Puig carrega contra el "procés invisible" de Madrid basat en la competència deslleial i el "dúmping fiscal"
El cap del Consell ha reivindicat una reforma urgent del model de finançament autonòmic i el desplegament d'una "potent" política de desenvolupament regional
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha carregat aquest dimecres contra el "procés invisible" i la "competència deslleial" que, al seu juí, exerceix la Comunitat de Madrid respecte a altres territoris perquè, segons ha dit, "atrau bases imposables d'altres territoris".
En la seua intervenció en el desdejuni informatiu d'Europa Press, el president ha assenyalat el "centralisme ineficient" com un altre dels desafiaments, al qual ha qualificat d'un "procés invisible" d'una capital que no té en compte les conseqüències de les seues decisions per a la resta del país i que està fracturant Espanya.
Ximo Puig ha quantificat en 4.453 milions les rebaixes fiscals per a les rendes altes, gràcies als avantatges de la capitalitat i el "dúmping fiscal", la qual cosa suposa una competència deslleial que atrau bases imposables d'altres territoris, i que n'afecta la seua recaptació.
"Si hi ha privilegi, ha d'haver-hi contraprestació per a aconseguir una Espanya més justa"
Per això s'ha mostrat convençut que "si hi ha un privilegi, ha d'haver-hi contraprestació per a aconseguir una Espanya més justa" i ha qualificat de "bona opció" el plantejament d'establir un impost específic per a les rendes altes de la Comunitat de Madrid per a harmonitzar la fiscalitat en tots els territoris.
El cap del Consell ha fet cinc "propostes de cohesió" per a resoldre els actuals desafiaments territorials que, segons els seu parer, Espanya ha d'abordar, i que ha identificat com l'independentisme, el centralisme ineficient, la invisibilitat i la despoblació, a més del finançament injust.
Aigua per als agricultors valencians
Durant la seua intervenció, el president ha instat el govern espanyol a abordar la convergència territorial "amb la mateixa audàcia amb la qual s'està afrontant el desafiament català", i ha urgit a solucionar el conflicte de l'aigua que ha descrit com una "qüestió de solidaritat bàsica". En aquest sentit, ha reivindicat "aigua per sempre" per als agricultors valencians, la qual cosa ha considerat com una qüestió "irrenunciable".
Al mateix temps, Puig ha agraït la "major sensibilitat" del govern de Sánchez en haver consignat, per primera vegada, el 10% de la inversió dels pressupostos generals de l'Estat a la Comunitat Valenciana, atenent així el seu pes demogràfic, o haver aplicat criteris equitatius en el repartiment dels fons de la pandèmia.
Model de finançament "just"
Així, ha reivindicat una reforma urgent del model de finançament autonòmic i el desplegament d'una "potent" política de desenvolupament regional que responga a les actuals asimetries territorials. El president ha insistit que la resposta a les asimetries territorials implica augmentar els recursos per a finançar l'estat del benestar, i redistribuir-los de manera més equitativa, com requereix la Comunitat Valenciana, actualment l'autonomia pitjor finançada.
Puig proposa una Festa Nacional d'Espanya itinerant
D'altra banda, el cap del Consell ha proposat un major reconeixement a la pluralitat que caracteritza la invisibilitzada "Espanya policèntrica", i ha reivindicat la descentralització d'estructures. Puig ha al·ludit a la possibilitat que organismes de l'Estat puguen traslladar les seus de Madrid a altres ciutats com per exemple Turespaña a Palma; la seu central de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, a Vigo; el Centre Nacional de Dansa, a Sevilla; o Ports de l'Estat, a València; així com celebrar la Festa Nacional d'Espanya cada any en una ciutat diferent.
Entre altres dades, Puig ha assenyalat que la capital d'Espanya acull 150.574 empleats del sector públic estatal, dels quals 44.315 corresponen a institucions que podrien estar situades en qualsevol altre lloc d'Espanya, i que tindrien un important efecte tractor allí.
La necessitat del corredor mediterrani
Així mateix, ha defensat la urgència de "redibuixar" els mapes d'infraestructures i lligar-los a criteris de població, economia i eficiència, per a passar "de la radialitat a la racionalitat". En aquest sentit ha defensat la necessitat que el corredor mediterrani siga ja una realitat, ja que per aquest transiten més del 50% de les exportacions a Europa.
A més, ha proposat institucionalitzar la Conferència de Presidències Autonòmiques amb almenys una reunió semestral; reglamentar les conferències sectorials; i avançar en la reforma del Senat perquè es complisca l'actual Constitució quan parla de cambra territorial.
Via valenciana per a aconseguir la convivència
En el transcurs de la conferència, el responsable autonòmic ha advocat pel "diàleg, l'audàcia i el pacte", enfront de la via unilateral de l'independentisme i ha defensat el camí dels indults del president Sánchez que ha definit com una "decisió valenta i assenyada després d'una dècada de soroll i fúria", al mateix temps que ha manifestat la seua esperança que els "interpel·lats mostren voluntat d'arribar a acords".
El president ha destacat que la causa comuna ha de ser la convivència i ha assegurat que "Espanya necessita més ponts i menys murs". En aquest sentit, ha oferit la via valenciana basada en "la serenitat, el diàleg i l'acord", i ha posat com a exemple de la seua efectivitat les aliances "per la prosperitat compartida i per la igualtat" que està teixint la Comunitat Valenciana amb altres autonomies com Catalunya, Balears i Andalusia, "allunyades de partidismes i de tacticismes electorals".