qualsevol instància judicial i política, tant en el Parlament Europeu com en qualsevol internacional".
A més, ha avançat que mantindran una esmena separada en la votació per a forçar el PP i Vox a deixar clar que el franquisme va ser una dictadura.
Joan Baldoví (Compromís) ha coincidit que el seu grup estudiarà al detall la llei per a recórrer-la, amb l'objectiu de combatre-la tant a les Corts, com al carrer i per la via judicial.
Entre els grups que sustenten el Consell, el síndic del PP, Miguel Barrachina, ha rebatut a l'oposició que no el sorprén que vulguen portar la llei al Tribunal Constitucional (TC), on ha assenyalat que està el magistrat progressista Juan Carlos Campo. "És una llei superadora de bàndols", ha reiterat.
I per Vox, José María Llanos ha assegurat que el PSPV i Compromís "no creuen en la llibertat, sinó en una religió d'estat" i s'ha mostrat "satisfet" pel text. També ha sostingut que portar-lo al TC seria "un exercici il·legítim de dret institucional" i que al seu grup no el "condiciona" l'esmena del PSPV sobre el franquisme.
Gayo (PP): "Llei restaurativa per damunt de revengismes"
Durant el debat, la diputada del PP Marisa Gayo ha defensat que és una llei "restaurativa per damunt de revengismes". Després de subratllar que "les exhumacions continuen i continuaran i el catàleg de vestigis es manté", la popular ha enlletgit a l'oposició que hagen "intentat innombrables piruetes contra esta llei" perquè, segons ella, "no volen concòrdia ni els interessa".
"A totes les víctimes les hem de deixar viure sense odi i en pau, amb concòrdia i en democràcia, sense instrumentalitzar la història per a no faltar a la memòria de tots", ha manifestat després de comentar que el seu besavi va ser represaliat pel bàndol republicat per amagar el capellà del seu poble.
No repetisquen tantes vegades Franco, no siga que ens done un esglai i aparega
Com a portaveu adjunt de Vox, David Muñoz ha reivindicat que "la llei del 2017 queda totalment derogada". "Comencen a assumir-ho: Vox ha arribat per a quedar-se", ha dit a l'oposició. I ha afegit, després de citar la pel·lícula Bitelchus: "No repetisquen tantes vegades Franco, no siga que ens done un esglai i aparega".
