El BOE publica la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d’eleccions generals

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts el reial decret que dissol de manera immediata les Corts Generals i convoca eleccions anticipades al Congrés i al Senat per al diumenge 23 de juliol. A partir d’ací, comença una carrera electoral de ritme frenètic per veure si els nous comicis reafirmen els resultats autonòmics del 28 de maig.

La norma entra en vigor hui mateix i, per tant, els òrgans legislatius que vam triar el passat 10 de novembre de 2019 queden automàticament interromputs fins al 17 d'agost, dia en què les cambres resultants es reuniran a les 10:00 hores en sessions constitutives i quedarà inaugurada oficialment la XV Legislatura de la democràcia. Per ara, només quedaran en actiu els membres de les diputacions permanents del Congrés i el Senat i la resta de parlamentaris perdran les atribucions que tenien, incloent-hi sou i furs.

Segons el text aprovat pel Consell de Ministres, la campanya electoral durarà quinze dies. Començarà a les 0:00 hores del divendres 7 de juliol, festivitat de Sant Fermí, i acabarà a 23:59 hores del dia 21 de juliol. Això dona un marge de deu dies a les formacions d’Unides Podem i Sumar per a arribar a un acord i presentar una candidatura conjunta que els ajude a unificar els vots davant de les forces de la dreta, principalment el PP i Vox. El 19 de juny serà el límit per a presentar candidatures, que s'anunciaran el dia 21.

Pel que fa al vot per correu, es podrà demanar des d'aquest dimarts fins al 13 de juliol, segons regula la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG).

València tindrà un escó més que el 2019

En aplicació de l'article 162 de la LOREG s'estableixen les 52 circumscripcions electorals, que es corresponen amb cadascuna de les cinquanta províncies espanyoles, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. El 23 de juliol seran elegits 350 diputats, amb Madrid com la província amb major nombre d'escons (37), els mateixos que en la convocatòria anterior del 2019. La segueixen Barcelona (32), València (16) —que disposarà d'un més que en les últimes eleccions generals— i Sevilla i Alacant, amb 12 parlamentaris. A Castelló n'hi haurà 5.

En cada circumscripció provincial es designaran, a més, quatre senadors. En les insulars n'escolliran tres a Gran Canària, Mallorca i Tenerife i un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla elegeixen dos senadors cadascuna.

Les cambres es constituiran el 17 d’agost

Una vegada celebrats els comicis, les cambres resultants es reuniran, en sessions constitutives, el dia 17 d'agost a les 10:00 hores. Les sessions plenàries seran de manera simultània en totes dues cambres i al Congrés estarà presidida inicialment pel diputat electe de més edat, assistit en qualitat de secretaris pels dos més joves. En aquestes sessions, el Congrés i el Senat elegiran els presidents respectius i els membres de les meses.

En cas que el procés d'investidura fallara, les Corts tindrien un termini màxim de dos mesos per a tornar a convocar una cita electoral.