Puig apel·la a “l’esperit de Benicàssim” i a assolir acords de finançament, inversions i energia
El cap del Consell aprofita l’acte de l’aniversari de l’Estatut per a reclamar el corredor mediterrani i l’educació trilingüe i debades des dels 0 als 18 anys
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha apel·lat a “l’esperit de Benicàssim", en referència al lloc on es va gestar l’Estatut d’Autonomia, i a aconseguir “grans acords” entre les forces polítiques en matèria de finançament, inversions i visibilitat dels valencians. Era la declaració d’intencions davant la resta de companys del Consell, que aquest divendres ha fet la reunió setmanal a Benicàssim en commemoració del 40 aniversari de l’Estatut d’autonomia, que es compleix aquest divendres.
Així mateix, el president de la Generalitat ha apostat per un gran pacte per l’energia, que avance cap a la sostenibilitat i l’autonomia energètica.
El cap de l'executiu valencià ha defensat que l'Estatut ha sigut la "mà invisible" que ha accelerat la "nova Comunitat Valenciana", que ara és una "terra amb més gent, més diversa i amb més igualtat" i que ha reforçat l'estat del benestar. Puig també ha reivindicat que, el 2022, aquest és un territori "més protector, més progressista i amb més seguretat".
En aquesta línia, ha reivindicat que l'Estatut és una "xarxa protectora, un mantell de respecte i una garantia que permet cinc milions de maneres de ser valencià, una per cada habitant".
Quan falten deu anys perquè se celebre el mig segle de l'Estatut, Puig ha aprofitat per a marcar una "nova frontera" amb els objectius cap als quals la Comunitat Valenciana ha de caminar. Entre aquests propòsits, Puig ha citat l'erradicació de la violència masclista, la "igualtat real" entre homes i dones, l’habitatge per als joves i la plena ocupació sense precarietat.
Així mateix, el president de la Generalitat ha advocat per una salut mental reforçada, l'apoderament de la discapacitat, el respecte a les minories, l'educació trilingüe i gratuïta dels 0 als 18 anys, una FP "sense complexos" i una universitat "pràctica i humanista", majors "atesos amb dignitat", conciliació "real", esport sense discriminacions i la fi de la pobresa infantil.
A parer seu, aquesta nova frontera ha de propiciar una "Espanya polifònica", amb "lleialtat federal" entre autonomies, la descentralització competencial "sense valencianocentrisme", "sinergies metropolitanes" i un "interior viu", l'articulació de les mancomunitats comarcals, noves competències per als municipis i un europeisme transformador.
Pretén també que assegure un corredor mediterrani "vigorós", el "lideratge" en la nova indústria, més R+D empresarial, relleu generacional al camp, un "mediterrani respectat", la memòria "dignificada", justícia "ràpida i digital", administració "emprenedora", innovació en els sectors tradicionals i una cultura "rendible" per als creadors, un valencià "més parlat i prestigiat" i "nous drets que no podem ni imaginar".
