Puig avança que el 2022 comença amb el "rècord històric" de més de dos milions de valencians i valencianes amb faena

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que el nou any que comença aquest dissabte, 1 de gener, portarà un "rècord històric" de treballadors i treballadores a la Comunitat Valenciana amb una xifra que superarà els dos milions de persones afiliades a la Seguretat Social. "Mai havíem tingut tants valencians treballant", ha assegurat, tot i que no ha concretat la quantitat exacta. L'anunci l'ha fet aprofitant el tradicional missatge amb motiu de Cap d'Any, en què el cap del Consell ha fet balanç del 2021 i ha marcat els reptes per al 2022.

La principal prioritat, ha dit, és mantindre l'actual "potència" en la recuperació econòmica postpandèmia en forma de "més" i "millor" faena, però també revertir les "injustícies". Per exemple, "el preu de la taronja que cobra un llaurador", o el "jornal escàs dels collidors".

La covid-19 ha tornat a centrar bona part del discurs institucional de Puig, que enguany ha pronunciat des de l'Elca. Des de la casa que va ser refugi literari del poeta valencià Francisco Brines, el president s'ha adreçat als valencians i valencianes per a felicitar-los l'any que entra. Ha tingut paraules de record i estima per a les 8.097 persones que han perdut la vida per la pandèmia, així com per a les famílies, i també ha enviat "força" a les que estan hospitalitzades o contagiades ara mateixa amb covid-19. "Està sent un colp devastador per a la societat", ha lamentat el mandatari.

2021, l'any de la responsabilitat

Si hi ha una paraula que per a Ximo Puig resumeix l'any que acomiadem, aquesta és "responsabilitat". La que han adoptat totes les persones que s'han vacunat contra la covid-19 i que han complit les mesures restrictives decretades per a frenar la pandèmia, però també la dels agents socials i les autoritats per a adoptar polítiques que preserven la salut de la societat. Una gestió, combinada amb "l'esforç de la societat valenciana" i "l'enorme treball dels professionals sanitaris" que ha permés salvar centenars de vides. "Junts, hem salvat 1.160 vides respecte a la mortalitat mitjana de tot Espanya", ha celebrat el president.

Durant la intervenció, Puig ha remarcat que l'actual situació epidemiològica de la covid-19 no és comparable amb la de l'any passat gràcies a la vacunació, que ha disminuït la gravetat de la pandèmia. "Tenim més defenses", ha assegurat. Així, durant el 2021 s'han administrat quasi deu milions de dosis dels diversos preparats immunitzadors: més del 90% de la població diana té la pauta completa, segons l'última actualització del Ministeri de Sanitat, i quasi un terç dels xiquets de 5 a 11 anys han rebut la primera dosi de la vacuna pediàtrica de Pfizer.

Amb aquest canvi d'escenari, el cap del Consell ha revindicat que a partir d'ara la resposta a la pandèmia ha de ser "diferent" i ha demanat passar, sempre que la situació hospitalària ho permeta, d'un 2020 marcat per les "mesures de restricció" a un 2022 centrat en "mesures de protecció". Després de quasi dos anys de crisi sanitària, ha dit, "ara és crucial protegir la salut mental i emocional". També ha advocat per accelerar la vacunació amb les terceres dosis i mantindre la corresponsabilitat amb la creació d'"espais més segurs".

Comunitat Valenciana, exemple d'"estabilitat"

En el missatge de Cap d'Any, Ximo Puig ha reivindicat la Comunitat Valenciana com un territori d"'estabilitat" que proporciona "seguretat" a l'economia i les empreses. A aquesta estabilitat ha contribuït, a parer seu, la unitat en el govern valencià, que ha permés aprovar "set pressupostos en set anys", així com el diàleg social entre sindicats, patronal i Consell per a pactar "cada mesura".

El dirigent ha demanat "apreciar la diversitat" que hi ha a Espanya i "cosir millor les seues terres i gents" perquè "hi ha moltes maneres" d'entendre l'Estat. En aquest sentit, ha reclamat tant al govern espanyol com als partits polítics i les comunitats que facen "un pas decidit" per a avançar en el "consens" i fer viable un "gran acord d'una Espanya justa", que contemple un nou model de finançament "just" amb tots els territoris. Així mateix, ha defensat la desconcentració de l'Estat i les institucions i ha reivindicat unes "infraestructures justes", com el corredor mediterrani.

Més enllà del coronavirus

Puig tampoc no ha volgut deixar fora del discurs altres problemes que, com ha dit, no poden quedar "sepultats per cap pandèmia". Per a recordar que encara perviuen la violència masclista i l'explotació sexual o la importància de tractar la salut mental i impulsar la investigació mèdica, el president ha volgut destacar exemples concrets de superació com ara el de Noa Higón, una jove valenciana que pateix set malalties rares i "que cada dia ens dona una lliçó amb la seua vitalitat".

Homenatge a Brines

Amb l'elecció de l'Elca, la casa situada a Oliva (Safor) que va ser refugi literari de Francisco Brines, com a enclavament per a pronunciar el discurs de Cap d'Any, el cap del Consell ha volgut fer un homenatge al poeta valencià. Brines va faltar el mes de maig als 89 anys, poc després de rebre el Premi Cervantes de la mà dels reis d'Espanya i és l'únic poeta valencià que ha aconseguit aquesta distinció fins ara. Puig ha guardat espai en el missatge per a uns versos de Brines per a animar la societat valenciana que s'ha de viure cada dia: "Y todo pudo ser, pues fue vivido".

Enguany és la quarta vegada que Puig s'adreça als valencians i valencianes l'últim dia de l'any des de fora del Palau de la Generalitat. El 2016 ho va fer a Oriola, des de la casa natal del poeta valencià Miguel Hernández, mentre que el lloc triat el 2019 va ser la vall del Cabriol, un espai natural que la Unesco havia declarat feia poc de temps reserva de la biosfera. El 2020 es va traslladar al claustre de la seu històrica de la Universitat de València, ubicada al carrer de la Nau de València, per a transmetre la importància de la ciència, l'educació i d'Europa, essència del pensament de l'humanista valencià Lluís Vives.