Puig anuncia que es posaran 1,3 milions de vacunes al juny

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que al mes de juny es posaran 1,3 milions de primera i segona dosis a la Comunitat Valenciana. En la primera intervenció en la sessió de control a les Corts, el cap de Consell ha avançat que estima que el pròxim mes el 55% de la població valenciana haurà rebut almenys una dosi, i el 30% la pauta completa.

Puig, també ha anunciat la contractació de 6.600 professionals sanitaris, entre juliol i setembre, per a cobrir les vacances d'estiu i reforçar l'atenció en les zones de costa, en previsió de la reactivació del turisme.

La Generalitat preveu dos milions de turistes estrangers entre juny i setembre, segons ha avançat el cap del Consell. Es tracta del doble que l'any passat, però un poc menys de la meitat que en l'estiu anterior a la pandèmia, quan més de quatre milions visitaren la Comunitat Valenciana. També espera rebre a quasi set milions de visitants d'Espanya, 500.000 més que en 2020.

Aquestes previsions tenen en compte l'expectativa que el govern britànic alce les restriccions per a viatjar a Espanya, que manté en la zona groga del semàfor de seguretat i avalua encara com un conjunt, tot i l'asimetria territorial en l'evolució de la pandèmia.

El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha preguntat per les gestions per a combatre la precarietat laboral del sector turístic i ha recordat els abusos que fa un any van denunciar a l'hemicicle el col·lectiu de les cambreres de pis o kellys.

Renovació de 6.050 contractes sanitaris de reforçament

Pel que fa a la controvèrsia per la no renovació de vora 3.000 dels 6.000 contractes de reforç als ambulatoris i els centres d'especialitats que s'han activat durant la pandèmia, la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, ha assegurat que "la conselleria no ha despatxat ningú" sinó que en realitat "ha renovat [el contracte] a 6.050 persones perquè puguen treballar fins a desembre" i ha recordat que el cap del Consell s'ha compromés a ampliar la plantilla de la sanitat pública valenciana amb llocs estructurals en el pròxim pressuposts autonòmic. Segons ha apuntat abans Puig, això suposa renovar el 75% dels contractes, la qual cosa requerirà una inversió de 140 milions.

El Diari Oficial de la Generalitat publica justament aquest dijous l'orde de Sanitat per a la renovació, que justifica per la "possibilitat de brots per l'evolució incerta de la pandèmia" tot i l'evolució favorable de la situació epidemiològica i la "sensible reducció del nombre de contagis vinculables als avanços en el procés de vacunació massiva".

A les Corts Barceló també ha acusat al diputat popular José Juan Zaplana de mentir, i l'ha retret que insistisca a afirmar que la conselleria ha sigut condemnada per la gestió de la pandèmia, quan el TSJCV acaba de revocar la sentència.

Condicions per a una recuperació "sólida i forta"

A preguntes de la diputada popular Eva Ortiz sobre el futur econòmic postpandèmia, el president de la Generalitat ha destacat que les previsions apunten que "estem en les condicions de començar una recuperació sòlida i forta". I ha destacat que les projeccions del BBVA assenyalen que l'economia valenciana serà la tercera que més creixerà el 2021 i la quarta que més ocupació crearà. "La Comunitat Valenciana està ara millor, tot i la pandèmia, que quan deixaren de governar", ha contestat Puig a la síndica del Partit Popular.

La diputada d'Unides Podem, Pilar Lima ha advertit Puig, però, que la crisi ha aguditzat la precarietat sobretot en els joves i en les dones, i ha posat als riders com a exemple que "tindre treball ja no garanteix escapar de l'exclusió". Per això ha instat Puig a exigir a Madrid la derogació de la "maleïda" reforma laboral de 2012

El PP vol que l'advocacia reclame els dos milions d'ajudes al germà de Puig

Eva Ortiz ha revelat després que la Guàrdia Civil ha registrat la seu de les empreses del germà del president de la Generalitat, Francis Puig, i dels socis d'aquest. Ortiz ha anunciat que el seu partit presentarà una "reclamació formal" perquè retornen als valencians ajudes que presumptament han rebut de manera "irregular i fraudulenta", que estimen en dos milions.

La formació ha fet públic un acte del jutjat d'instrucció número 4 de València, del passat 21 de maig, en què es desestima el recurs interposat per Francis Puig, Canal Maestrat, Kriol Produccions, Nova, Enrique Adell Bover i TVCS contra els registres de la policia judicial. Les persones investigades assenyalaven que "es podria haver evitat el desplaçament de la Guàrdia Civil" perquè "no tenen cap inconvenient" a presentar les factures requerides.

La portaveu popular ha exigit a Puig "coherència" i l'ha demanat que l'advocacia de la Generalitat es persone en la causa per a recuperar els diners, com han fet en altres casos. El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, ha retret als populars la insistència en el cas, recordant que han presentat 900 demandes d'informació, de les quals la conselleria ja n'ha respost la meitat.

Puig sobre el requisit lingüístic: "Les llengües són ponts, no murs"

Ortiz també ha acusat el Botànic de tractar la població de les comarques del sud com "valencians de segona" per la "imposició lingüística del valencià" i la falta d'un compromís més rotund amb la continuïtat del transvasament Tajo-Segura.

"Amb l'aigua i la terra busquen el fang i ahí no ens trobarem", ha dit Puig per a tancar el debat sobre aquests punts.

El requisit lingüístic a la funció pública ha sigut altre dels temes de controvèrsia política. Ruth Merino (Cs) ha acusat el cap del Consell "d'espantar les famílies" creant "un problema on no existia", i preferir una Comunitat "dividida, hostil i tancada abans que rica, oberta i unida". Ana Vega (Vox), ha retret Puig que "impose la seua agenda ideològica" amb un requisit que, al seu parer, "generarà un autèntic èxode de professionals" a canvi de "mediocres que sàpien català".

El president de la Generalitat ha criticat la visió de la llengua en termes de conflicte i ha recordat que s'intenta garantir, amb aquest requisit, el dret perquè cada persona es puga dirigir a l'administració "en la llengua que vulga". "Les llengües mai són murs, són ponts", ha dit Puig, que ha defensat l'impuls al valencià perquè "va en decreixement". A Vega li ha censurat específicament "el nivell de menyspreu" que al seu parer empra per a parlar del valencià.