Rovira: “El coneixement del valencià és fonamental, però no pot ser l’eix central d’Educació durant huit anys”

El nou conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha assegurat en una entrevista a Europa Press que el coneixement del valencià és “fonamental”, però "no pot ser l'eix central" del seu departament "durant huit anys", com, a parer seu, ha ocorregut durant el govern del Botànic. En aquesta matèria, assegura que la seua política d'acció es basarà en "la llibertat d'elecció".

"Aquells pares que vulguen que els seus fills estudien en valencià ho podran fer, i els que vulguen que estudien en castellà ho podran fer, i això és el que ens diferencia a nosaltres del Botànic. Compromís imposava només el valencià, nosaltres no", ha declarat.

Rovira ha assenyalat que actualment es produeix "una disfunció", ja que en algunes zones on es permet a l’alumnat "estar exempt del valencià, s'està obligant que el 25% de les assignatures siguen en valencià". La llei de plurilingüisme, aprovada el 2018 pel govern del Botànic, estableix que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les dues llengües oficials, en el conjunt de l’escolaritat obligatòria, siga del 25 % de les hores efectivament lectives.

El conseller ha descartat fer en aquest moment grans canvis, estant ja a l'agost i amb la planificació del pròxim curs escolar ja preparada. "No cal fer experiments", ha subratllat, alhora que ha explicat que el que es preveu aplicar aquest curs és "alguna mesura transitòria de modificació puntual" perquè només en aquestes zones castellanoparlants els consells escolars dels centres puguen reduir aquest percentatge.

A la pregunta de si això pot suposar un retorn al sistema de línies, ha contestat que "no exactament" i ha puntualitzat que s'està estudiant la fórmula concreta.

Compromís, “pel camí de la immersió lingüística de Catalunya i dels Països Catalans”

Per a Rovira, el model que ha propugnat Compromís anava "pel camí de la immersió lingüística de Catalunya, Països Catalans i tota aquesta història". En aquest punt, ha afirmat que "els partits nacionalistes, quan entren en governs, sempre trien Educació perquè és on poden intentar anar fent canvis socials".

"Lògicament, el nostre model no té res a veure amb això. Nosaltres defensem una Comunitat Valenciana amb una identitat pròpia, amb lligams comuns amb Catalunya, sí. I amb Balears també. Tots vam pertànyer al Regne d'Aragó. I això es diu història, no política", ha precisat.

Pel que fa a l'aprenentatge de llengües estrangeres, ha avançat la seua voluntat d'augmentar la formació dels docents en anglés, ja que, "a vegades, no es donen les hores necessàries per falta de formació del professorat".

Més funcions per a la inspecció

Una altra de les prioritats del conseller és retornar a la inspecció educativa "moltes de les funcions que en aquests últims anys el Botànic els havia llevat" i ha posat com a exemple la determinació de plantilles. "El que pretenem és recuperar el paper fonamental de la inspecció educativa com a eix ordenador del sistema i eliminar el treball administratiu per als centres, que han de ser centres d'educació, no centres de tramitació", ha conclòs.