Ribera nega l'apagada informativa: "L'Aemet va fer onze telefonades i la CHX va enviar 198 correus"

La ministra de Transició Ecològica adverteix que la Generalitat havia d'haver actuat des de l'alerta de l'Aemet, com feren altres institucions, i no en funció de les dades hidrològiques, que a penes deixen marge de reacció

La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera / À Punt NTC

La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica ha negat al Congrés una "apagada informativa" dels organismes dependents de l'administració de l'Estat durant la DANA, tal com va sostindre el president Carlos Mazón en la seua intervenció a les Corts per a explicar la gestió de la catàstrofe. En la rèplica del ministeri des de les Corts Generals, Ribera ha exposat que l'Aemet va fer onze telefonades a la direcció de Protecció Civil que tenia la Generalitat, entre les 06:30 h i les 18:10 h. I que, en paral·lel, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar 198 correus. Set d'estes comunicacions per correu de la CHX es van produir entre 16:26 h i les 18:43 h i quatre, específicament, van versar sobre l'acumulació d'aigua a Xiva, la capçalera de la rambla de Poio. "Si la pluja s'acumula aigües amunt, s'acaba desbordant baix. És l'últim moment que hi ha marge, poc, de 30 a 45 minuts per a reaccionar", ha explicat.

Ribera ha pegat la volta a l'argumentari de Mazón, que va circumscriure a la falta d'informació de la CHX sobre l'augment dels cabals de les rambles i la incapacitat d'anticipar el desbordament i avisar a temps la població. Ha advertit que l'Aemet havia avisat d'una DANA excepcional amb 72 hores d'antelació, que hi havia un avís roig (la màxima advertència) des de les 7:31 h del dimarts 29 d'octubre, dia de la DANA, que va estendre's en la primera hora del matí a la província de València i amb la mateixa previsió.

L'alerta primerenca marca la capacitat real de resposta. Les dades hidrològiques en temps real difícilment basten per si soles per a alertar la població a temps

"L'alerta primerenca marca la capacitat real de resposta. Les dades hidrològiques en temps real [les de la CHX] difícilment són suficients per si soles per a alertar la població amb temps de sobra i capacitat", ha afirmat. Ribera ha destacat que amb la mateixa informació administrativa, la Universitat de València va suspendre les classes amb un dia d'antelació, la Diputació de València va enviar la plantilla a casa i 62 municipis de la província van prendre mesures de prevenció diverses, com la suspensió de les classes.

També ha recordat que ja a les 17:42 del 29 d'octubre, l'Ajuntament de Xiva va suspendre totes les activitats i va recomanar a la població anar-se'n a casa per la intensitat de les precipitacions. El barranc que travessa el poble és la capçalera de la rambla de Poio que acabaria desbordant-se aigües avall.

La ministra també ha informat que a les 18:05 h la CHX va notificar l'escenari dos, excepcional, pel risc de trenament de la presa de Forata, el qual assegura que va transmetre presencialment el president de la institució, present al Cecopi. "Van ser hores complicades on la CHX gestiona amb prudència i informa el Cecopi i pren decisions per a evitar el trencament de la presa", ha afirmat.

Les gotes fredes del segle passat no són equiparables a les del segle XXI. No podem perdre un minut minant la credibilitat de la ciència i les institucions

"Només un de cada 400 avisos de l'Aemet és de nivell roig. És l'avís més rellevant de tota la cadena d'informació per a donar una resposta anticipada", ha subratllat Ribera. "De poc serveix tindre tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho", ha raonat la ministra, que ha destacat la necessitat de protocol·litzar cada vegada més la presa de decisions davant les alertes, per a evitar en el futur moments de paràlisi i reduir la importància del factor personal.

"Vull defendre ací el treball dels servidors públics que van emetre la informació, tal com era el seu deure. Els organismes del ministeri actuaren d'acord amb la norma bàsica de Protecció Civil, que els feia dependre del comandament únic", ha subratllat amb relació a l'Aemet i la CHX, però també per a reivindicar la contribució de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. Segons ha recordat els organismes de l'Estat proporcionen previsions i dades als de Protecció Civil autonòmics i "juntament amb les telefonades que reben al 112, empren esta informació per a prendre decisions i són els responsables de contactar amb els ajuntaments. "La direcció de l'emergència", ha insistit, "correspon a l'administració autonòmica, en este cas la Generalitat".

Durant la intervenció parlamentària, Ribera ha alertat sobre el canvi d'escenari que està suposant l'emergència climàtica al Mediterrani, on el calfament global anticipa fenòmens més extrems i amb més freqüència. "Les gotes fredes del segle passat no són equiparables a les del segle XXI. Els convide a treballar junts i a no perdre un minut minant la credibilitat de la ciència i les institucions, perquè necessitem serveis públics que funcionen en situacions com la viscuda a València", ha manifestat en un missatge dirigit a la bancada del PP i Vox. "No vivim en un estat fallit, sinó de dret, i tenim serveis que funcionen per a protegir la població que entre tots hem de posar en valor i enfortir. Perquè el coneixement, la ciència i la confiança en les institucions són els nostres millors aliats contra el risc", ha defensat.

Ribera ha instat repensar l'ordenació del territori d'acord amb la cartografia de les zones inundables, advertint de la dificultat de corregir les disfuncions quan estos espais ja estan edificats, com passa a part de l'àrea metropolitana de València afectada per la DANA.

Les obres a la rambla de Poio, paralitzades des de 2012 tot i la DIA favorable

Com ja havia avançat durant la sessió de control, la ministra ha assegurat que el moment que més a prop s'ha estat de fer les obres del barranc de Poio, que hauria mitigat les inundacions,va ser el 2012. Segons ha recordat, hi havia una declaració d'impacte ambiental favorable, signada per ella mateixa, pero va caducar el 2017 per la falta de decisions del govern de Mariano Rajoy. Ribera ha explicat que el 2018 es trobaren 50 obres d'interés públic paralitzades i des de llavors l'executiu central treballa per a reactivar el projecte de Poio, "buscant un disseny alternatiu que combinara les demandes i preocupacions de les administracions implicades". Tot i això, ha lamentat en març de 2024 la Generalitat va reclamar dos actuacions extra— "un espere encara un poc més", ha dit— per a millorar l'adequació al paisatge.

"La cobertura vegetal dels barrancs frena l'escorrentia"

En tot cas, ha instat a pensar en mesures addicionals, ja que segons diu, la canalització projectada a la rambla de Poio està pensada per a retorns d'aigua molt inferiors als que hauria assumit per la crescuda del 29 de novembre, si bé "hauria mitigat el seu impacte".

També ha volgut matisar Ribera "desinformacions" sobre les presses i la neteja dels encauçaments. "Al contrari del que s'ha dit falsament este govern no ha eliminat preses. Sí alguns assuts obsolets que empitjoren la funcionalitat de rius i conques en moments complexos", ha assenyalat. També ha recordat que la cobertura vegetal criticada en alguns barrancs, és una mesura recomanada per l'Agència Europa del Medi Ambient perquè "frena l'escorrentia i redueix l'arrossegament de sediments".

També et pot interessar

stats