Ribera contradiu a Puig i assegura que no s'ha canviat cap document del Tajo-Segura
La ministra per a la Transició Ecològica afirma que no tenen "prioritat per un riu o per un altre"
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, afirma que el document remés al Consell d'Estat que afecta el transvasament Tajo-Segura és el que va ser rebre el suport majoritari en el Consell Nacional de l'Aigua, en contra del que afirmen des del govern valencià.
Des de Brussel·les el president de la Generalitat, Ximo Puig, va reivindicar dimarts que si es produeix un acord en el Consell Nacional de l'Aigua, com el que es va aconseguir sobre el transvasament Tajo-Segura, "s'ha de respectar" o, en tot cas, tornar a convocar aquest òrgan i prendre "una altra decisió".
El mateix dia, la consellera d'Agricultura, Isaura Navarro, va traslladar al secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, el malestar pels canvis que s'havien produït en el text acordat en el Consell Nacional de l'Aigua sobre el pla del Tajo i va avançar que, en cas de persistir la decisió de retallar el transvasament, exerciran les accions que corresponguen.
Cada sector ha tingut ocasió durant tres anys d'aportar les seues idees
"Ho repetiré per enèsima vegada. El document que hem enviat al Consell d'Estat és el que va rebre el suport majoritari en el Consell Nacional de l'Aigua i ací cada comunitat autònoma, cada sector, ha tingut ocasió durant tres anys d'aportar les seues idees", ha dit aquest dijous la ministra en declaracions a la premsa després de participar en un debat organitzat pel Club Diàlegs per a la Democràcia.
És obvi, ha afegit, que en molts casos, "les idees no eren compatibles entre si," però es va aconseguir "un consens extraordinari sobre alguna cosa nova —el cabal ecològic— que s'ha de respectar perquè és legislació, perquè hi ha sentències, perquè es necessita i perquè és un riu compartit".
El cabal ecològic, ha assenyalat, s'ha fixat per al Tajo d'acord amb criteris tècnics i científics, que "són exactament els mateixos que s'han utilitzat per a la fixació de cabal ecològic en la resta de les demarcacions hidrogràfiques d'Espanya".
"Castella-la Manxa va acceptar que no podia ser la seua pretensió quantitativa i que socialment i econòmicament necessitàvem poder garantir a les conques receptores del transvasament un volum d'aigua addicional suficient", ha ampliat.
Aquest cabal, ha apuntat, havia d'aplicar-se de manera progressiva per a donar temps que la inversió en aigua dessalinitzada, interconnexió de dessalinitzadores o més aigua reciclada i més eficiència, donara el seu fruit i no hi haguera cap mena de tensió ni de preocupació per als regants, tot assegurant el compromís envers ells de poder tindre [aigua] a un preu "assumible i raonable".
"Proposta d'últim minut d'algunes comunitats"
"El que ha eixit del Consell Nacional de l'Aigua ha sigut el text que, malgrat la proposta d'últim minut d'algunes comunitats de regants, d'algunes comunitats, en veure's rebutjat per la immensa majoria del Consell Nacional de l'Aigua no va ser possible incloure i es va tornar al consens previ de fixar aquest cabal creixent al llarg de quatre anys", ha insistit.
Durant la seua intervenció en el debat i sense fer al·lusió directa a l'oposició de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia a la retallada al transvasament Tajo-Segura, Ribera ha defensat que no hi ha hagut mai tanta inversió en infraestructures hídriques per a, per exemple, que la gent deixe de dependre de quan ploga a la capçalera del Tajo per a poder satisfer les seues necessitats d'aigua.
"No sempre es té el suport total, però tots els rius han de disposar d'una cosa tan elemental com és la definició de cabal ecològic", basada en criteris tècnics i científics comuns per a tots els rius.
"No tenim prioritat per un riu o per un altre i el riu més cabalós de la península Ibèrica (...) no ho tenia", la qual cosa va fer que el pla del Tajo s'anul·lara en diverses ocasions.
"Soc optimista i el missatge és un missatge de tranquil·litat", ha afirmat la ministra, que ha demanat als grups polítics responsabilitat i que deixen de buscar "arguments demagògics" perquè no es tracta de generar més preocupació, sinó d'aportar propostes sobre com resoldre els problemes i sense distorsionar o desequilibrar en favor de grans corporacions.
També ha dit que confia en "una convergència creixent sobre per què és important l'aigua" i, si bé ha admés que "no sempre és fàcil trobar propostes de política pública i marcs d'ordenació" que satisfacen a tots, ha subratllat que hi ha hagut un progrés molt notable en el consens de l'aigua a Espanya.
"Hem treballat durant quasi tres anys en la preparació del cicle següent de planificació hidrològica i el fet d'haver arribat fins ací amb un nivell de maduresa de consens tècnic, polític i territorial entre els diferents actors reflecteix que les circumstàncies han canviat", ha remarcat.
La societat ja entén que no es pot tindre tota l'aigua que es vulga, perquè hi ha limitacions físiques que no depenen de la voluntat de ningú, ha assenyalat Ribera, que ha dit que seria desitjable que cada vegada que es toque un assumpte rellevant en relació amb l'aigua s'aborde des de la responsabilitat i vetlant per l'interés general.
