Quaranta anys de l’operació Túria: com es va viure el 23F a València?
Després que Tejero assaltara el Congrés, Milans del Bosch va ser l’únic capità general que va decretar el toc de queda a València.
Aquest dimarts es compleixen quaranta anys del 23F, una data històrica marcada per l’intent fallit del colp d’Estat d’un grup de guàrdies civils, liderats pel tinent coronel Antonio Tejero, que van assaltar el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. Fora del Congrés, aquest dia es va viure amb especial tensió als llocs on la presència militar es va fer més evident, com per exemple a Alcoi i, sobretot, a València, on els tancs i l’artilleria ocuparen els punts estratègics.
De fet, el capità general Jaime Milans del Bosch va ser l’únic que es va atrevir a arribar tan lluny a València. Des del seu despatx a Capitania, aquest militar va dirigir l'anomenada operació Túria. Va desplegar els blindats dels regiments Biscaia i Numància per la ciutat amb camions, artilleria i una tropa desorientada per a ocupar punts estratègics. També va decretar el toc de queda.
Algunes de les persones que estaven fent la mili en aquella època han contat a À Punt NTC la seua percepció de la situació. Així, Rafa Furió ha expressat que “no sabien si anàvem a parar el colp o a favor del colp”. “La columna de carros de la meua companyia va entrar pel carrer Periodista Azzati. El carro pesava 45 tones i la vorera es va enfonsar”. “Els més aterrats eren nosaltres, els que estaven damunt dels carros de combat”, ha corroborat per la seua part José Pastor, que també estava fent la mili el 23F.
A Alcoi, d’altra banda, també es van veure tancs. Abans que arribaren a València, la població ja estava atemorida. Els mitjans de comunicació també eren un objectiu, així com l’esquerra, que es va preparar per a tornar a la clandestinitat. “No sabíem si anàvem a poder eixir, va ser un moment terrible”, va declarar després del colp d’Estat la periodista d’El Diario de València Rosa Solbes.
Amb tot, Milans del Bosch no va desmuntar l’operació Túria fins passades les cinc de la matinada. L’endemà el van substituir i condemnar a trenta anys, encara que només en compliria nou.