Reforma de l'avortament: nous drets, baixa per menstruació incapacitant i permís retribuït des de la setmana 39

L’avantprojecte deixa pel camí mesures destacades, com la reducció de l'IVA de compreses i tampons

El nombre d\'avortaments s\'estabilitza en l\'última dècada
El nombre d'avortaments s'estabilitza en l'última dècada / À Punt NTC

Garantia d'accés a l'avortament a l'hospital públic més pròxim, fi de l'exigència del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys, baixa laboral per menstruació incapacitant i un permís retribuït a partir de la setmana 39 d'embaràs.

Després de mesos de negociacions en el govern de coalició, el Ministeri d’Igualtat s’ha mostrat satisfet amb l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament que porta aquest dimarts al Consell de Ministres, encara que pel camí s'han quedat mesures destacades, com la reducció de l'IVA de compreses i tampons.

S’aparca l’IVA superreduït

El departament que lidera Irene Montero aspirava també a aconseguir que el permís retribuït per a les embarassades començara en la setmana 36 de gestació i serà finalment des de la 39, però, en qualsevol cas, reconeix l'esforç realitzat pel ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá.

Més dura ha sigut la negociació amb María Jesús Montero i, a pesar que l'IVA superreduït del 4% per als productes d'higiene femenina està en l'acord de coalició que van firmar el PSOE i Podem, de moment la proposta ha quedat aparcada.

En una entrevista en la Cadena Ser, Irene Montero ha deixat clar aquest dilluns que continuarà "lluitant" per això quan es negocien els pròxims pressupostos generals de l'Estat i ha destacat altres propostes que inclou la llei per a pal·liar la denominada pobresa menstrual, com la distribució gratuïta d'aquests productes en centres educatius, penitenciaris o vinculats a serveis socials.

Igualtat fa bandera d'una llei pionera a Europa a l'hora de reconéixer el dret a la salut menstrual, amb la qual les dones que patisquen un dolor incapacitant durant la regla podran accedir a una baixa laboral assumida per la Seguretat Social des del primer dia i sense duració màxima.

El debat de les menors

L'avantprojecte, que posa l'accent en la necessitat de l'educació afectivosexual en les diferents etapes educatives, garantirà que les dones poden accedir a l'avortament en el centre públic més pròxim al seu domicili, per la qual cosa es crearà un registre d'objectors de consciència que permeta organitzar els serveis.

És un dels principals problemes que vol pal·liar la reforma: de les 88.269 interrupcions voluntàries de l'embaràs notificades en 2020, últimes dades disponibles, el 84,5% van ser fets en centres privats. Dotze províncies no han notificat cap avortament en els últims cinc anys, ni en clíniques privades.

Un altre objectiu clau de la reforma és eliminar l'exigència del consentiment patern en el cas de les menors de 16 i 17 anys, un dels punts que previsiblement centrarà el debat polític, ja que va ser el PP qui va introduir aquest requisit el 2015.

El principal partit de l'oposició, amb diferents sensibilitats davant l'avortament, no ha mostrat encara en públic la seua posició davant la proposta de reforma, al·legant que es tracta d'una cortina de fum del govern per a desviar l'atenció en la crisi oberta per espionatge amb Pegasus.

Quan el 2010 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va substituir el dret a l'avortament en determinats suposats per una llei de terminis, que garanteix l'avortament lliure en les primeres 14 setmanes d'embaràs, el PP hi presentà un recurs davant el Constitucional, però quan va accedir a La Moncloa va optar per no derogar-la.

Ho va intentar Alberto Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia amb una "llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada" i va acabar dimitint. Mariano Rajoy només va rescatar en la reforma de 2015 l'exigència del consentiment exprés d'un progenitor o tutor per a les menors de 16 i 17 anys, punt que ara elimina el govern de coalició.

"Cal deixar d'infantilitzar les dones", ha subratllat en TV3 la secretària d'Estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, mentre el Constitucional segueix sense pronunciar-se dotze anys després del recurs.

Desapareixerà per això també el termini de reflexió de tres dies i l'obligació d'entregar a la dona, si no el demana, el sobre que s'ofereix a les dones amb informació sobre ajudes i recursos disponibles.

També et pot interessar

stats