Qui és qui en la coalició Sumar

Després del sí de Podem a integrar-se a Sumar, amb figures com Irene Montero i Pablo Echenique fora de les llistes ara com ara, un total de quinze forces polítiques s'han integrat en la coalició que lidera Yolanda Díaz i que ha sigut registrada en la Junta Electoral Central.

Al País Valencià el principal aliat és Compromís. El nom de la confluència en la papereta, Compromís-Sumar: Sumem per Guanyar, ho fa palés, així com el fet que els principals llocs d’eixida siguen per a la coalició valencianista. A la resta de l’estat, aquestes són les formacions que s'han incorporat a Sumar per a concórrer a les eleccions generals del 23 de juliol.

Podem. El partit va eixir del moviment 15M que van fundar Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero, entre altres. Ha experimentat diverses escissions al llarg dels anys com ara Més Madrid o Endavant Andalusia. La secretària general actual és Ione Belarra, ministra de Drets Socials.

Va entrar en les institucions el 2014, en guanyar quatre escons en les eleccions europees i va arribar a destalonar el PSOE en les enquestes per a després anar perdent força fins al desastre del 28M. El 2020 va signar amb els socialistes el primer govern de coalició des de la transició democràtica. 

Esquerra Unida. De llarga trajectòria política, EU ha sigut el principal referent a l'esquerra del PSOE fins que va arribar Podem. Alberto Garzón, el coordinador federal i ministre de Consum, ha sigut un dels màxims suports de Yolanda Díaz des que va apostar per presentar un projecte electoral. Garzón ha fet un pas al costat i no anirà en cap llista aquests comicis. 

AraMÉS. Coalició balear que es defineix com econacionalista i de la qual formen part Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa. Ha retingut els quatre diputats que tenia en els comicis del 28M. Com en el cas de Compromís, el nom de la candidatura integrarà la seua marca. Així, el nom de la coalició a les Illes Balears serà Sumar Més i en la papereta la fórmula serà AraMés-Sumar.

Catalunya en Comú. Conegut també com els Comuns, és una formació catalanista d'esquerres però no independentista. La màxima representant és l'alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada Colau. Han aconseguit resistir en les municipals passades.

Més Madrid i Més País. Formacions germanes que van nàixer amb la candidatura de Manuela Carmena a l'alcaldia de Madrid quan va aspirar a un segon mandat en les municipals de 2019 i de l'eixida posterior d'Íñigo Errejón de Podem, que va concórrer per primera vegada a les generals del novembre del 2019, i va traure el seu escó. És la segona força política tant en la comunitat autònoma com a l’Ajuntament de Madrid. 

Verds-Equo. Partit ecologista creat el 2011. Tenia un representant en el Congrés en aquesta legislatura, Inés Sabanés, que recentment s’ha retirat de la primera línia política. 

Chunta Aragonesista. Ideològicament socialdemòcrata i marcadament aragonesista, va ser el partit del cantautor José Antonio Labordeta. Ha mantingut els tres escons en les Corts aragoneses en la passada convocatòria electoral autonòmica. 

Batzarre. Formació anticapitalista navarresa constituïda oficialment el març de 1991, amb presència a les zones de Pamplona i Tudela.

Drago. Projecte d’obediència canària impulsat per l'exdiputat podemita Alberto Rodríguez, que va abandonar la formació per diferències arran la retirada l'escó en execució d'una sentència del Suprem per un delicte d'atemptat contra l'autoritat. En la seua estrena en les eleccions autonòmiques no va aconseguir entrar en el Parlament canari, però sí dos regidors a La Laguna. 

Esquerra Asturiana. Fundat el 1992, desenvolupa la seua activitat al Principat d'Astúries, on una de les seues principals banderes és la defensa de la llengua asturiana.

Iniciativa del Poble Andalús. Aquest partit va sorgir el febrer de 2016 després de romandre com a Iniciativa per Andalusia dins d'Esquerra Oberta i Esquerra Unida. Forma part de la coalició autonòmica Per Andalusia, que no va obtindre els resultats esperats en les andaluses del 2022.

Aliança Verda. Va nàixer el 2021 a partir de les persones que es van quedar en Unides Podem després de l'eixida d'Equo per a integrar-se en Més País juntament amb altres organitzacions ecologistes.